Catedral de Santa Maria (Edimburg)
La catedral de Santa Maria o catedral de la Verge Santa Maria (en anglès: St Mary's Cathedral) és una catedral de l'Església episcopal escocesa a Edimburg, Escòcia. Va ser construït a finals del segle xix a l'oest de la ciutat nova d'Edimburg. La catedral és la visió del bisbe d'Edimburg, un dels set bisbes de l'Església episcopal, que forma part de la comunió anglicana. Dissenyat en estil gòtic per sir George Gilbert Scott, la catedral està ara protegida com a edifici catalogat en la categoria A, ja que és Patrimoni de la Humanitat.
El 1689, després de la Revolució Gloriosa, el presbiterianisme va ser restaurat en lloc de l'episcopat en l'Església nacional d'Escòcia. La catedral de Saint Giles, d'Edimburg, tal com va ser llavors, va entrar al ministeri de l'Església establerta, i això feu que els episcopals quedessin sense catedral a Edimburg. Durant un temps, el residu episcopal d'aquella congregació es va adorar en un vell molí de llana, a prop de Carrubber's, prop del lloc de l'actual església del Sant Pau, que va ser utilitzada com a procatedral fins a principis del segle xix, quan aquesta funció recaigué en l'església de Sant Pau a York Place.[1]
FinançamentLa construcció originària anà a càrrec de Barbara i Mary Walker, germanes inferiors, que proporcionaren fons a aquest efecte a partir de 1873. Posseïen els voltants de Drumsheugh Estate i vivien a Easter Coates House, que encara sobreviu al nord de la catedral. Eren les netes del reverend George Walker, ministre episcopal de l'antiga església de Meldrum (1734-1781). El seu pare, William Walker, era un advocat d'Exchequer, i un portador de la vara blanca d'Escòcia. William Street, a prop, rep el seu nom. La seva mare era Mary Drummond, filla de George Drummond, sis vegades Lord Provost d'Edimburg i iniciadora de la ciutat nova.[2]
Disseny i construccióLa catedral va ser dissenyada per sir George Gilbert Scott i la pedra de la fundació la posà el 21 de maig de 1874 el duc de Buccleuch i Queensberry, la família del qual havia estat recolzant l'episcopat escocès durant els cent anys anteriors. A l'interior de la pedra es col·locà una ampolla amb una còpia de l'escriptura de fiança, el directori d'oficines d'Edimburg, l'almanac d'Oliver i Boyd, diaris i monedes. En preparació per a l'obertura de la catedral, s'havia format una congregació per adorar en una església de ferro temporal erigida al lloc ara ocupat per l'Escola de Cançons. A partir del 26 de maig de 1876, va ser dirigida pel degà, James Montgomery, i dos capellans, i va créixer ràpidament. La nau de la catedral s'inaugurà el 25 de gener de 1879 i des d'aquest dia, s'han realitzat serveis diaris a la catedral. Les espardenyes bessones a l'extrem oest, conegudes com "Barbara" i "Mary", de les germanes Walker, no es van començar fins a 1913 i es van completar el 1917. L'arquitecte en fou Charles Marriott Oldrid Scott, net de sir George. El constructor en va ser Edwin C. Morgan.[2]
El retaule està dissenyat per John Oldrid Scott i esculpit per Mary Grant.[2]
Afegeix un nou comentari