Ciudad Perdida
( Ciutat Perduda )Ciutat Perduda, també coneguda com a Teyuna o Buritaca-200, és un antic poblat indígena tairona i jaciment arqueològic pertanyent a la ciutat de Santa Marta, a Colòmbia. Fou construïda al voltant del s. VIII de, i era i és considerada un dels principals jaciments arqueològics de Colòmbia.
Forma part d'un dels més de 250 poblats antics dels quatre grups indígenes trobats a la cara nord i sud-oest de la Serra Nevada de Santa Marta, al departament del Magdalena al nord de Colòmbia.
Les comunitats indígenes tairones edificaren Ciutat Perduda al voltant de l'any 700.[1][2]
Després de gairebé 400 anys d'abandó, fou descoberta per guaqueros (saquejadors de tombes) casualment al 1973; mentre exploraven antics assentaments propers es trobaren amb una escala de 1.200 esglaons de pedra coberts de molsa, terra i arrels. Només fins al 1976 el govern colombià conegué la seua existència per rumors que s'havien escampat a Santa Marta sobre tresors d'or i quars.
El 1976 una expedició encapçalada per Gilberto Cadavid i Luisa Fernanda Herrera i formada per 3 arqueòlegs, un arquitecte i 2 guaqueros (que feren de guies) i després de gairebé 12 dies de travessia arribaren al jaciment arqueològic; en recopilaren prou proves perquè el llavors president Alfonso López Michelsen aprovara el pressupost per a la recuperació del denominat Buritaca 200.
Els membres de les tribus locals, els arhuacs, koguis i wiwes, han declarat que havien visitar el lloc amb regularitat abans que fos àmpliament descobert, però havien guardat silenci sobre el tema.[3] Anomenen la Ciutat perduda Teyuna i creuen que fou el cor d'una xarxa de llogarets habitats pels seus avantpassats, els Tairona.
Ciutat Perduda degué ser el centre polític i manufacturer de la regió a la vora del riu Buritaca i degué albergar de 2.000 a 8.000 persones. Aparentment fou abandonada durant la invasió espanyola.
Zona central de la ciutat. Hi havia estructures de fusta sobre les plataformes de pedra
Afegeix un nou comentari