El castell de Windsor és un palau i residència reial situat a Windsor, al comtat de Berkshire, Regne Unit, notable per una antiga relació amb la família reial britànica i per una arquitectura paricular. A l'origen va ser un castell medieval començat a aixecar al segle xi, després de la conquesta normanda d'Anglaterra per Guillem I el Conqueridor. Des de temps d'Enric I d'Anglaterra (segle xii) ha estat habitat per nombrosos monarques britànics, fet que en fa la residència reial europea d'ocupació més antiga. La reina Elisabet II del Regne Unit fa servir el castell com a residència de caps de setmana i com a emplaçament de recepció de caps d'estat, junt amb el palau de Buckingham a Londres i el palau de Holyrood a Edimburg, és una de les residències principals de la reina.

Aquesta fortificació va ser dissenyada originalment sobre una mota castral i amb tres muralles al voltant d'un monticle central per servir com a baluard dels conqueridors normands als afores de Londres i dominar una zona estratègicament important del riu Tàmesi. L'estructura va ser gradualment substituïda per pedra, i al començament del segle xiii va patir un llarg setge durant la primera guerra dels Barons (1215-1217). Enric III va construir un luxós palau reial dins el recinte a mitjan aquest segle i Eduard III va anar més enllà amb la reconstrucció del palau, va crear un conjunt més gran d'edificis que en va fer «el projecte arquitectònic secular més car de tota l'Edat Mitjana a Anglaterra». El nucli de l'obra d'Eduard perviurà fins al període Tudor (segle xvi), quan Enric VIII i Elisabet I li van donar al castell un ús més gran com cort reial i centre d'entreteniment diplomàtic.

El complex va sobreviure al turbulent període de la guerra civil anglesa, en què va servir com a caserna militar per les forces parlamentàries i com a presó de Carles I. Durant la restauració dels Stuard, Carles II va reconstruir gran part del castell amb ajuda de l'arquitecte Hugh May i va crear una sèrie d'extravagants interiors barrocs que encara avui causen admiració. Després d'un període de negligència en el segle xviii, els reis Jordi III i Jordi IV van renovar i reconstruir el palau de Carles II sense reparar en despeses per a produir el disseny dels actuals Apartaments d'Estat, engalanats en estil rococó, gòtic i barroc. Algunes d'aquestes luxoses estances –els «Apartaments d'estat»– són arquitectònicament molt interessants i l'historiador Hugh Roberts les ha descrites com «una seqüència magnífica i inigualable d'habitacions àmpliament reconegudes com la millor i més completa expressió de l'estil del període georgià tardà». La reina Victòria hi va fer canvis menors, que va emprar com a centre de lleure reial durant gran part del seu extens regnat en el segle xix. El castell de Windsor també va servir com a refugi de la família reial durant els intensos bombardejos de la Segona Guerra Mundial i va sobreviure a un incendi el 1992. En l'actualitat al castell de Windsor hi viuen i treballen més de cinc-centes persones, és una atracció turística molt popular, seu de visites d'Estat i la llar de cap de setmana preferida per la reina Elisabet II. Les seves instal·lacions inclouen la Biblioteca Reial, famosa per les col·leccions de dibuixos de Leonardo da Vinci i Michelangelo Buonarroti. El castell inclou la Capella de Sant Jordi, del segle xv, considerada per l'historiador John Martin Robinson com un «dels èxits suprems del disseny del gòtic perpendicular anglès».