Context sobre República de Carèlia

La República de Carèlia (carelià: Karjalan tazavaldu; rus: Республика Карелия, Respúblika Karélia) és un subjecte federal (república) de la Federació Russa. Limita al nord amb la Província de Múrmansk, al sud i sud-oest amb la Província de Leningrad, a l'oest amb Finlàndia i a l'est amb el Mar de Barents.

Més sobre República de Carèlia

Population, Area & Driving side
  • Població 609071
  • Àrea 172400
Història
  • Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins al II mil·lenni eren tribus de depredadors caçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besori Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d'enterrament d'Oleni Ostrog (llac Onega), s'hi ha trobat restes de gravats d'animals, escultures d'os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.

    Poc després hi arribaren els tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i Finlàndia (entre el 100 aC i el 100). Cap al 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l'agricultura. En el II mil·lenni aC els carelians ocupaven l'istme de Carèlia i el Nord del llac Làdoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Làdoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats kvans, emigrà cap al Nord de la Península Escandinava. I durant l'edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment s'establiren a les platges del golf de Bòtnia i el Mar Blanc.

    En el II-I mil·lenni aC s'hi desenvoluparia una cultura que englobava neolític, bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d'una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l'Okà. En el II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s'hi ha trobat articles de coure, i el ferro d'ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.

    Per veure la història de Carèlia del 1920 al 1990, veure RSSA de Carèlia i RSS Carelo-Finlandesa.

    Des del 1990 s'ha fet esforços per a reactivar la literatura careliana i l'ensenyament en carelià. El 9 d'agost del 1990 les autoritats de la República declararen la Sobirania de Carèlia, i el 13 de novembre del 1991 deixà de dir-se RSSA de Carèlia per anomenar-se República de Carèlia. El 31 de març del 1992 va signar el Tractat de la Federació Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrés de Finesos, Carelians i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constitució.

    El 1995 el Banc Mundial decideix invertir més de 30 milions de dòlars en infraestructures al país, però tot i així el 1996 l'atur augmentà moltíssim (al 9%). El 1997 també entrà en crisi la indústria fustera, cosa que provocà un fort ensurt financer, i endemés les autoritats republicanes s'enfrontaren al govern central per la competència de les lleis.

    ...Llegeix més

    Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins al II mil·lenni eren tribus de depredadors caçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besori Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d'enterrament d'Oleni Ostrog (llac Onega), s'hi ha trobat restes de gravats d'animals, escultures d'os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.

    Poc després hi arribaren els tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i Finlàndia (entre el 100 aC i el 100). Cap al 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l'agricultura. En el II mil·lenni aC els carelians ocupaven l'istme de Carèlia i el Nord del llac Làdoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Làdoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats kvans, emigrà cap al Nord de la Península Escandinava. I durant l'edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment s'establiren a les platges del golf de Bòtnia i el Mar Blanc.

    En el II-I mil·lenni aC s'hi desenvoluparia una cultura que englobava neolític, bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d'una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l'Okà. En el II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s'hi ha trobat articles de coure, i el ferro d'ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.

    Per veure la història de Carèlia del 1920 al 1990, veure RSSA de Carèlia i RSS Carelo-Finlandesa.

    Des del 1990 s'ha fet esforços per a reactivar la literatura careliana i l'ensenyament en carelià. El 9 d'agost del 1990 les autoritats de la República declararen la Sobirania de Carèlia, i el 13 de novembre del 1991 deixà de dir-se RSSA de Carèlia per anomenar-se República de Carèlia. El 31 de març del 1992 va signar el Tractat de la Federació Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrés de Finesos, Carelians i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constitució.

    El 1995 el Banc Mundial decideix invertir més de 30 milions de dòlars en infraestructures al país, però tot i així el 1996 l'atur augmentà moltíssim (al 9%). El 1997 també entrà en crisi la indústria fustera, cosa que provocà un fort ensurt financer, i endemés les autoritats republicanes s'enfrontaren al govern central per la competència de les lleis.

    A les eleccions del 1998 Sergei Katanandov, alcalde de Petrozavodsk, amb suport dels liberals, de la Nash Dom Rossija i de l'alcalde de Moscou Luzhov, venç qui era primer ministre, el comunista Viktor Stepanov, amb el 49,5% dels vots contra el 43,5%.

    Llegeix menys

On puc dormir a prop de República de Carèlia ?

Booking.com
499.165 visites en total, 9.226 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 320 visites avui.