Swayambhunath (devnagari : स्वयम्भूनाथ स्तुप, de vegades romanitzat Swoyambhunath) és un antic complex religiós situat a l'alt d'un pujol a la Vall de Katmandú, a l'oest de la ciutat de Katmandú. Al costat d'altres construccions de la vall, van ser triades com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1979.

També és conegut com el temple dels micos, ja que hi ha micos que viuen en a la zona nord-oest del temple. El nom tibetà per al lloc significa "Arbres sublims" (wylie : Phags.pa Shing.kun), per les varietats d'arbres que es troben en el pujol. No obstant això, Shing.kun pot ser una corrupció del nom que els locals newari donen al complex, Singgu, que significa "auto-nascut". Per als budistes newars en la seva història mitològica i mite d'origen, així com la pràctica religiosa del dia a dia, Swayambhunath ocupa una posició central, és probablement el més sagrat d'entre els llocs de peregrinació budista. Per als tibetans i seguidors del budisme tibetà, en segon lloc solament es troba Boudhanath.

El complex Swayambhunath està format per una stupa, una varietat de santuaris i temples, alguns que daten del període de Licchavi. Un monestir tibetà, el museu i la biblioteca són les addicions més recents. La stupa té els ulls de Buda i les celles pintades. Entre ells, el número «u» (en escriptura devanagari) està pintat en forma d'un nas. També hi ha tendes, restaurants i hostals. El lloc té dos punts d'accés: una llarga escala, amb 365 graons, que condueixen directament a la plataforma principal del temple, que és des del cim del pujol a l'est, i una carretera de cotxes al voltant del pujol, del sud a l'entrada sud-oest. La primera vista en arribar a la part superior de l'escala és el Vajra. Tsultrim Allione descriu l'experiència:

Gran part de la iconografia de Swayambhunath prové de la tradició Vajrayana del budisme Newar. No obstant, el complex és també un lloc important per als budistes de moltes escoles, i també és venerat pels hindús.