Kayaköy és un poble abandonat al sud-oest de Turquia. Antigament era conegut en grec com Carmylessus (grec antic: Καρμυλησσός), escurçat a Lebessos (grec antic: Λεβέσσος) i pronunciat en grec modern com a Leivissi (grec: Λειβίσσι), es troba a 8 km al sud de Fethiye, al sud-oest de Turquia, a l'antiga província de Lícia. Del grec antic el nom de la ciutat va passar al grec koiné durant l'època romana, va evolucionar al grec bizantí a l'edat mitjana i finalment es va convertir en el nom grec modern que encara utilitzaven els seus habitants abans de la seva evacuació definitiva el 1923.

A l'antiguitat tardana, els habitants de la regió s'havien fet cristians i, arran del Cisma Est-Oest amb l'Església Catòlica l'any 1054 dC, van passar a ser anomenats cristians grec-ortodoxos. Aquests súbdits cristians de parla grega, i els seus governants otomans de parla turca, van viure en relativa harmonia des del final de la turbulenta conquesta otomana de la regió al segle XIV fins a principis del segle XX. Després de la guerra greco-turca de 1919-1922, i el posterior Tractat de Lausana el 1923, els residents grec-ortodoxos de la ciutat van ser exiliats de Livissi.

Les massacres de grecs i d'altres minories cristianes a l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) van provocar la despoblació gairebé total dels 6.500 habitants grecs de la ciutat el 1918. Aquests antics habitants estaven desocupats dels seus propietats i es van convertir en refugiats a Grècia, o van morir en batallons de treballs forçats otomans (cf. Número 31328, una autobiografia d'un novel·lista de parla grega d'una ciutat costanera semblant a Turquia).

Després d'aquests esdeveniments, els vencedors aliats de la Primera Guerra Mundial van autoritzar l'ocupació d'Esmirna, que encara tenia molts habitants grecs, per Grècia el maig de 1919. Això va provocar la guerra greco-turca de 1919-1922, el posterior derrota de Grècia, i el Tractat de Lausana el 1923. Aquell tractat contenia un protocol, l'intercanvi de població entre Grècia i Turquia, que prohibia permanentment el retorn de qualsevol refugiat grec ortodoxo anterior a les seves llars a Turquia (inclosos els anteriors refugiats de Livissi) i va exigir que els ciutadans cristians ortodoxos restants de Turquia abandonessin les seves llars cap a Grècia (amb una excepció per als grecs que viuen a Istanbul).

El tractat també exigia que els ciutadans musulmans de Grècia abandonessin permanentment Grècia cap a Turquia (amb una excepció per als musulmans que viuen a la Tràcia grega). La majoria d'aquests turcs/musulmans de Grècia van ser utilitzats per l'estat turc per assentar les seves ciutats cristianes gregues ara buides, però els turcs/musulmans de Grècia no volien establir-se a Livissi a causa dels rumors de fantasmes dels grecs assassinats allà.

La ciutat fantasma, ara conservada com a poble museístic, consta de centenars de cases i esglésies d'estil grec degradats però encara en peu que cobreixen una petita vessant de muntanya i serveixen de lloc de parada per als turistes que visiten Fethiye i Ölüdeniz, a prop.

El poble ara està buit, tret dels grups turístics i els venedors de la carretera que venen productes fets a mà. No obstant això, hi ha una selecció de cases que han estat restaurades i actualment estan ocupades.