Camagüey és una de les set primeres poblacions fundades pels espanyols a Cuba. Aquesta ciutat va exercir un paper de primer pla en la seva qualitat de centre urbà d'un territori dedicat essencialment a la ramaderia i la indústria sucrera. Fundada el 1528 en el seu emplaçament actual, la ciutat es va anar desenvolupant a partir d'un esquema urbanístic irregular constituït per una xarxa de places, placetes, carrers estrets i illes irregulars de cases, que és molt poc comú en les ciutats colonials d'Amèrica Llatina situades en terreny pla. El centre històric de Camagüey abasta 54 hectàrees i és un exemple excepcional d'assentament urbà tradicional relativament apartat de les principals rutes comercials. La influència de l'arquitectura i l'urbanisme de l'Europa medieval és patent en el traçat urbà i les tècniques de construcció portades a Amèrica pels paletes i mestres d'obres dels colonitzadors espanyols. En els edificis del lloc ha quedat plasmat, al llarg del temps, el segell de nombrosos estils artístics: neoclàssic, eclèctic, neocolonial i "Art Déco", principalment. També hi ha algunes construccions inspirades en el "Art Nouveau" i el racionalisme. El seu centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2009.

Està situada al centre-oest de Cuba i és capital de la província homònima.