La idea d'un pont que travessés el llac Pontchartrain es remunta a principis del segle xix, amb Bernard de Marigny: el fundador de Mandeville. Aquest va començar amb un servei de ferris que va seguir posteriorment operant a mitjans de la dècada de 1930. Als anys 1920, es va exigir la creació d'illes artificials que serien connectades per una sèrie de ponts. El finançament d'aquest pla es va obtenir de la venda d'immobles a les illes. La Calçada actual va començar a prendre forma en 1948, quan la Legislatura de Louisiana va crear el que ara és la Comissió de la Calçada o Causeway Commission. La Louisiana Bridge Company es va formar per construir el pont, que al seu torn va nomenar James E. Walters Sr. per dirigir el projecte.[1] Ernest M. Loëb va ser assistit pel seu nebot, Ernest M. Loëb III, president d'Ernest M. Loëb & Company per planificar la construcció del pont[2]

 Vista per satèl·lit. A l'esquerra es pot veure el pont del pantà de Manchac. En direcció nord pel Lake Pontchartrain Causeway

El projecte original de la Calçada consistia en un vial de dos carrils sostingut sobre l'aigua per pilars de formigó que va ser inaugurat a 1956 amb un cost de 30,7 milions de dòlars. Un segon vial amb dos carrils més i paral·lel al primer es va obrir al trànsit rodat el 10 de maig de 1969 amb un cost de 26 milions de dòlars, donant-se la circumstància que aquest segon és 15 metres més llarg que el primer.[3] La Calçada sempre ha estat un pont de peatge. Fins 1999, es cobrava per travessar el pont en qualsevol dels dos sentits, però aquell any per eliminar la congestió viària que es produïa a la costa sud del llac (on està ubicada la ciutat de Nova Orleans) es va decidir suprimir el peatge del pont al sentit nord. Des d'aquell moment, l'únic peatge cobrat a la Calçada va ser el del sentit sud i va quedar fixat en 3 dòlars.[3][4] L'any 2017, es va augmentar el peatge per finançar millores de seguretat al pont. El peatge va canviar de 3,00 $ amb efectiu i 2,00 $ amb una etiqueta de peatge a 5,00 $ amb efectiu i 3,00 $ amb una etiqueta de peatge.[5]

La inauguració de la Calçada va augmentar la riquesa de les petites comunitats de la costa nord, reduint el temps de conducció cap a Nova Orleans fins a 50 minuts, apropant així la costa nord cap a l'àrea metropolitana de Nova Orleans. Abans de la Calçada, els residents de la Parròquia de S. Tammany havien d'envoltar el llac, bé pel costat est pel Pont Rigolets a la U.S. Ruta 90 prop de Slidell (Luisiana), bé pel costat oest per la U.S. Ruta 51 a través de Manchac.[1]

El 16 de juny de 1964, sis persones van morir quan les barcasses van trencar un buit al pont i un autobús es va enfonsar al llac.[6]

 Lake Pontchartrain Causeway en direcció sud Calçada del llac Pontchartrain Aquesta foto de la calçada del llac Pontchartrain demostra la curvatura de la Terra.

Després del Huracà Katrina el 29 d'agost de 2005, els vídeos gravats mostren els danys al pont, però aquests es van produir majoritàriament en la volta menys usada en el vell arc en direcció sud. Els fonaments de l'estructura romanen intactes.[7] Les calçades mai no han patit danys de cap mena a causa d'huracans o altres fenòmens naturals. Amb el Pont d'Arc Besson I-10 àmpliament danyat, la Calçada es va fer servir com a ruta principal per als equips de recuperació que van romandre en terres altes al nord per entrar a Nova Orleans. La Calçada es va reobrir, en primer lloc, per a tràfic d'emergències i després per al públic en general, sent suspès el peatge, el 9 de setembre de 2005. El peatge va ser reinstaurat a mitjans d'octubre.

El pont va ser designat com a Fita històric nacional d'enginyeria civil per l'American Society of Civil Engineers (Societat Estatunidenca d'Enginyers Civils) el 2013.[8]

El Lake Pontchartrain Causeway és un dels set trams d'autopistes de Louisiana amb una longitud total de 8 km o més. Els altres són, per ordre del més llarg al més curt, el pont Manchac Swamp a la I-55, el pont Atchafalaya Basin a la I-10, el pont Louisiana Highway 1, el pont Bonnet Carré Spillway a la I-10, el pont Chacahoula Swamp a US 90, el Llac Pontchartrain Twin Spans a la I-10 i el LaBranche Wetlands Bridge a la I-310. El pont de Maestri s'acosta, però queda curt en dues dècimes de milla a aproximadament 7,7 km en longitud total. Louisiana també acull el pont de Pontchartrain del llac sud de Norfolk, que a 9,3 km és un dels ponts ferroviaris més llargs dels Estats Units.

L'extrem sud del pont del pantà de Manchac (a l'extrem occidental del llac Pontchartrain) és l'extrem occidental del pont d'abocament de l'I-10 Bonnet Carré (a l'extrem sud-oest del llac Pontchartrain), i l'extrem nord del pont de les zones humides de LaBranche és l'extrem oriental del pont de l'abocador de la I-10 Bonnet Carré; així que aquests tres ponts, pel seu nom, són de fet un pont contigu. La distància total de conducció en una carretera elevada contínua és de més de 61 km.