La catedral de Saint Giles, o Saint Giles' Cathedral en anglès, és un edifici religiós històric, construït a partir del segle xii, emblema de la ciutat d'Edimburg, a Escòcia.
L'edifici és anomenat també High Kirk of Edinburgh ('gran església d'Edimburg'). El seu element més característic és la cúpula en forma de corona reial. És una de les dues parròquies de la ciutat vella d'Edimburg i és considerada com l'església mare del presbiterianisme i de l'Església d'Escòcia. No té oficialment el títol de catedral per l'absència d'aquestes en l'Església d'Escòcia, encara que va tenir aquest títol en el passat.
L'església actual data de finals del segle xiv, i fou restaurada al segle xix. Té la categoria d'edifici protegit de tipus A. La catedral està dedicada a sant Gil, que és el sant patró d'...Llegeix més
La catedral de Saint Giles, o Saint Giles' Cathedral en anglès, és un edifici religiós històric, construït a partir del segle xii, emblema de la ciutat d'Edimburg, a Escòcia.
L'edifici és anomenat també High Kirk of Edinburgh ('gran església d'Edimburg'). El seu element més característic és la cúpula en forma de corona reial. És una de les dues parròquies de la ciutat vella d'Edimburg i és considerada com l'església mare del presbiterianisme i de l'Església d'Escòcia. No té oficialment el títol de catedral per l'absència d'aquestes en l'Església d'Escòcia, encara que va tenir aquest títol en el passat.
L'església actual data de finals del segle xiv, i fou restaurada al segle xix. Té la categoria d'edifici protegit de tipus A. La catedral està dedicada a sant Gil, que és el sant patró d'Edimburg i un sant molt popular a l'edat mitjana, patró també dels tolits i leprosos.
Les parts més antigues de l'edifici són quatre pilars, dels quals es diu que daten de l'any 1124, encara que n'hi ha molt poca evidència. L'any 1385 l'edifici va sofrir un incendi i va ser reconstruït en els anys posteriors. Amb els anys s'han afegit moltes capelles, denominades «passadissos», ampliant enormement l'església i deixant-la de plànol prou irregular. A l'any 1466 St Giles va ser establerta com a col·legiata. En resposta a aquesta elevació d'estatus, es va afegir una torre llanterna al voltant de l'any 1490, i el sostre del presbiteri va ser elevat, arcat, i s'hi va instal·lar un claristori. A mitjan segle xvi, immediatament abans que la Reforma arribés a Escòcia, hi havia al voltant de cinquanta altars laterals a l'església, alguns dels quals foren pagats per gremis de comerciants de la ciutat i dedicats als seus sants patrons.
ReformaDurant la Reforma escocesa, el seu capdavanter protestant John Knox va ser triat ministre de St. Giles per l'Ajuntament d'Edimburg i declarat com a tal el 7 de juliol de 1559. Un vitrall del segle xix al costat sud de l'església el mostra en un sermó fúnebre pel regent James Douglas, IV comte de Morton, l'any 1570. El reformador John Knox va ser enterrat a l'església de St. Giles el 24 de novembre de 1572 al costat de la tomba del regent Morton. Una estàtua de bronze de Knox, esculpida per James Pittendrigh Macgillivray l'any 1904, es troba actualment al passadís nord del temple.
Durant la Reforma els canelobres de bronze es van fondre per convertir-los en armes de foc,[1] i el reliquiari que contenia el braç de Sant Giles (la relíquia més venerada de la ciutat) amb un anell de diamants que penjava d'un dels dits (adquirit el 1454) i altres tresors van ser venuts a orfebres d'Edimburg. Al voltant de 1580, l'església va ser dividida en sales separades de predicació per adaptar-se a l'estil d'adoració presbiteriana. Els envans es van retirar l'any 1633, quan Saint Giles es va convertir en la catedral de la nova seu d'Edimburg.
Conflictes religiososEl rei Carles I d'Anglaterra i l'arquebisbe William Laud van intentar promoure creences anglicanes en l'Església d'Escòcia, la qual cosa els va portar a la publicació el 1637 del Llibre d'Oració Comuna.
Els disturbis de l'oposició van començar quan el degà d'Edimburg, John Hannah, va començar a llegir el nou llibre d'oració. Els disturbis van portar al Covenanter i per tant a les Guerres dels bisbes; els primers conflictes de les Guerres dels Tres regnes, que va incloure la Guerra Civil Anglesa.
Època recentEntre els anys 1872 a 1883, sir William Chambers, Lord Provost d'Edimburg, va planejar i finançar una important restauració amb l'objectiu convertir-lo en un temple nacional, "l'abadia de Westminster d'Escòcia". L'edifici es va netejar i se'n van retirar galeries antigues i parets de partició, creant un únic espai interior per primera vegada des de la dècada de 1630.
Afegeix un nou comentari