La ciutat potser s'anomenà Zamá, que significa 'ciutat de l'aurora', perquè s'orienta a l'eixida del sol. Tulum significa 'segell', 'paret', 'fossa' o 'trinxera'. Era una ciutat emmurallada. Tulum tenia accés a rutes comercials terrestres i marítimes, especialment del comerç de l'obsidiana. Per les nombroses representacions en murals i altres obres, la ciutat sembla haver estat un lloc important de culte al déu "submarí" o "que descén".

Tulum fou esmentada per primera vegada per Juan Díaz, un membre de la segona expedició a Mèxic, dirigida per Juan de Grijalva el 1518.[1] La primera descripció detallada de les ruïnes la publicaren John Lloyd Stephens i Frederick Catherwood el 1843 en Incidents of Travel in Yucatan. Arribats per mar, Stephens i Catherwood albiraren primer un edifici alt que els impressionà molt, probablement el gran Castell. Van fer mapes precisos de les muralles i Catherwood feu dibuixos del castell i d'altres edificis. Stephens i Catherwood també van reportar una estela clàssica antiga, amb una data inscrita del 564, que va ser adquirida el 1924 pel Museu Britànic, catalogada com Tulum Stela 1. Atés que els arqueòlegs pensen que la major part de Tulum data del període postclàssic i va ser construïda després de 900, suggereixen que l'estela va ser duta d'una ciutat veïna, possiblement de Cobá.[2]

Els treballs arqueològics i de restauració continuaren al 1913 amb Sylvanus Morley i George P. Howe. El treball va ser continuat per l'Institut Carnegie entre 1916 i 1922, Samuel Lothrop el 1924, que també cartografià l'assentament, Miguel Ángel Fernández a la fi de la dècada de 1930 i primeria de la dècada de 1940, William Sanders el 1956 i per Arthur G. Miller al final dels anys 1970. Els estudis de Sanders i Miller apunten que el lloc fou poblat durant el final del període postclàssic, prop de 1200 ae. Encara estava poblat quan hi hagué els primers contactes amb els invasors espanyols, a començament del s. XVI, i fou completament abandonat a la fi d'aquest segle.[3]