Uplistsikhe ha estat esmentat repetidament en els escrits dels historiadors medievals georgians, per la qual cosa la ciutat antiga mai no va ser oblidada per la història. Per exemple, l'historiador i geògraf del segle xviii, Vakhushti Bagrationi, va escriure que Uplistsikhe era una ciutat abans de la invasió mongola:

Fins mitjan segle xx, Uplistsikhe també es va esmentar en una sèrie de treballs descriptius, i el 1957 va començar l'estudi científic sistemàtic del monument. De llavors ençà, ha estat estudiat per la complexa expedició arquitectònica i arqueològica del Museu Nacional d'Art de Geòrgia sota la direcció de S. Amiranashvili i T. Sanikidze. Durant l'estudi, l'antic assentament es va netejar, amb l'ajut d'estructures addicionals de formigó armat, es van fortificar algunes estructures i es van cobrir i van deixar inactives d'altres. L'expedició de 1977-1978 va fer la descoberta més significativa: trobà al barranc del costat sud del monument, a una profunditat de sis metres de la superfície primària, un tresor amagat de la primera època de la vida de la ciutat, els objectes del qual van ser duts a museus georgians. La descoberta va il·luminar sobre algunes de les circumstàncies de la vida de la ciutat i va confirmar una sèrie de suposicions sobre el propòsit dels objectes de culte a Uplistsikhe.[2] Algunes parts de la zona oriental de l'assentament continuen sent descobertes i preservades per a futures investigacions.

El tresor estava amagat en una estructura amb pis d'argila, els contorns de la qual no van poder establir-se; el terra estava completament cobert de bols daurats, arracades i collarets. També hi havia tres plats de mides força grans: un d'ells té la forma d'una palmeta triangular i dos més amb la imatge del lotus. Tots ells, sens dubte, adornaven la mortalla del cofre, que, brodada i decorada de la mateixa manera, representava simbòlicament el cel (la flor de lotus, les palmetes i les rosetes eren simbòliques). Sota aquesta capa tan luxosa estaven ocults els objectes d'especial importància i propòsit. Tot el contingut del cofre (campanes de bronze, peces d'animals, atuells de ceràmica en miniatura, sonalls, un ruixador de fluid sagrat en forma d'una figura d'ocell i, el més important, una estatueta de terracota) era indubtablement ritualista. Aquesta estatueta representa la dea mare de Katlanikhevi. Va ser importada de Tanagra, el centre més important de la coroplàstia grega, des d'on aquestes estatuetes van divergir a tot el món hel·lenístic. Les mostres de Tanagra s'han conservat força, tanmateix, es pot dir que, entre elles, la figura d'Uplistsikhe és una de les més belles.[2]

A la mateixa cambra, al costat del cofre, hi havia restes de quatre llantes de ferro de grans rodes de fusta que tenien diferents diàmetres (170, 130, 47 i 39 cm). Les dues primeres estan forjades en metall sòlid i decorades amb grans boles de claus (5 cm de diàmetre). Ambdues llantes petites repeteixen l'estructura de les grans però fetes de ferro prim, i en lloc de boles decorades, tenen tapetes o claus hexagonals plans. Totes estan fetes malbé. Les rodes no podien pertànyer a un carro perquè eren de diferents diàmetres, mides poc pràctiques i amb decoració exterior. A les regions muntanyoses de Geòrgia, es dona fe de l'adoració de la roda com a símbol del sol i a la dea mare. El valor màgic també s'atribueix al cercle i al número quatre. Un exemple sorprenent d'això és l'Escher Cromlech (primera meitat del II mil·lenni aC), que consta de quatre cercles concèntrics. Sobre aquesta base, se suposa que les quatre rodes d'Uplistsikhe simbolitzaven els representants del culte astral pagà: el sol, la lluna, l'estel del matí i l'estel patró de la ciutat. S'han conservat emblemes similars, però en petites formes de discs de ceràmica, en molts llocs i en grans quantitats, en particular a Uplistsikhe i Katlanikhevi.[2]