Neix com a comunitat de monjos cirstercencs l'any 1148, provinents de l'Abadia de Masan al Vivarès, Ardecha, sota el patronatge d'Alfant, bisbe de Cavalhon, i Ramon Berenguer II, Comte de Provença. Consagrada l'any 1178, coneix la seva màxima esplendor del segle viii al segle xiv, arribant a posseir quatre molins, set granges i nombroses terres a la Provença. L'any 1544, amb les guerres de religió, el monestir és devastat.

No és fins a l'any 1854 que el lloc fou recomprat per una comunitat nova de monjos cistercencs de la Concepció Immaculada, sota una regla menys estricta que la de l'orde de la Trapa. La comunitat fou expulsada entre 1903 i 1926 i marxava a la seu de l'Orde, l'Abadia de Lerins a l'illa de Sant Onorat, prop de Canes. El 1988, amb el renaixement de les vocacions a la casa mare de l'Abadia de Lerins, s'hi reinsereix una petita comunitat de monjos.