Babiló (del grec antic Βαβυλών, ῶνος Babylṓn, ṓnos i el llatí Babylōn, ōnis; en sumeri, KÁ.DIG̃IR.RA^KI; en accadi, Bābilim; escrit en cuneïforme), de vegades dita (Ciutat de) Babilònia o Babel, és el nom d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq). Ja existia vers el 2300 aC. Fou una ciutat estat vinculada a diversos poders de Mesopotàmia fins que va esdevenir independent el 1894 aC. El cap local Sumuabum es va declarar independent i va prendre el títol de rei. Després va conquerir la regió de Sippar. Més tard cap al 1860 aC va conquerir Kish. No va ser fins al regnat d'Hammurabi que va agafar un gran poder. Per a la seva història com a imperi vegeu Babilònia.

S'ha estimat que Babiló era la ciutat més gran del món . Potser va ser la primera ciutat a assolir una població de més de 200.000 habitants. Les estimacions de l'extensió màxima de la seva àrea oscil·len entre 890 a 900 ha.

Les ruïnes de la ciutat són al sud del llogaret de Mohawill, a 15 km al nord d'Hillah, i han estat objecte de diverses excavacions iniciades el 1811 pel resident britànic a Bagdad Mr. Rich, i per sir Robert K. Porter, el 1818. Se'n troben tres grups principals en direcció nord a sud, anomenats pels nadius Mujelebè, Kasr i Amran Ibn Ali (aquest darrer nom n'és el d'una vella mesquita construïda al damunt). A l'oest del riu no se'n troben restes. Al nord-oest es troba el grup anomenat Towareij; i al sud-est, a uns 15 km, unes restes anomenades Birs-i-Nimnrud, que podrien correspondre a l'antiga Borsippa. Dels grups de l'est, el de Mujelebè és el més gran, però el de Kasr té les restes més perceptibles. A l'est d'Hillah, uns 10 km, es troba el grup anomenat Al-Heimar, on es troben rajoles de tipus similar a les de Babiló.