El Palau Reial i Fortalesa de Sa Majestat La Torre de Londres —Her Majesty's Royal Palace and Fortress The Tower of London (anglès)—, més conegut per la Torre de Londres (en anglès, Tower of London), és un castell històric situat a la ribera nord del riu Tàmesi al centre de Londres, Anglaterra. Es troba dins del districte londinenc de Tower Hamlets, separat del límit nord de la ciutat per un espai obert conegut com a Tower Hill. Es va fundar cap a la fi de 1066 com a part de la conquesta normanda d'Anglaterra. La Torre Blanca, que dona nom al castell sencer, va ser construït per Guillem el Conqueridor en 1078, convertint-se en símbol de l'opressió a Londres per la nova elit governant. Des d'almenys 1100, el castell va ser usat com a presó, encara que no era aquest el propòsit primari.

En conjunt, la Torre és un complex de diversos edificis situat dins de dos anells concèntrics de murs defensius i un fossat, el castell es va ampliar en diverses fases, sobretot sota el mandat de Ricard Cor de Lleó, Enric III i Eduard I en els segles xii i xiii. La disposició general de finals del segle xiii s'ha mantingut tot i l'activitat posterior.

La Torre de Londres ha representat un destacat paper en la història d'Anglaterra. Va ser assetjada en diverses ocasions i tenir-la controlada era important per controlar el país. La torre ha servit com armeria, tresoreria, casa de feres, Reial Casa de la Moneda, registres públics, i casa de les Joies de la Corona del Regne Unit.

Des d'inicis del segle xiv fins al regnat de Carles II, s'organitzava una processó des de la torre fins a l'Abadia de Westminster a la coronació d'un nou monarca. Cal destacar que en absència del monarca, el guàrdia de la torre és l'encarregat del castell (la de guàrdia era una posició de confiança en el període medieval). A finals del segle xv, el castell es va convertir en presó. Sota el regnat dels Tudor, la torre es va usar menys com a residència, i malgrat els intents per fortificar i reparar el castell, el desenvolupament de les seves defenses van quedar enrere per dedicar-se a l'artilleria.

L'ús del castell com a presó va sobrevenir en els segles xvi i xvii, quan personatges com Isabel I (abans de convertir-se en reina) van caure en desgràcia i van ser retingudes entre aquests murs. Aquest ús ha derivat en la dita "enviar a la torre" com a sinònim de "enviar a la presó". Malgrat la seva reputació com a lloc de tortura i mort, popularitzada pels religiosos del segle xvi i els escriptors del segle xix, només set persones van ser executades dins de la torre abans de les Guerres Mundials. Les execucions normalment es duien a terme al turó (Tower Hill), al nord del castell, que en un període de 400 anys va ser testimoni de 112 execucions.

A la segona meitat del segle xx, institucions com la Casa de la Moneda es van traslladar a altres localitzacions des de la Torre de Londres, deixant molts edificis buits. Anthony Salvin i John Taylor van aprofitar llavors l'oportunitat de restaurar la torre a la seva aparença original medieval, retirant moltes de les estructures postmedieval que romanien buides. Durant les Guerres Mundials, la torre es va usar de nou com a presó, presenciant les execucions de dotze persones per espionatge. Després de les guerres, el dany causat es va reparar i el castell va reobrir les seves portes al públic. Avui en dia, la Torre de Londres és una de les atraccions turístiques més famoses del país. El manteniment va a càrrec de la institució benèfica Historic Royal Palace (Palaus Reials Històrics), i va ser declarada en 1988 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, per tractar-se d'una fortalesa de l'edat mitjana normand excepcionalment ben conservada i per la seva significació com a centre de poder ininterromput durant segles i segles d'història britànica i europea.