La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Suècia, des del segle xii, quan Eric X de Suècia envaí Finlàndia i convertí la població al cristianisme per força; el territori finlandès fou subjugat completament durant els dos segles subsegüents. Aquest període es caracteritzà pel conflicte de poder intern i la competència entre els regnes nòrdics. La conquesta de Finlàndia creà conflictes amb els russos, que no tenien cap connexió amb Suècia,[1] fins al 1808,[2] any en què amb la Guerra de Finlàndia fou conquerida pels exèrcits d'Alexandre I de Rússia, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle xviii.

Amb l'ocupació russa, Finlàndia passà a ser un gran ducat en unió personal amb l'Imperi rus fins al final del 1917. D'aquella època, prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el 1835 es publicà el poema èpic nacional, el Kalevala; el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...).

El 6 de desembre de 1917, poc després de la Revolució bolxevic a Rússia, Finlàndia declarà la independència i, el 1918, després de la Guerra Civil finlandesa, es va elegir Carles I com a monarca del Regne de Finlàndia. Pocs mesos després, el mateix monarca renunciaria al tron, convertint-se Finlàndia en una república. que fou reconeguda definitivament en el tractat de Tartu del 1920.

Durant la Segona Guerra mundial, però, Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939–1940 i durant la Guerra de Continuació de 1941–1944. En aquesta darrera ocasió, comptà amb el suport de l'Alemanya nazi i fou seguida per la Guerra de Lapònia de 1944–1945, quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país.

Després de la Segona Guerra mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica (1948). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a la Unió Europea el 1995.