La fundació de la ciutat de Bergen ha estat tradicionalment atribuïda al rei Olaf III de Noruega, fill de Harald III de Noruega, l'any 1070,[1] quatre anys més tard de la fi de l'era vikinga. En estudis més recents, però, s'ha descobert que ja existia un assentament de comerciants als anys 1020 o 1030.[2] La ciutat substituí a Trondheim com a capital de Noruega l'any 1217, i Oslo esdevingué capital el 1299.[3] A final del segle xiii, Bergen va esdevenir una de les ciutats més importants de la Lliga Hanseàtica.[4]

La raó principal de la importància de Bergen era el comerç de bacallà sec del nord de la costa noruega,[5] el qual començà cap al 1100. A la darreria del segle xiv, Bergen s'havia establert com el nucli comercial més important de Noruega.[6] Els mercaders hanseàtics vivien en la seva pròpia àrea de la ciutat, on es parlava el saxó mitjà (idioma de la branca de l'antic saxó), gaudint de drets exclusius per a comerciar amb els pescadors del nord que cada estiu navegaven cap a Bergen.[7] Avui, l'antic moll de Bergen, Bryggen, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[8]

 BryggenTipusFondegue (oc)  , barri i conjunt d'edificis  LocalitzacióEstat  NoruegaRegió/prov.HordalandMunicipiBergen LocalitzacióBergen  Format perDades i xifresPatrimoni de la Humanitat   TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del NordData1979 (3a Sessió), Criteris PH: (iii)  Identificador59 Patrimoni de NoruegaEnhjørningsgården
Patrimoni de NoruegaBellgården   Lloc webstiftelsenbryggen.no  

La ciutat ha patit molts incendis durant la seva història. L'any 1198, l'escissió dels Bagler calà foc a la ciutat a causa del seu conflicte vers els Birkebeiner durant la guerra civil. L'any 1248, Holmen i Sverresborg s'incendiaren, i 11 esglésies foren destruïdes. L'any 1413, un altre gran incendi destruí 14 esglésies més. El 1428, la ciutat va patir un saqueig per part dels pirates en una missió propugnada per la Lliga Hanseàtica, qui també va destruir l'Abadia de Munkeliv l'any 1455. El 1476, Bryggen s'incendià per culpa d'un comerciant ebri. L'any 1582, un cop més, el foc amenaçà la ciutat i l'Strandsiden. El 1675, 105 edificis quedaren en cendres a Øvregaten i 11 anys més tard, un nou foc afectaria l'Strandsiden de nou, destruint 231 cases i 218 coberts. L'incendi més important fins avui, però, és el de 1702, quan el 90% de la ciutat desaparegué a causa d'aquest. El 1751 hi hagué també un gran incendi a Vågsbunnen, i només 5 anys més tard un altre a Strandsiden, destruint aquest últim 1500 edificis. Aquest barri tornaria a cremar al 1771 i al 1901. El 1916, 300 edificis s'incendiaren al centre de la ciutat, i el 1955, parts del Bryggen.

El 1349, la pesta negra arribà a Noruega a bord d'un vaixell que s'ancorà a Bergen.[9] Al segle xv, la ciutat fou atacada diverses vegades pels germans Victual,[10] i el 1429 aquests tingueren èxit en el seu intent de cremar el castell reial i gran part de la ciutat. L'any 1536, el rei obligà a nacionalitzar-se als comerciants saxons, o bé, a abandonar el país, anunciant d'aquesta manera, el declivi de la influència hanseàtica. El 1665, el port de la ciutat fou l'emplaçament de la batalla de Vågen, entre vaixells anglesos i holandesos, essent aquests últims ajudats per una guarnició de la ciutat.

Durant els segles XV i XVI, Bergen fou una de les ciutats més grans d'Escandinàvia, i la ciutat més gran de Noruega fins al 1830,[11] quan la capital Oslo esdevingué la més gran. Bergen va retindre el seu monopoli comercial amb la Noruega septentrional fins al 1789.[12]

Bergen era també el principal centre religiós amb la presència de nombrosos monestirs. Fou a través d'aquesta ciutat que el Luteranisme, portat pels mercaders hanseàtics, es va difondre pel país.

Durant la Segona Guerra Mundial, Bergen fou ocupat el primer dia de la invasió alemanya del 9 d'abril de 1940, després d'una curta lluita entre els vaixells alemanys i l'artilleria noruega. El 20 d'abril de 1944, durant l'ocupació alemanya, el vaixell de càrrega holandès Voorbode s'ancorà prop de la fortalesa de Bergenhus. Carregat amb més de 120 tones d'explosius, explotà, causant almenys 150 morts i causant destrosses a edificis històrics. La ciutat fou víctima de diversos bombardejos estratègics dels aliats, en contra de les instal·lacions navals alemanyes del port. Algunes d'aquestes causaren víctimes civils noruegues, amb un total d'aproximadament 100.

La ciutat fou separada del comtat de Hordaland per a formar el seu propi comtat el 1831.[13] S'establí com a municipi l'1 de gener de 1838. El municipi rural de Bergen landdistrikt es fusionà amb el de Bergen l'1 de gener de 1877.[14] El municipi rural d'Årstad es fusionà amb Bergen l'1 de juliol de 1915. Bergen és actualment un municipi de Noruega, del comtat de Hordaland.

L'any 1972, després de la unificació de la ciutat amb els municipis d'Arna, Fana, Laksevåg, i Åsane, va perdre la seva condició de comtat, definint el seu territori actual.[15]

Toponímia

En nòrdic antic la ciutat s'anomenava Bergvin o Bjørgvin (i en islandès i feroès la ciutat encara s'anomena Björgvin). Berg o Bjørg significa muntanya. Mentre que vin, significa assentament on es podia trobar pastura o prats. El significat complet és llavors 'prat entre muntanyes'.[16] Sovint es fa referència a Bergen com 'la ciutat de les set muntanyes'. L'escriptor Ludvig Holberg s'inspirà en els set turons de Roma per a referir-se a 'les set muntanyes de Bergen', i encara avui, els bergensers discuteixen sobre quines set muntanyes són.

El 1918, hi hagué una campanya per a reintroduir la forma de l'antic noruec Bjørgvin com a nom per a la ciutat. Aquesta iniciativa va ser declinada tot i que el nom de la diòcesi fou substituïda per Bjørgvin bispedømme.[17]