Cudillero

Cuideiru (asturià), Cudillero (castellà) és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries. Limita a l'oest amb Valdés, al sud amb Salas i Pravia i a l'est amb Muros i Pravia. Important port pesquer i durant els mesos d'estiu centre turístic important. El gentilici de pixueto/a prové de la combinació dels termes pix (peix) i uetus (activitat) per diferenciar-se de la resta d'habitants agricultors o ramaders del municipi. Als habitants de la part alta de la vila (La Cai), dedicats tradicional i majoritàriament al comerç, se'ls anomenava caízos/as. Una altra teoria afirma que aquest gentilici prové del terme pixín, paraula asturiana per a denominar al rap, peix molt pescat al país.

Prehistòria i romanització

La història del concejo de Cuideiru ha estat lligada al de Pravia fins al segle xviii, és per això que hi ha poques dades que facin referència exclusiva a l'actual concejo. El territori no adquireix autonomia fins al segle xix.[1] Se sap de l'ocupació des de la prehistòria per les restes humanes trobades en concejos veïns. És en l'època castrenya quan es troben les primeres restes dins l'actual consell: el castre de La Garita i el de La Cavona. Fa relativament poc s'ha descobert un altre jaciment, el de Gurión. Tots aquests emplaçaments semblen de tipus preromà. Les restes de l'època romana, en aquest territori, són esparses.

Edat mitjana i Moderna

Les primeres dades les trobem a l'edat mitjana. En el límit de dues poderoses entitats eclesiàstiques la d'Oviedo i la de Pravia és on sorgiria un petit port pesquer que avui ostenta la capitalitat. Serà al segle xiii, quan s'iniciarà un període de transformacions en aquest sector. Es funda la pobla de Pravia i a partir de llavors, totes les terres de l'actual Cuideiru s'integraran a Pravia. La primera notícia que fa referència a la localitat de Cuideiru és la de la d'una donació al monestir de Tinéu l'any 1285. Tota la població vivia la pesca i en el seu desenvolupament va intervenir la poderosa família d'Omaña, que van exercir el seu poder en la regió en aquesta època. En el segle xv, el poble ja estava consolidat com a port pesquer i va sol·licitar la concessió de magatzem de sal que era, fins aleshores, monopoli de la capital praviana; la concessió, però, no va arribar a efectuar-se mai.

 Ajuntament

A l'edat moderna ja està consolidada. Esdevé important centre pesquer asturià i apareixen una sèrie d'edificacions com l'església de San Pedro edificada pels seus habitants. Es construeixen també un moll al port i el castell de San Juan per a defensar-se de les incursions angleses. Al segle xviii, la gent del país van oferir 1.000 doblers per segregar-se de la jurisdicció de Pravia perquè no podien nomenar els seus càrrecs, però això no arribaria fins a 100 anys més tard. En aquesta època només havia un vedat en aquest territori que pertanyia a un membre de la poderosa família Omaña.

Edat contemporània  Llotja de peix

Al xix, arriba la desitjada autonomia municipal, causa, en part, de la importància del port pesquer que és objecte d'una proposta d'ampliació, cosa que no arribaria fins al segle xx. Al xx, es va adjudicar la construcció d'un nou port, els treballs es van fer en diferents fases i van acabar als vuitanta. També es remodela la carretera a Galícia.

«Historia - Ayuntamiento de Cudillero». [Consulta: 21 juliol 2019].
Fotografies de:
Statistics: Position
3031
Statistics: Rank
38798

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
152674893Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 1366
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Cudillero ?

Booking.com
496.592 visites en total, 9.224 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 1.111 visites avui.