L'origen de Gòrda està vinculat a la tribu celta dels vordenses que van erigir un oppidum defensiu per a Cavalhon al cim de la roca on es troba actualment el poble (el nom de la ciutat vindria de Vordense que es va transformar en Gordenses després Gòrda). Des de fa mil anys, la massa impressionant del seu castell domina el poble. Guilhèm d'Agot, un dels primers avantpassats d'aquesta poderosa família feudal que va cobrir de fortificacions tots els pobles propers, el menciona el 1031. Els seus successors el reforcen fins a fer-ne el 1123 un "mobile castrum", l'únic denominat així entre els molt nombrosos castells veïns. Assetjat, en va, durant les guerres de religió, va ser el feu dels marquesos de Simiana, després dels ducs de Soubise, i al segle xviii dels prínceps de Condé.

Important lloc de resistència durant la Segona Guerra Mundial. Hi va ser molt activa i, fins a l'últim dia, el poble i els seus habitants van haver de sofrir l'ocupació alemanya. El 21 d'agost de 1944, una setmana després del desembarcament sobre les costes de Provença, el poble va començar a patir les violentes represàlies.

El 22 d'agost, els alemanys fan entrar a les cases els habitants que no s'han pogut posar a recer, disparant als que s'endarrereixen, després, bombardegen el poble, destruint una dotzena de cases, mentre que algunes altres són dinamitades i després incendiades, principalment a les entrades de la ciutat per obstruir les cruïlles. Tretze persones són mortes o executades i és gràcies a la intervenció d'un monjo de l'abadia de Senhanca que s'eviten conseqüències més greus.

El resultat de l'atac foren vint morts i vint cases destruïdes. Prop de Gòrda hi ha el poble de les bòries, amb cabanes de pedra seca.