Disneyland, oficialment Disneyland Park des dels anys 1990, és un parc temàtic situat a Anaheim (Califòrnia, Estats Units). Va ser el primer parc d'aquest tipus construït per The Walt Disney Company, i l'únic que va ser dissenyat i construït sota supervisió del productor i cineasta nord-americà Walt Disney.

A causa de la precària situació financera en què es trobava la seva empresa d'animació i producció cinematogràfica a la fi dels anys 1940, Disney va suggerir diversificar els seus negocis amb la construcció d'un parc de diversions. En un principi el parc hauria estat al costat dels seus estudis d'animació situats a Burbank, Califòrnia, i se l'hauria anomenat Mickey Mouse Park —«parc de Mickey Mouse»—. L'extensió del parc seria considerable, i Disney va encarregar al consultor Harrison Buzz Price un estudi per identificar la zona més adequada per a la seva ubicació; com a resultat, va ser seleccionat un camp de tarongers a Anaheim, Califòrnia. Per inspir...Llegeix més

Disneyland, oficialment Disneyland Park des dels anys 1990, és un parc temàtic situat a Anaheim (Califòrnia, Estats Units). Va ser el primer parc d'aquest tipus construït per The Walt Disney Company, i l'únic que va ser dissenyat i construït sota supervisió del productor i cineasta nord-americà Walt Disney.

A causa de la precària situació financera en què es trobava la seva empresa d'animació i producció cinematogràfica a la fi dels anys 1940, Disney va suggerir diversificar els seus negocis amb la construcció d'un parc de diversions. En un principi el parc hauria estat al costat dels seus estudis d'animació situats a Burbank, Califòrnia, i se l'hauria anomenat Mickey Mouse Park —«parc de Mickey Mouse»—. L'extensió del parc seria considerable, i Disney va encarregar al consultor Harrison Buzz Price un estudi per identificar la zona més adequada per a la seva ubicació; com a resultat, va ser seleccionat un camp de tarongers a Anaheim, Califòrnia. Per inspirar-se en el disseny va visitar altres parcs dels Estats Units i d'altres països, i va finançar el projecte amb els seus propis diners i amb fons proporcionats per l'editorial Western Publishing i per la cadena televisiva American Broadcasting Company (ABC). Amb aquesta última va signar un acord per produir el programa de televisió Disneyland, que li va permetre promocionar el parc abans de la seva inauguració, factor que va ser primordial per al seu èxit.

Disneyland va obrir portes a la premsa i a convidats especials el 17 de juliol de 1955, poc més d'un any després que es comencés la seva construcció, i l'endemà va ser obert al públic en general. Malgrat que alguns executius d'altres parcs creien que Disneyland seria un fracàs, durant la seva primera setmana obert va registrar una assistència de més de 160.000 persones. El 1957, dos anys després de la seva obertura, Disneyland era una de les atraccions turístiques més importants als Estats Units, superant en popularitat a llocs com el Gran Canyó o el Parc Nacional de Yellowstone. S'estima que fins al 2015 ha estat un dels parcs de diversions amb major afluència per any a tot el món, a més de ser visitat per més de 700 milions de persones des de la seva inauguració. Se li atribueix haver «redefinit el concepte de les vacances familiars», i ha estat catalogat com una «meca turística». El seu disseny, dividit en àrees temàtiques, va resultar ser un concepte nou per a l'època, així com la incorporació de robots audio-animatronics emprats en algunes de les seves atraccions i la primera muntanya russa construïda amb acer tubular en la història.

Degut a l'èxit, Disney va construir altres parcs en altres zones dels Estats Units i altres països: a Magic Kingdom a Florida —inaugurat en la dècada de 1970— van seguir altres parcs als Estats Units, Japó, França i la República Popular de la Xina. Des de 2001 Disneyland forma part d'un complex vacacional anomenat Disneyland Resort, que inclou un altre parc de diversions —Disney Califòrnia Adventure— i la zona comercial Downtown Disney.

Antecedents  Mapa de The Walt Disney Company, a Burbank, Califòrnia. Observi's en la part central inferior l'àrea ocupada pels estudis d'animació, en creuar l'avinguda West Riverside. En aquesta ubicació, Disney tenia pensat construir originalment el Mickey Mouse Park.[1]

Després de l'èxit del llargmetratge La Blancaneu i els set nans (1937), el productor i animador Walt Disney va adquirir una superfície de 206.389 m² a Burbank (Califòrnia) amb la intenció de construir noves instal·lacions pels seus estudis d'animació,[1] més àmplies que les anteriors situades a Los Angeles.[2] Les noves oficines van quedar acabades el 1939,[3] any en què van produir llargmetratges com Pinotxo i Fantasia (1940), fins que els Estats Units es van involucrar en la Segona Guerra Mundial i el govern li va demanar als estudis que produïssin cintes bèl·liques per ensenyar als soldats i marins l'adequat maneig de l'armament, i instruir a la població sobre els efectes de la guerra.[4] Alguns dels curts bèl·lics produïts per Disney van ser Der Fuehrer's Face i Victory Through Air Power.[5] En finalitzar la guerra el 1945, la situació financera dels estudis es trobava en una situació precària,[5] ja que les pel·lícules produïdes pel govern no van generar massa ingressos.[5] Disney va suggerir diversificar el model de negoci de la companyia, que fins llavors estava centrat exclusivament en el cinema.[6] Una de les idees va ser construir un parc d'atraccions al costat dels seus estudis per aprofitar una secció de terreny que no tenia cap ús,[7][2] i així donar als turistes l'oportunitat de visitar les noves instal·lacions, una petició que li havien estat fent des que els edificis van aparèixer a la pel·lícula The Reluctant Dragon (1941).[2] No obstant això, al principi tenia previst que només fos visitat pels empleats dels seus estudis i els seus familiars.[8]

L'agost de 1948 Disney i l'animador Ward Kimball van anar a un esdeveniment anomenat Chicago Railroad Fair,[2] realitzat per commemorar el centèsim aniversari del ferrocarril a Chicago i on s'exhibien més de trenta locomotores i vehicles, a més de comptar amb algunes atraccions temàtiques per al públic, com un poblat indi.[9][Nota 1] Un aspecte de la fira que va cridar l'atenció a Disney va ser l'estructura disposada en àrees temàtiques que al·ludien a conceptes com el Far West o llocs com Nova Orleans. Durant el mateix viatge van visitar el museu a l'aire lliure Greenfield Village, a Dearborn (Michigan), que imitava a una vila al voltant de la qual circulava un tren, i on s'exhibien automòbils i edificis històrics.[10] En tornar a Los Angeles, Disney va contractar a l'enginyer mecànic Roger I. Broggie perquè dissenyés un model a escala de la locomotora de vapor Central Pacific 173, que li havia cridat l'atenció i agradat. Disney la va anomenar «Carolwood Pacific Railroad» i, una vegada construïda, la var posar al pati posterior de casa seva a Beverly Hills.[11] De forma simultània, va començar a desenvolupar més detalladament el concepte del parc d'atraccions.[2]

Disseny i elecció dels terrenys

Disney tenia pensat situar el parc de diversions a l'altre costat de l'avinguda Riverside Drive, en un terreny que alguns executius de l'empresa anomenaven Riverside Lot[1] i que tenia 64.749,6 m².[12] El parc hauria portat el nom de Mickey Mouse Park i hauria tingut sets cinematogràfics en miniatura[13] i una petita vila a l'estil del Far West,[8] amb un espai de jocs per a nens, tendes, un teatre d'òpera, una sala de cinema, una granja i un llac.[1][14] Els visitants haurien pogut recórrer tant el parc com els voltants dels estudis d'animació pujats d'un tren.[1][13] Els animadors Ken Anderson i Herb Ryman van fer els esbossos inicials del parc a petició de Disney,[13][15] que concebia el Mickey Mouse Park com una opció extra perquè la visita als estudis fos encara més atractiva.[11]

 Fotografía d'una estació de tren al parc Griffith.

Disney va continuar desenvolupant el seu projecte a partir d'algunes idees que se li van anar ocorrent durant les visites que feia al parc Griffith a Los Angeles, on on anava anava sovint acompanyat de les seves filles. Atès que, en la seva opinió, la majoria dels parcs només tenien atraccions exclusives per a nens i estaven bruts i descuidats, va destacar la importància d'oferir en el seu un espai higiènic i confortable per als visitants, a més d'una varietat d'atraccions que poguessin gaudir també els adults.[7] En el seu moment va comentar el següent: «No existeix res al món [com el Mickey Mouse Park]. Ho sé perquè ho he visualitzat. Pot arribar a ser grandiós, ja que serà l'únic del seu tipus. Un nou concepte d'entreteniment que estic segur que serà un èxit».[8] L'animador Harper Goff va elaborar un nou esbós el 1951.[2] Per ampliar el seu criteri, Disney va visitar altres parcs d'atraccions dels Estats Units i d'altres països, com el parc Beverly, un a Coney Island[11] i els jardins de Tivoli, a Dinamarca.[7] A principis de 1952 va contactar amb l'arquitecte Charles Luckman per descriure-li el seu concepte del parc i analitzar junts la possible distribució de les atraccions.[11] Com el concepte va evolucionar bastant en aquests anys, es va fer evident que a Riverside Lot no hi hauria prou espai per incloure totes les atraccions.[7][11] A més, el setembre de 1952 l'Ajuntament de Burbank havia rebutjat la sol·licitud de construir el parc a la ciutat, en considerar-lo com a «insegur i sorollós» per a la població.[16]

Per determinar una nova situació que complís amb les seves expectatives, Disney va contactar amb el consultor Harrison Buzz Price, del Stanford Research Institute. En la seva anàlisi, Buzz Price va avaluar dades demogràfiques de diversos llocs[11] i, a l'agost de 1953, li va exposar deu propostes, entre les quals el cineasta va triar un camp de tarongers de 647.496 m2,[1][17] que pertanyia a Ron Domínguez,[17][18] situat a Anaheim, al sud de Los Angeles.[7] La seva proximitat a l'Autopista Santa Ana, en construcció en aquells moments, suposaria un avantatge al facilitar l'accés als visitants.[8]

Finançament, acord amb la ABC i construcció

Al principi la postura de Disney Productions —que des de 1940 pertanyia al sector públic— respecte al Mickey Mouse Park va ser de recel a causa de la seva situació financera[7][13] —a la fi dels anys 1940 tenia deutes ascendents a 4000 milions de dòlars nord-americans—.[19] A més, les institucions bancàries posaven obstacles a les peticions de subvenció de Disney, possiblement perquè «el negoci de l'entreteniment a l'aire lliure era un anacronisme cultural que havia decaigut de forma considerable» en aquesta època, sumat a la falta d'experiència del productor en construccions comercials.[20] Per continuar finançant el projecte, Disney es va veure en la necessitat de vendre una de les seves cases vacacionals en Palm Springs i va utilitzar algunes pòlisses de la seva assegurança de vida.[21][13] El seu germà Roy O. Disney, a càrrec de l'administració financera de Disney Productions, va contribuir amb 10 000 USD,[13] malgrat que originalment estava en desacord amb el parc.[20] Per aconseguir més fons, al desembre de 1952 Disney va fundar l'empresa privada Walt Disney Inc., després reanomenada com WED Enterprises,[7][2] amb la qual va gestionar els drets per l'ús comercial de la seva marca,[22] incloent un percentatge dels ingressos que obtenia Disney Productions per concepte de regalies.[23] Els primers empleats d'aquesta nova empresa eren dissenyadors i animadors de Disney Productions que estaven interessats en el Mickey Mouse Park. Es van sumar després a la inversió el segell editorial Western Publishing, responsable de la publicació de diversos llibres i historietes basades en les cintes animades de Disney,[2] i la recentment creada American Broadcasting Corporation (ABC).[7] El 1953, Disney Productions va començar a proporcionar més fons al projecte.[13]

Abans de l'acord entre ABC i Disney no existien antecedents de negocis entre el cinema i la televisió. Al començament dels anys 1950 només un 10% de les famílies nord-americanes tenien televisor a les seves llars. Aquesta xifra va augmentar significativament a començaments dels anys 1960 en un 87% de la població. Segons expliquen els escriptors Kevin i Laurie Collier Hillstrom, en la seva obra The Industrial Revolution in America, potser el canvi es va donar pel «continu desenvolupament i diversificació de la programació centrada en l'audiència nord-americana», així com a les innovacions tecnològiques.[24] No obstant això el fet era que cap dels grans estudis de Hollywood semblava estar interessat a invertir en programes per a televisió, perquè hi havia una noció generalitzada que la televisió era una competència directa pel cinema.[21] En aquest context va sorgir la cadena televisiva ABC, que no només hauria de competir amb altres cadenes ja consolidades com a CBS i NBC, sinó també amb els estudis de Hollywood. Així que, després d'assabentar-se de la necessitat econòmica de Disney, va optar per recolzar-ho amb un fons de 500 000 USD,[5] a canvi de la producció conjunta d'un programa familiar que li servís a l'ABC com catapulta davant l'audiència. Va ser la primera vegada que un productor de Hollywood arribava a un acord amb una cadena televisiva. El programa es va titular Disneyland, es transmetria originalment durant tres anys, comptant amb un total de 26 capítols per temporada, i el seu contingut inclouria curts de dibuixos animats i d'imatges reals, així com documentals sobre la natura.

 Fotografia on Disney (al centre) apareix mostrant els plànols de Disneyland a alguns funcionaris governamentals d'Anaheim, entre ells l'alcalde Charles Pearson, el desembre de 1954.

L'agost de 1953 Disney va fundar una altra empresa que va anomenar Disneyland Incorporated, encarregada del disseny i del control dels «plans, models i altres propietats del parc», i a la que es van incorporar emprats de WED Enterprises i Disney Productions.[11][Nota 2] Disney va encunyar el terme «imagenieros», per la contracció gramatical de les paraules «imaginació» i «enginyeria», per referir-se als dissenyadors del parc i les seves atraccions,[25][2][26] i que eren els caps de consultors, arquitectes i enginyers civils, mecànics i elèctrics.[27] Alguns dels principals involucrats en aquesta fase van ser Marvin Aubrey Davis,[28] Joe Fowler[20] i C. V. Wood, aquest últim com a director del projecte.[29] Durant aquesta època el parc va ser reanomenat «Disneyland», de manera homònima a la sèrie d'ABC. Des del començament els imagenieros van observar similituds entre la construcció del parc i la instal·lació d'un set cinematogràfic,[30] i per al disseny a escala d'alguns edificis van utilitzar la perspectiva forçada.[31][Nota 3] Per la seva banda, Disney es va mantenir ocupat amb el disseny d'uns cavallets que havia importat del Canadà —que acabaria sent el King Arthur Carrousel de Disneyland— i amb el d'un parell de locomotores de vapor amb els que els visitants viatjarien pels voltants del parc.[17] Com uns anys abans, Broggie va ser el responsable del disseny d'aquests nous models.[11] Durant aquest temps empreses com American Motors Corporation i Ritchfield Oil van contactar a Disney per finançar les seves pròpies atraccions al parc; d'aquests acords van resultar la sala de cinema Circorama i l'atracció Autopia, ambdues amb un cost de 45 000 USD.[29]

El model definitiu mostrava al parc dividit a diverses àrees temàtiques de manera similar a la Chicago Railroad Fair. L'accés públic era un camí que conduïa directament al castell de la Bella Dorment i, a partir d'aquí, el visitant podia triar qualsevol altra de les àrees disponibles.[20] Aquest disseny era inèdit en un parc de diversions, i Disneyland és considerat com a precursor dels parcs temàtics.[32] Les àrees originals del parc eren: Main Street U.S.A., ambientada a Marceline (Missouri), un poble nord-americà dels anys 1890,[14] amb edificis i tendes de productes al llarg de la via d'accés del parc; Adventureland, que Disney va definir com «la meravella del disseny de la mateixa naturalesa», amb un poble d'ambient tahitià; Frontierland, ambientada en la cultura nord-americana del segle XVIII; Fantasyland, llar d'alguns personatges animats de Disney; i Tomorrowland, espai dedicat a la tecnologia futurista.[17] Una altra àrea estava inspirada en Chinatown, encara que finalment va ser descartada per Disney.[33] Per oferir hostalatge als turistes es va concebre la construcció d'un hotel de 650 habitacions amb piscines i pistes de tennis, que hauria d'estar situat en la part posterior del parc, en una superfície de 121.405,5 m².[17][Nota 4] Finalment es va plantejar que l'estacionament del parc tingués una capacitat inicial per 12.000 vehicles.[17]

La construcció de Disneyland va començar el 12 de juliol de 1954,[17] i Disney va donar a conèixer que estaria llest per a la seva inauguració a l'any següent, al juliol de 1955.[31] Durant les següents setmanes es va remoure el camp de tarongers i es va preparar el terreny segons els plànols del parc. Per donar forma a alguns pujols, van ser necessaris 267.594,2 m³ de terra,[31] i es van excavar altres punts per fer cavitats i formar rius i llacs, omplerts amb milions de galons d'aigua.[17] Després de condicionar el terreny, es van asfaltar les calçades i es van construir les diferents estructures i edificis de cada àrea temàtica.[17] A l'octubre de 1954 ABC va començar a transmetre la sèrie Disneyland,[34] on van difondre documentals com Operation Undersea —sobre la producció de la cinta Twenty Thousand Leagues Under the Sea i que va obtenir un Premi Emmy—, i que va servir a Disney com a plataforma per donar a conèixer el disseny i atraccions que tindria Disneyland a més de mantenir informada a l'audiència sobre el progrés de la seva construcció.[5][35]

Dia de la dedicatòria i inauguració (1955)

La sèrie televisiva va augmentar l'expectativa del públic a Disneyland,[34] malgrat que alguns empresaris de parcs de diversions del país eren escèptics sobre que el projecte de Disney pogués funcionar,[36] i coincidien que seria un fracàs.[37] Mesos abans de la seva obertura,[29] milers de persones van acudir al lloc en obres per presenciar el progrés de la construcció, la qual va tenir un cost de disset milions de dòlars nord-americans[38][39] i en la qual van participar 2300 empleats.[39]

Si bé la construcció no estava encara acabada del tot,[40] Disney va demanar a C. V. Wood que enviés entre 15 000 i 20 000 entrades a 29 agències informatives, empleats del govern i dels seus estudis d'animació, inversors i celebritats de Hollywood per convidar-los a conèixer el parc el diumenge 17 de juliol, un dia abans de l'obertura al públic en general.[41] Oficialment inaugurat aquest dia,[40] i amb un total de 18 atraccions,[39] Disneyland va rebre a 35 000 persones, aproximadament el doble de les que tenien previstes, ja que vàries van accedir amb tiquets falsificats o van saltar el cèrcol perimetral.[42][37] Per evitar aglomeracions en l'única porta d'entrada que hi havia[36] només es va permetre l'entrada de grups reduïts cada vint minuts.[29]

L'ABC va transmetre la inauguració en directe en un programa especial titulat Dateline: Disneyland,[43] que va tenir una durada de 94 minuts.[44] La cobertura de l'esdeveniment va ser catalogada com «la major concentració d'equip d'enregistrament per part d'una sola cadena de televisió»,[44][37] i van veure l'emissió un total de noranta milions de televidents.[45] Aquest dia va ser conegut després com el «dia de la dedicatòria»,[36] ja que Disney va donar un discurs de benvinguda en el qual va incloure la següent dedicatòria:[Nota 5]

« Als qui entrin en aquest meravellós lloc: benvinguts! Disneyland és el seu món. Aquí, l'edat reviu els grats records del passat i els joves podran apreciar el desafiament i la promesa del futur. Disneyland està dedicada als ideals, als somnis i als esdeveniments difícils que han forjat als Estats Units, amb l'esperança que sigui una font d'alegria i inspiració per a tothom. » — —Traducció de la dedicatòria de Walt Disney durant la inauguració de Disneyland.

Conforme anava transcorrent el dia es van presentar alguns problemes que van afectar la inauguració. Per exemple, les fonts d'aigua potable i algunes atraccions no van funcionar adequadament, va haver-hi una fuita de gas que va comportar el tancament momentani de Fantasyland i alguns restaurants no van poder satisfer l'alta demanda per part dels consumidors. A tot l'anterior es va sumar la temperatura de 37,7 °C a Anaheim aquest dia,[36] que va provocar que es fongués l'asfalt en alguns sectors de Main Street U.S.A., dificultant el pas a les persones.[40][37][46] Temps després Disney va reconèixer que aquest dia va ser «desastrós»,[47] diversos mitjans van coincidir a qualificar-ho com «una decepció»,[46] i se'l va conèixer com el «diumenge negre de Disneyland».[37][40][36][Nota 6]

L'endemà, dilluns 18 de juliol, va ser la inauguració al públic en general.[48][Nota 7] Durant la primera setmana, 161 657 persones van visitar el parc.[29] L'horari original era de 10 del matí a 11 de la nit,[39] i la quota d'entrada era d'un dòlar per als adults i cinquanta centaus per als nens menors de dotze anys. Les atraccions tenien un cost addicional que variava entre deu i vint-i-cinc centaus cadascuna, mentre que l'estacionament costava vint-i-cinc centaus.[29] En el primer any, va tenir 3,6 milions de visites, cosa que va suposar ingressos per Disney de deu milions de dòlars.[49] A començaments del 1957 s'havien registrat deu milions de visitants,[29] dels quals un 40% no procedien de l'estat de Califòrnia.[37] La popularitat del parc va augmentar tant que, amb prou feines un parell d'anys després d'haver estat inaugurat, ja era considerat com una de les principals destinacions turístiques dels Estats Units,[29] i Disney Productions va millorar la seva situació financera a partir de 1955, any que va duplicar els ingressos obtinguts d'un any abans.[50][29]

Primera dècada: noves atraccions i els audio-animatronics (1956-1965)

Disney Productions va seguir produint llargmetratges animats els anys següents, com 101 dàlmates (1961) i The Sword in the Stone (1963), mentre el seu fundador buscava noves formes d'entreteniment per a Disneyland.[51] Poc després de la seva obertura es va establir un sistema que permetia visitar amb una mateixa entrada diferents grups d'atraccions identificats per lletres —A, B, C, D i E—.[29] L'estiu de 1956 va tenir lloc el primer dels espectacles pirotècnics a Disneyland, que des de llavors es realitzen regularment per commemorar algunes festivitats com el Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica i el Nadal.[52] El 1958 va construir-se el vaixell de tres màstils Columbia —una rèplica del Columbia Rediviva, primer vaixell nord-americà en circumnavegar el globus terraqüi—, i es van ampliar d'altres atraccions, com Autopia. També va començar la construcció del Disneyland Monorail System,[53] que després de la seva posada en marxa passaria a ser el primer servei de transport diari en monorail al país,[54] i el primer a l'hemisferi occidental de la Terra;[55] a més de fer-se les primeres desfilades, que com l'espectacle pirotècnic, han continuat fent-se des de llavors per celebrar algunes festivitats.[56] Els ingressos de Disneyland aquest any van ser de 13,4 milions de dòlars.[53]

Malgrat haver estat una de les idees originals que havia tingut Disney per al Mickey Mouse Park,[1] fins al 1961 els empleats no van començar a utilitzar disfresses dels personatges animats de l'empresa, els mateixos que van ser dissenyats per Bill Justice, i que van permetre que es relacionessin d'una manera més directa amb els visitants.[57] Durant aquesta dècada es va construir i posar en marxa la muntanya russa Matterhorn Bobsleds, la primera a utilitzar acer tubular en la seva estructura, marcant una fita en el desenvolupament de futures atraccions d'aquest tipus al món.[58][55] WED Enterprises continuava al capdavant del desenvolupament de noves atraccions, i un dels seus principals interessos en aquesta època era la incorporació d'un sistema de robots audio-animatronics en algunes atraccions. Aquests ninots, que per funcionar usen vàlvules pneumàtiques, van aparèixer per primera vegada a l'atracció Enchanted Tiki Room, inaugurada el juny de 1963.[22] Aquest mateix any, Disneyland va registrar ingressos per vint-i-quatre milions de dòlars. A l'any següent, Disney va presentar a la Fira Mundial de Nova York quatre atraccions que pensava incorporar després al parc. Entre elles estava It's a small world, un passeig en bot per l'interior d'un edifici amb nombrosos ninots audio-animatronics, i que va ser una de les exhibicions més concorregudes de l'esdeveniment. Dos anys després, aquesta atracció va ser oberta al públic al parc mateix.[59]

El 1964 Disney va adquirir un terreny a Florida de 111 km² per cinc milions de dòlars, on volia construir un segon parc temàtic —Magic Kingdom—, amb un disseny molt similar al de Disneyland.[60] En el seu moment va ser catalogat com el «projecte de construcció no governamental més gran» de la història, i comptaria amb espais aquàtics limítrofs al parc de diversions. Va ser inaugurat a l'octubre de 1971 i, igual que el parc original, Magic Kingdom va continuar ampliant-se amb noves atraccions els anys següents.[61] Fins al 1965, una dècada després de la seva obertura, Disneyland havia generat un total de dos-cents milions de dòlars nord-americans[62] i l'havien visitat un total de cinquanta milions de persones.[45] Aquest any comptava amb 47 atraccions i la seva superfície s'havia ampliat a un total de 121,4 ha.[63]

Mort de Disney, obertura de nous parcs i redisseny de Disneyland (1966-2001)

Després de la inauguració de l'àrea temàtica New Orleans Square, inspirada en la ciutat de Louisiana, el juliol de 1966[33] Disney va ser diagnosticat de càncer de pulmó i la seva salut va ser decaient gradualment fins a la seva mort el 15 de desembre als 65 anys.[64] El seu germà Roy O. Disney va ocupar el lloc al capdavant de Disney Productions i es va encarregar d'inaugurar el parc de Florida el 1971, any en què va morir.[65] Malgrat l'absència dels Disney, Disneyland va continuar estenent-se durant els següents anys: el 1966 i el 1967 es van estrenar les atraccions Pirates of the Caribbean i Haunted Mansion, respectivament, que van esdevindre molt populars entre els visitants,[58] a més de servir d'inspiració pels llargmetratges The Haunted Mansion i Pirates of the Caribbean: The Curse of the Black Pearl, tots dos de l'any 2003.[58]

Vídeo d'aproximadament 3 minuts de duració on es veuen algunes de les atraccions i espectacles de Disneyland a mitjans de 1993.

El 1971 la companyia Oriental Land va signar un contracte amb Disney per invertir de manera conjunta en la construcció del primer parc Disney fora dels Estats Units, Tòquio Disneyland, amb un disseny similar al del parc original.[66] Al març del següent any va ser inaugurada a Disneyland l'àrea temàtica Bear Country —després reanomenada com Critter Country—,[67] amb un cost de vuit milions de dòlars, en el lloc on es trobava una atracció al·lusiva a la cultura indígena nord-americana.[68] A la fi de la dècada de 1970, es van construir tres muntanyes russes: Space Mountain (1977), Matterhorn Bobsled (1978) i Big Thunder Mountain Railroad (1979); aquestes dues últimes amb un disseny imitant a la muntanya Cerví i al Parc Nacional del Canyó Bryce, respectivament.[69][70] El juliol de 1980, per commemorar el 25er. aniversari de Disneyland, es van fer diversos actes especials que van incloure una desfilada, nous espectacles pirotècnics i una festa de 25 hores de durada, a més de posar-se a la venda bitllets d'admissió que permetien visitar il·limitadament les diferents atraccions del parc durant les celebracions, i alguns productes relacionats amb el festeig.[71] Fins al gener de 1981, el parc havia sigut visitat per 200 milions de persones,[72] xifra que es va incrementar a 250 milions a l'agost de 1985, i que va portar a atorgar-li un rècord Guiness com el parc de diversions més visitat a la història.[73] Cal assenyalar que, en referència al calendari operatiu, a partir de febrer d'aquest any va estar obert diàriament al públic durant tot l'any; abans tancava els dilluns i dimarts durant la temporada baixa.[74]

Des de mitjans dels anys 1980 Michael Eisner, nou director executiu de The Walt Disney Company, va engegar una sèrie d'iniciatives que pretenien fer de Disneyland una estació turística, i que es van perllongar fins a principis dels anys 2000. En primer lloc, es va remodelar la superfície limítrofa al parc[75] i es van adquirir un parell d'hotels. Van continuar afegint noves atraccions com Star Tours —el primer simulador a un parc de diversions i inspirat en la sèrie cinematogràfica La guerra de les galàxies—[76] i Splash Mountain —un recorregut en vagó amb forma de tronc per un riu artificial—,[77][78] el 1987 i 1989 respectivament, a més d'inaugurar-se l'àrea temàtica Mickey's Toontown (1993), inspirada en la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? (1988).[58] A l'abril de 1992 va ser inaugurat un nou parc temàtic l'Euro Disney, a París —després reanomenat Disneyland Paris—.[Nota 8] A principis de 1995 l'equip d'imageniers va començar a treballar en el disseny d'un segon parc californià situat just enfront de l'entrada de Disneyland, Disney Califòrnia Adventure.[Nota 9] La construcció va començar dos anys després i es va inaugurar al febrer de 2001. Disney Company va invertir també en la construcció d'un tercer hotel a la zona, Disney's Grand Californian Hotel, que va obrir les seves portes el 2001, com el sector comercial Downtown Disney —enmig de l'accés a Disneyland i Disney Califòrnia Adventure—. El projecte, després conegut com a Disneyland Resort, va incloure la incorporació de palmeres en les avingudes limítrofes, asfaltar aquestes mateixes avingudes i l'obertura d'un nou estacionament amb capacitat per 10.250 automòbils.[79] El 1996 el parc Disneyland va rebre a 15,3 milions de visitants, xifra rècord d'assistència des dels anys 1980;[80] no obstant això, els següents anys d'aquesta dècada la quantitat de visitants va disminuir fins als 14,25 milions registrats el 1998[80] i els 13,4 milions el 1999; en canvi, el parc de Florida va registrar la major quantitat de visites en aquest període des de la seva obertura.[81]

↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «The Walt Disney Studios History» (en anglès). The Walt Disney Company. Arxivat de l'original el 2016-12-03. [Consulta: 8 març 2014]. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «The Genesis of Disneyland» (en anglès). The Walt Disney Family Museum. Arxivat de l'original el 2006-05-17. [Consulta: 8 març 2014]. Finler, 2003, p. 319. Leebron i Gartley, 1979, p. 135. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Disneyland» (en anglès). Emmytvlegends.org. [Consulta: 7 març 2014]. Preszler, 2003, p. 18-19. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 «Dreaming of Disneyland: How Walt arrived at his idea of a theme park» (en anglès). The Walt Disney Company. Arxivat de l'original el 2006-05-18. [Consulta: 7 març 2014]. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Robb, 2014. «The Chicago Railroad Fair» (en anglès). Howstuffworks.com. [Consulta: 8 març 2014]. «The Henry Ford Museum and Greenfield Village (The Edison Institute)» (en anglès). Michigan.gov. [Consulta: 8 març 2014]. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 Barrier, 2007, p. 209-45. Smith i Clark, 1999, p. 72. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Mason, Katie. «Disneyland: From Dream to Reality» (en anglès). Animation World Magazine, diciembre 1998. [Consulta: 8 març 2014]. ↑ 14,0 14,1 Gabler, 2006, p. 485-500. Peri, 2008, p. xiii. «Big dreams and miniature trains– The Disneyland Story» (en anglès). Signaltribunenewspaper.com. [Consulta: 12 abril 2014]. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 17,8 Guia The Story of Disneyland (1955). Dissenyada i produïda per Western Printing i editada per The Walt Disney Company Rodríguez, 2006, p. 8-10. Goethals, Jones Sorenson i MacGregor Burns, 2004, p. 347-48. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «Historic Construction Projects» (en anglès). Generalcontractor.com. Arxivat de l'original el 2012-03-15. [Consulta: 8 març 2014]. ↑ 21,0 21,1 (Goethals, Jones Sorenson & MacGregor Burns 2004, pàg. 347-48) ↑ 22,0 22,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Watts411 «How Walt Disney Used WED Enterprises, Inc. as a Private Family Holding Company» (en anglès). Joshuakennon.com, 20-06-2013. [Consulta: 7 març 2014]. Hillstrom i Hillstrom, 2007, p. 243-44. «Interview with Walt Disney Imagineering Legend Marty Sklar on Creating Magic Kingdoms» (en anglès). Adventuresbydaddy.com. [Consulta: 8 març 2014]. «North Carolina State University entry "The Mind of Molly Mouse" wins Best in Show for Disney Imagineering's 2012 ImagiNations competition» (en anglès). NC State Engineering. Arxivat de l'original el 2014-12-12. [Consulta: 12 abril 2014]. Mannheim, 2012, p. 34-55. (Burnes, Viets & Butler 2002, pàg. 47. 150) ↑ 29,00 29,01 29,02 29,03 29,04 29,05 29,06 29,07 29,08 29,09 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Gabler524 Mannheim, 2012, p. 16-32. ↑ 31,0 31,1 31,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Mannheim34 Beeton, 2005. ↑ 33,0 33,1 (Mannheim 2012, pàg. 16-32) ↑ 34,0 34,1 (Gabler 2006, pàg. 508-14) Jackson i West, 2010, p. 25-33. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 «Fake Tickets, Scorching Heat: Inside Story of Disneyland's Disastrous Debut» (en anglès). Wired. [Consulta: 11 març 2014]. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 37,5 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Marling87 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Jacksoncronologia ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 Edició especial Walt Disney's Magic Kingdom, publicada pel diari Independent Press-Telegram, el 17 de juliol de 1955, amb la autorització de The Walt Disney Productions. Consultada el 10 de març de 2014. Aquesta edició afirma que hi havia 20 atraccions en total quan fou inaugurat, en canvi, segons el lloc web oficial del Disneyland Resort, eren realment 18 atraccions les que tenia el parc quan es va obrir. Vegis «Disneyland Resort» Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine., publicat per The Walt Disney Company i consultat el 26 de març de 2014. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 (Barrier 2007, pàg. 251-58) Marling, 1996, p. 87-102. Gabler, 2006, p. 524-37. (Beeton 2005) ↑ 44,0 44,1 Extracte del reportatge «Fabulous Disneyland to open tomorrow», publicat pel diari The Times el 16 de juliol de 1955. Consultat el 11 de marzo de 2014. ↑ 45,0 45,1 (Krasniewicz 2010, p. xiii) ↑ 46,0 46,1 Article «Disney called opening day 'Black Sunday'», publicat pel diari The Free Lance-Star, el 18 de juliol de 1985. Informació en línia a aquest enllaç. Consultat el 23 de març de 2014. (Rodríguez 2006, pàg. 8-10) «"Disney' first customer still uses his lifetime pass"» (en anglès). Salt Lake Tribune. [Consulta: 11 març 2014]. Schwartz, 2009, p. 251. Nielsen Business Media, Inc., 1959, p. 65. Krasniewicz, 2010, p. xiii. «Fireworks at Disneyland Park - History» (en anglès). The Walt Disney Company. [Consulta: 11 març 2014]. ↑ 53,0 53,1 (Nielsen Business Media, Inc. 1959, p. 65) Watts, 2013, p. 411-19. ↑ 55,0 55,1 «2012 Global Attractions Attendance Report» (en anglès). AECOM. Arxivat de l'original el 8 d'abril de 2014. [Consulta: 17 març 2014]. Nielsen Business Media, 1960, p. 43. «Why For: Disney theme park character costumes throughout the years (no fooling)» (en anglès). Jimhillmedia.com. [Consulta: 11 març 2014]. ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 «Theme Park History: A short history of Disneyland» (en anglès). Themeparkinsider.com. [Consulta: 11 març 2014]. Cotter i Young, 2008, p. 85-86. Mann i Roberts, 2012, p. 524. Nielsen Business Media, 1971, p. D9. (Schwartz 2009, p. 251) Article «Great Entertainer Walt Disney Dies», publicat pel diari Palm Beach Daily News, el 16 de desembre de 1966. Pot accedir-se a la informació en línia a aquest enllaç[Enllaç no actiu] Gitlin, 2010, p. 85-86. Burnes, Viets i Butler, 2002, p. 47. 150. Clavé, 2007, p. 139. «TOURISM/LEISURE TIME : Disneyland's Bear Country to Get New Name to Match Its Critters» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 13 març 2014]. Artíle «'Bear Facts' Starts to Show At New Disneyland Feature», periòdic Laurence Daily Journal-World, el 12 d'abril de 1972 este enlace. Consultat el 13 de març de 2014. Marsh, 1994, p. 40. Wills, 2012, p. 197. Artícle «Disneyland to mark its 25th anniversary», publicat per Eugene Register-Guard, el 25 de maig de 1980.este enlace. Consultat el 15 de març de 2014. P. 757 del volum 160 de la revista National Geographic, publicada per National Geographic Society el 1981 Guiness, 1993, p. 92. «Disney history: California Adventure opens» (en anglès). Ocregister.com, 29-01-2014. [Consulta: 15 març 2014]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Sandler Futrell, 2002, p. 18. Sperb, 2012, p. 178. «Splash Mountain». Walt Disney Company. Disney.es. [Consulta: 20 juliol 2015]. Sandler, 2007, p. 33-. ↑ 80,0 80,1 Article «Disney World more popular than Disneyland», al periòdic Manila Standard, el 31 de desembre de 1997. Consultat el 16 de març de 2014. «Mishaps aren't slowing theme park attendance», Daily News, 18 de desembre de 1999. Consultat el 16 de març de 2014


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.

Fotografies de:
HarshLight from San Jose, CA, USA - CC BY 2.0
Statistics: Position
3946
Statistics: Rank
28588

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
932861475Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 5335

Google street view

On puc dormir a prop de Disneyland ?

Booking.com
487.376 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 2 visites avui.