Vista aèria de Sky City Missió San Esteban Rey construïda c.1641, fotografia d'Ansel Adams, c.1941 Vista dels edificis en 2009 Ansel Adams - National Archives 79-AA-A02 Carrer del pueblo, 2012Orígens i història antiga

Es creu que els pobles de la cultura pueblo són descendents dels antics pobles Anasazi, Mogollon i altres. Aquestes influències es veuen en l'arquitectura, l'agricultura i l'art acoma. L'any 1200 els anasazi abandonaren la llar d'origen al canyó a causa del canvi climàtic i l'agitació social. Durant dos segles es van produir migracions a la zona i els acoma sorgirien al segle xiii.[1] Aquesta data de fundació primerenca fa al Pueblo Acoma una de les comunitats habitades més antigues als Estats Units.[2][3]

El Pueblo es troba a un altiplà de 365 peus, unes 60 milles a l'oest d'Albuquerque, Nou Mèxic. L'aïllament i la ubicació del Pueblo ha protegit la comunitat durant 1.200 anys i tractava d'evitar conflictes amb els veïns navahos i apatxes.[3]

Contacte europeu

El Pueblo Acoma va tenir contacte amb els exploradors espanyols sl nord d'Amèrica Central, i generalment totes les interaccions foren registrades com a pacífiques.[3] L'expedició de Francisco Vásquez de Coronado descriví el Pueblo en 1540 com a "un dels llocs més forts que havia vist" i es mostrà "penedit d'haver anat fins al lloc". Durant aquest temps, l'únic accés al Pueblo Acoma va ser un conjunt d'escales gairebé verticals tallades a la roca. Es creu que expedició de Coronado va ser el primer contacte europeu amb els acoma.[3]

Pel 1598 les relacions amb els espanyols havien disminuït. Al desembre d'aquest any, els acoma van saber que Juan de Oñate tenien la intenció de colonitzar la zona. Els acoma emboscaren un grup d'homes d'Oñate, matant-ne 11 d'ells, inclòs el nebot d'Oñate. Els espanyols es van venjar dels acoma cremant la major part del poble i matant més de 600 persones i fent presoneres un mig miler de persones més. Els presoners van ser forçats a l'esclavitud i els homes majors de 25 anys van patir l'amputació del seu peu dret. Una filera de cases al costat nord de l'altiplà encara conserven les marques del foc iniciat per un canó durant la guerra Acoma.[3]

Els supervivents de la massacre d'Acoma pogueren recuperar-se i reconstruir la seva comunitat i Oñate procediria a forçar els Acoma i altres indis locals a pagar impostos pels cultius, el cotó i la mà d'obra. Els espanyols també van portar missioners catòlics a l'àrea. L'espanyol reanomenaren els pobles amb noms de sants i va començar a construir-hi esglésies. Hi van ser introduïts nous cultius, incloent préssecs, pebrots i blat. Un Reial decret de 1620 va crear càrrecs civils a cada poble, incloent Acoma, amb un governador per acompanyar el càrrec.[3] La revolta va portar refugiats d'altres pobles. Els que finalment va deixar Acoma formarien el Pueblo Laguna.[4]

Els acoma també patiren epidèmies de verola i incursions dels apatxes, comanxes, i utes. En l'ocasió, els acoma estarien del costat dels espanyols per lluitar contra les tribus nòmades. El acoma practicaven la seva religió en secret. Els matrimonis mixtos també eren comuns entre els acoma i altres pobles i llogarets hispànics. Aquestes comunitats es barrejaren per a formar la cultura de Nou Mèxic.[5]

Missió San Esteban Del Rey

Entre 1629 i 1641 el pare Juan Ramirez va supervisar la construcció de l'església de la Missió San Estevan Del Rey. Els acoma foren obligats a construir l'església movent 20.000 tones de tova, palla, pedra arenisca i fang a la mesa de les parets de l'església. El pi ponderosa va ser portat per membres de la comunitat de Mount Taylor, a més de 40 quilòmetres de distància. Amb uns 6000 peus quadrats, amb un altar flanquejat per pilars de fusta de 60 metres d'altura, tallada a mà en dissenys de color vermell i blanc que representen les creences cristianes i indígenes, l'estructura es considera un tresor cultural d'Acoma, malgrat el treball dels esclaus utilitzats per construir-la. En 1970 fou inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics[6] i en 2007 fou designat com el 28è Lloc Històric Nacional, únic indret amerindi designat amb aquest títol.[3]

Segles XIX i XX

Durant el segle xix el poble Acoma, en tractar de defensar la vida tradicional, també van adoptar aspectes de l'anteriorment rebutjades cultura i religió espanyola. Per la dècada de 1880 els ferrocarrils van treure als pueblos del seu aïllament. A la dècada de 1920, l'All Indian Pueblo Council es van reunir per primera vegada en més de 300 anys. En resposta a l'interès del Congrés en l'apropiació de terres d'indígenes Pueblo, el Congrés dels Estats Units va aprovar la Pueblo Lands Act el 1924. Malgrat l'èxit en la retenció de la propietat de la seva terra, el segle xx va ser difícil per a la supervivència de les tradicions culturals acoma. Al seu territori s'hi instal·laren missioners i escoles protetant i el Bureau of Indian Affairs va forçar als nens acoma a assistir als internats. Cap al 1922 la majoria dels infants de la comunitats eren a escoles internat.[5]

En l'actualitat

Avui encara hi ha a la mesa prop de 300 cases històriques de tova de dos i tres pisos, amb escales exteriors que s'utilitzen per accedir als nivells superiors, on viuen els residents. L'accés a la mesa és per una carretera construïda a la cara de la roca durant la dècada de 1950. Aproximadament 30 persones o menys[4] viuen permanentment a la mesa, amb una població cada vegada més gran els caps de setmana amb visites dels membres de la família i turistes, uns 55.000 a l'any.

El Pueblo Acoma no té electricitat, aigua corrent o tractament d'aigües residuals.[4] La mesa és envoltada per una reserva d'unes 600 milles quadrades. Els membres de la tribu viuen tant dintre com fora de la reserva.[3] Tanmateix, la cultura Acoma contemporània segueix sent relativament tancada.[7] Segons el cens dels Estats Units de 2010 unes 4,989 persones s'identifiquen com a acoma.[8]

Molts acoma desaproven que Juan de Oñate sigui considerat el fundador de Nou Mèxic. El 1998, després que es va erigir una estàtua en homenatge a Oñate a l'Oñate Monument Center d'Alcalde, algú va tallar els peus de bronze dreta de la seva estàtua amb una motoserra.[3]