Ciutat portuària, Telmesos fou conquistada com la resta de Lícia per l'Imperi aquemènida al s. VI ae, i fou posada sota domini del sàtrapa de Cària.

Els telmesos tenien fama en l'antiguitat pels seus dots com a endevins especialistes en la interpretació de prodigis.[1]

Al s. IV ae passà a ser súbdita del rei lici Pèricles de Limira. El 334 ae, se sotmeté pacíficament a Alexandre el Gran; el sobirà lici Antipàtrida, però, es rebel·là contra el sàtrapa Nearc, que recuperà Telmesos.[2]

Després de la mort d'Alexandre, pertangué un temps al regne asiàtic d'Antígon I Monòftalmes. El 301 ae, passà al domini dels Làgides, que controlaven tot el litoral lici i cari. Fou cedida per Ptolemeu I Sòter al seu net Ptolemeu III de Telmesos.

La ciutat recolzà al selèucida Antíoc III en la seua guerra contra Roma i el Regne de Pèrgam.

Al 188 ae, com a conseqüència de la Pau d'Apamea, Telmesos fou oferta pel Senat romà al rei de Pèrgam, Èumenes II, tot i que al final del seu regnat tornà novament a ser possessió de Lícia.[3] Considerada una de les polis més florents de la nova Confederació lícia, romangué sota tutela dels atàlides, fins a la mort d'Àtal III el 133 ae, data en què fou llegada, com la resta del regne pergameneu, als romans, que la inclogueren a la província d'Àsia.

S'expandí durant l'Imperi Romà d'Orient, però a partir del s. VI començà a perdre importància, arruïnada per les primeres incursions àrabs. Al s. VIII, Telmesos fou reanomenada Anastasiòpolis, en honor de l'emperador bizantí Anastasi II.