L'església de 1885 durant la restauració. Cap de drac. Portal occidental.

Les proves dendrocronològiques realitzades l'any 1997 a partir de set diferents parts de l'església van donar dades d'edats entre 1034 i 1116. L'any 1982, una reparació a la part nord del corredor al costat del cor va descobrir una petjada d'un pal d'una antiga església de pals qur es trobava en el mateix lloc de l'església actual. Aparentment, l'església va romandre en la seva forma original fins al Segle XVII. Llavors, la nau va ser allargada cap a l'occident, i es va construir un campanar a la part nova. l'ampliació va tenir lloc també per l'orient, el sud, i sobretot pel nord. Aquestes obres van ser finalitzades cap al Segle XVIII. No hi ha cap imatge de l'interior de l'església en aquesta època. La pila baptismal va ser col·locada sota el baldaquí medieval i les parets van ser pintades amb escenes bíbliques en colors clars.

L'any 1851 va aparèixer una nova llei que establia que les esglésies havien de tenir lloc per almenys un terç de la població de la parròquia. La llei implicava que diverses esglésies eren massa petites. En alguns casos, els temples van ser engrandits, en uns altres, es va construir una nova església i les velles construccions van ser derrocades. A Vik, es va construir una nova església de maçoneria l'any 1877; el municipi contava a més de l'església de Hopperstad, amb l'antiga església de Hove, de pedra, però els recursos eren insuficients per mantenir a les tres. La Societat per a Conservació de Monuments Antics Noruecs va oferir comprar la stavkirke al municipi. Com el preu fixat era molt elevat (1200 corones), es va acordar que la Societat la compraria per 600 corones, i les parts més recents serien desmuntades i venudes. Una vegada que aquestes peces de fusta van ser venudes a particulars per 800 corones, la Societat es va fer càrrec de l'església.

Va haver-hi primer la intenció de traslladar l'església de Hopperstad al Nygårdsparken de Bergen, però després d'una discussió es va decidir restaurar-la en el seu emplaçament original. Per a la restauració i la reconstrucció es va contractar a l'arquitecte Peter Blix. Les obres van durar entre 1885 i 1891.