L'Ahaggar (amazic: Idurar n Uhaggar; àrab: جبال هقار, jibāl Haqqār) és una serralada d'Algèria que forma un parc nacional. Aquests territoris són habitats pels Kel Ahaggar, uns 500.000 km² entre l'Ahanef a l'est, el Tassili n'Ajjer al nord-est, l'Immidir al nord, i l'Adrar des Ifoghas i l'Ayr al sud. La població estimada era vers 1950 de 5.000 habitants, de les tribus kel ghela, taytok i tégehé mellet que en conjunt, amb els seus vassalls, formen la confederació dels Kel Ahaggar. El cap tradicional o amenokal és escollit entre els Kel Ghela. Quasi tota la població és nòmada i la societat està divida en tres classes o castes: el nobles (ihaggaran o imuhagh), els plebeus vassalls (amghid, plural imghad) i els esclaus (akli, plural iklan). La seva llengua és el tamahakk i l'escriptura el tifinagh.

En aquest territori hi ha pintures rupestres i algunes restes d'indústries lítiques (neolítiques). El país estava governat per un amenokal. La missió d'exploració Flatters fou massacrada el 1880; llavors, fou reconegut per la missió Foureau-Lamy el 1898; l'amenokal Musa ag Amastan es va sotmetre el 1904 al comandant Laperrine i fou incorporat al territori francès dels Oasis, amb capital a Tamanrasset.