Vista de la part del darrere del mausoleu on es pot observar millor les pintures persesAhmad Yasawi

Ahmad Yasawi, també escrit Khoja Ahmed Yasawi o Khawajah Akhmet Yassawi (Khawaja o Khwaja, en persa: خواجه, pronunciat khâje, «mestre», de l'àrab خواجة, khawājah), fou el cap d'una escola regional de sufisme del segle xii, un moviment místic dins l'Islam que va sorgir el segle ix.[1] Va néixer a Ispidjab —ara Sairam— l'any 1093, i va passar la major part de la seva vida a Yasi on va morir el 1166.[2] És venerat a l'Àsia Central i al món de parla turquesa per haver estat qui va popularitzar el sufisme,[3] que mantenia la difusió de l'Islam a la zona malgrat l'envestida contemporània de la invasió dels mongols.[1] L'escola teològica que va crear va atorgar a la ciutat de Yasi esdevindre el centre medieval més important de la zona.[4] També va ser un destacat poeta, filòsof i governant.[4] Yasawi va ser enterrat en un petit mausoleu, que es va convertir en un indret de peregrinació per als musulmans.[5][4]

Nou mausoleu  Plànol del mausoleu

La ciutat de Yasi es va lliurar en gran manera de la invasió mongola de Khwarezm el segle xiii.[6] Amb el temps, els descendents dels mongols van assentar-se a la zona, es convertiren a l'Islam[5] i, en la dècada de 1360 la ciutat era sota el control de la dinastia timúrida.[1] Timur (Tamerlà), el fundador de la dinastia, va expandir el regne de l'imperi fins a incloure-hi Mesopotàmia, Iran, i tota Transoxiana, amb capital a Samarcanda.[1] Per tal d'obtenir el suport dels ciutadans locals, Tamerlà va adoptar la política de construir monumentals edificis públics i de culte.[6] A la ciutat de Yasi va parar atenció en la construcció d'un mausoleu més gran per albergar les restes de Yasawi,[7][8] per tal de glorificar l'Islam, promovent major difusió, i millorar la gestió de les zones pròximes.[8]

 La cúpula del mausoleu d'Ahmad Yasawi, al centre de l'edifici, és la més gran de l'Àsia Central

El nou mausoleu va començar-se a aixecar el 1389[1] i Tamerlà va fer venir per a la tasca constructors de ciutats que havia assolar durant les seves campanyes, treballadors del mosaic de Xiraz i paletes i estucadors d'Isfahan.[5] El cap de mestres d'obra van ser Khwaja Hosein Shirazi de l'Iran.[9] El mateix Tamerlà va participar en el disseny de l'estructura,[5][8] i va introduir disposicions espacials experimentals, i tipus de voltes i de cúpules, innovacions que van ser transmeses més tard al construir edificis religiosos d'altres ciutats.[1] Malgrat tot, el mausoleu va restar sense acabar a la mort de Tamerlà el 1405.[1]

Decadència, preservació i conservació  El mausoleu amb la seva muralla defensiva en primer pla

Quan l'Imperi timúrida es va desintegrar, el control del territori va caure sota la Kanat kazakh, que va fer de Yasi —després reanomenada Turquestan— la capital de l'estat el segle xvi.[10][11] Els kans volien reforçar la importància política i religiosa del Turquestan per tal d'unificar les tribus nòmades dins el nou Estat;[11] per tant, com a centre polític dels kanats,[10] fou on se celebraven les reunions més importants per decidir assumptes relacionats amb l'estat a la capital.[11]

La localitat, situada en la frontera entre les cultures nòmades i les colonitzades,[10] va esdevenir el major centre de comerç i artesania dels kanats.[11] Es van erigir fortificacions per salvaguardar-la,[10] com ara un murs defensiu al voltant del mausoleu inacabat el segle xix,[1] en convertir-se en un important punt de referència i centre de pelegrinatge. Els segles següents, Turquestan i els seus monuments històrics van passar a ser indrets relacionats amb la idea del sistema estatal del Kazakhstan.[11][12] Les lluites polítiques i els canvis en el transport comercial per terra a favor de les rutes marítimes van comportar la decadència de la ciutat, abans que passes a integra-se dins l'Imperi Rus el 1864.[1]

 Vista del mausoleu des del sud (fotografia d'entre 1865 i 1872), a Туркестанский альбом (Àlbum de Turquestan)

Aquesta part de la ciutat va ser abandonada en detriment d'una part nova que es va desenvolupar a l'oest de la zona, construïda al voltant d'una nova estació de ferrocarril.[1] Tot el territori va estar sota domini soviètic el segle xx; administrativament es van fer tasques de preservació i restauració,[1] encara que prioritzant els trets arquitectònics estructurals més que tractar l'edifici com una estructura espiritual. Per tant, el mausoleu va ser tancat als devots que venien a retre homenatge a Yasawi,[5] tot i que els khoges locals instal·lats en el mausoleu permetien als pelegrins entrar-hi, en secret, de nit.[13] A partir de l'any 1922, van participar en la investigació tècnica de l'edifici diverses comissions.[8] Es van començar a desenvolupar tasques de manteniment regular a partir de 1938, i una sèrie de campanyes de restauració van iniciar-se el 1945, de les quals l'última es va fer de 1993 fins al 2000.[1] Entre les últimes mesures de conservació aplicades es van substituir els fonaments d'argila de l'estructura per formigó armat, es van consolidar de les parets, impermeabilitzar els sostres, i col·locar noves rajoles basades en dissenys i patrons històrics, a les cúpules.[1]

Els treballs de conservació continus no van aturar-se quan Kazakhstan va obtenir la independència. L'edifici està protegit com a Monument Nacional i està inclòs a la Llista de Béns Nacionals del Kazakhstan. L'indret està sota l'administració Estatal d'Història Azret-Sultane i Museu Reserva cultural, a càrrec de la protecció, investigació, conservació, vigilància i manteniment del mausoleu.[1]