Taramundi

Taramundi és un conceyu, una parròquia i una vila de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries. Limita al nord amb San Tiso d'Abres i A Veiga, a l'est amb Vilanova d'Ozcos i A Veiga, al sud amb Santalla d'Ozcos i Lugo, i a l'oest amb Lugo. També és la capital del mateix concejo.

És un dels municipis d'Asturies en els quals es parla gallec.

Va ser la pionera a Espanya en turisme rural, arrencant aquest en l'any 1984. Actualment posseïx cases de llogaret, hotels i museus i conjunts etnográficos, entre els quals cap destacar el museu dels molins de Mazonovo, definit com la major exposició de molins per metre quadrat d'Espanya.

Els primers signes que demostren l'existència de vida humana al concejo es remunten a temps epipaleolítics, com ho demostren les restes de les necròpolis tumulars trobats en els contraforts de la Serra d'Ouroso i les forests de Pereira i Navallo. De l'època de dominació romana, queden al concejo diversos topònims com els noms d'O Castro a Ouria i O Castros a Taramundi, que van ser habitats per egobarros, i que van ser fundats per a treballar les explotacions auríferes en la zona.

Durant el segle passat, i en relació amb aquesta etapa històrica van ser trobades diverses medalles de bronze corresponents a l'època de dominació de l'emperador Neró. De les èpoques de la monarquia Asturiana, de l'alta i baixa edat mitjana, poques coses podem aportar. El més destacable i veritablement més important va ser la pertinença del concejo al poderós i vast territori de Castropol fins al segle xv. Durant aquest temps tots els alcaldes, administradors i jutges dels diferents ajuntaments pertanyents a Castropol es reunien en el camp de Tablado on rebien ordres del poder episcopal. Però tota aquesta dependència de Castropol va acabar amb la desamortització portada a terme pel rei Felip II arran d'haver de sufragar les despeses implicades per les diferents guerres en les quals estava immiscuïda la corona espanyola.

Per aquesta causa ven als habitants dels pobles les antigues regidories bisbals, consumant-se a Taramundi aquest fet amb la venda en 1584 de les parròquies de San Martín de Taramundi i San Julián de Ouria, adquirint la promesa que mai més seria separat de la corona. Al juny de 1584 es van triar un regidor i tres regidors, dos per Taramundi i un per Ouria, que van elaborar les primeres lleis del concejo, contant per a això amb la participació de diversos veïns comissionats. Algunes d'aquestes ordenances van estar en vigor fins a l'any 1783.

El segle xviii ve marcat per una incipient i fructuosa indústria ferrícola, com així ho demostren els sis malls d'espalmar i les fargues reconegudes en el cadastre d'Ancorada.

En el segle xix aquesta indústria sofreix un procés de canvi, havent de convertir-se en una producció molt més específica a conseqüència de la moderna siderurgia que s'instal·la en el nord del país. Avui dia encara es treballa en aquesta branca del treball, conservant velles tradicions i elements que fan que Taramundi produeixi uns excel·lents navalla i ganivets, objecte de compra per al turisme.

Fotografies de:
MyName (Lourdes) - CC-BY-SA-3.0
Statistics: Position (field_position)
3659
Statistics: Rank (field_order)
231

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
231786459Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 5126

Google street view