Alberta

Comerciants de pells a Fort Chipewyan durant la dècada de 1890.

Els paleoamericans arribaren a Alberta fa almenys 10.000 anys, cap al final de la darrera glaciació. Es creu que procedents de Sibèria, emprant un pont de terra a través de l'estret de Bering van arribar fins a Alaska, moment a partir del qual haurien continuat cap al sud, seguint el costat oriental de les muntanyes Rocoses, cap a Alberta, fins a poblar Amèrica. Uns altres haurien migrat seguint la costa de la Colúmbia Britànica per posteriorment traslladar-se cap a l'interior del continent.[1] Amb el temps es van anar diferenciant en diversos pobles de les Primeres Nacions, incloent els Indis de les planures del sud d'Alberta com els blackfoot i els Plain cree, que en general vivien de la caça del bisó americà, i les tribus que vivien més al nord, com els Woodland Cree i els Chipewyan, que vivien de la caça i la pesca.[2]

Després de l'arribada dels britànics al Canadà, aproximadament la meitat de la província d'Alberta i el sud de la conca del riu Athabasca passà a formar part de la Terra de Rupert, ja que aquesta acollia totes les terres drenades per rius que desemboaven a la badia de Hudson. Aquesta àrea, on no podien fer negoci les empreses rivals, va ser concedida per Carles II d'Anglaterra a la Companyia de la Badia de Hudson (HBC) el 1670. Amb l'arribada dels francesos a l'oest del Canadà al voltant de 1731 es van crear diversos assentaments prop dels centres pelleters, com ara les comunitats de Lac La Biche i Bonnyville. Fort La Jonquière es va establir prop del que avui és Calgary el 1752.

El riu Athabasca i els rius situats al nord del mateix no formaven part del territori de la Companyia de la Badia de Hudson perquè desguassen a l'oceà Àrtic i no pas a la badia de Hudson, sent l'hàbitat de molts animals susceptibles de ser caçats. El primer explorador que va visitar la regió d'Athabasca va ser Peter Pond, el qual ca conèixer el Methye Portage per poder viatjar des dels rius del sud cap als rius del nord de la Terra de Rupert tot arrossegant les canoes per terra. Els comerciants de pells van formar la Companyia del Nord-oest (NWC) de Mont-real per competir amb la Companyia de la Badia de Hudson el 1779, la qual va ocupar el nord d'Alberta. Peter Pond va construir Fort Athabasca a Lac La Biche el 1778. Roderick Mackenzie va construir Fort Chipewyan, al llac Athabasca, deu anys més tard, el 1788. El seu cosí, Sir Alexander Mackenzie, va seguir el riu Saskatchewan Nord fins al seu punt més septentrional, prop d'Edmonton, per tot seguit dirigir-se cap al nord a peu, fins a arribar al riu Athabasca, i d'aquí fins al llac Athabasca. Allà va descobrir el cabalós riu que ara porta el seu nom: el riu Mackenzie, que seguí fins a la desembocadura a l'oceà Àrtic. De tornada al llac Athabasca va seguir el riu Peace aigües amunt, fins a arribar a l'oceà Pacífic, sent el primer europeu a travessar Amèrica del Nord al nord de Mèxic.[3]

Alexander Rutherford, primer primer ministre d'Alberta.

L'extrem meridional d'Alberta formà part del francès i espanyol del territori de la Louisiana, la qual fou venuda als Estats Units el 1803. El 1818 el sector de la Louisiana situada al nord del paral·lel 49°N fou cedit a la Gran Bretanya.[4]

El comerç de pells es va expandir cap al nord, però les sagnants batalles entre les rivals Companyia de la Badia de Hudson i Companyia del Nord-oest, va obligar el 1821 al govern britànic a obligar-les fusionar per aturar les hostilitats.[5] La fusionada Companyia de la Badia de Hudson va dominar el comerç d'Alberta fins al 1870, quan el Govern canadenc recentment format comprà la Terra de Rupert. El nord d'Alberta quedà inclòs dins el Territori del Nord-oest fins a 1870, quan aquest i la terra de Rupert van convertir-se en els Territoris del Nord-oest.

El Districte d'Alberta va ser creat com a part dels Territoris del Nord-oest el 1882. A mesura va anar augmentant la població es van afegir representants locals a l'Assemblea Legislativa del Nord-oest. Després d'una llarga campanya per l'autonomia, el 1905 el Districte d'Alberta va ser ampliat i se li donà un estatus de província, amb l'elecció d'Alexander Cameron Rutherford com a primer ministre.

El 21 de juny de 2013 Alberta va patir unes importants inundacions que van afectar bona part de la meitat sud de la província, al voltant dels rius Bow, Elbow, Highwood i Oldman i els seus afluents. Una dotzena de municipalitats hagueren de declara l'estat d'emergència per culpa de l'alt nivell de l'aigua i d'altres van estar preparats per a una possible evacuació.[6]

↑ «Canada's First Nations». Applied History. University of Calgary, 2000. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2010. [Consulta: 1r febrer 2011]. ↑ «First Nations». History. Government of Alberta, 1995–2011. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2010. [Consulta: 1r febrer 2011]. ↑ Dictionary of Canadian Biography. «Alexander Mackenzie Biography». [Consulta: 5 gener 2006]. ↑ Kennedy, D.; Cohen, L.; Bailey, T. The American Pageant: Volume I: To 1877. Boston, MA: Cengage Learning, 2010, p. 265. ISBN 978-0-547-16659-9. ↑ Easterbrook, W. T. Easterbrook. Canadian Economic History. Toronto, ON: University of Toronto Press, 1988, p. 320. ISBN 0-8020-6696-8. ↑ Kaufmann, Bill «Thousands flee rising waters from Red Deer to Crowsnest». Calgary Sun, 21-06-2013, p. 3.