La fortalesa turca va ser construïda per primera vegada pels prínceps de Meskhètia, de la dinastia Jakeli,[1] que es van convertir a l'islam a començaments dels segles xvi i xviii. La ciutat d'Akhaltsikhe, aleshores anomenada Lomsia,[1] va ser presa per les tropes otomanes el 1578, es va convertir mig segle més tard en el centre de l'eyalat de Cildir. L'historiador militar rus Vasily Alexandrovich Potto, en el IV volum del seu llibre La guerra del Caucas, dedicat a la Guerra russoturca (1828-1829), descriu la fortalesa d'Akhaltsikhe de la manera següent:

Durant la guerra entre els dos imperis, rus i otomà, el 1828, les muralles d'Akhaltsikhe van ser objecte d'una important batalla entre les tropes russes del general Ivan Paskévitx (9.000 soldats) i l'exèrcit turc sota el comandament general de Kios-Mahomet-Pasha (30.000 soldats). Els turcs, derrotats, es van retirar. La fortalesa va ser ocupada per l'exèrcit rus.[1]

Al febrer de 1829, els soldats turcs van tornar a la càrrega i van tractar de recuperar la fortalesa. La defensa d'Akhaltsikhe pel general Nikolai Muravyov-Karski va durar del 20 de febrer al 4 de març de 1829. Després de repel·lir un primer assalt, la guarnició va resistir una dotzena de dies, temps suficient per permetre que els reforços es reunissin amb els assetjats i aconseguissin la derrota de les tropes turques.