София

( Sofia )

La ciutat de Sofia, búlgar: София AFI [ˈsɔfijɐ] ( ? i  escolteu-ne la pronunciació en búlgar) és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària. Està localitzada a la regió oest del país i n'és el centre administratiu, cultural i industrial. Amb una població d'1.291.591 habitants el 2011, es tracta de la 14a major ciutat de la Unió Europea, i al voltant d'1.380.406 en la seva àrea metropolitana. Està situada al centre de la península balcànica, a l'oest de Bulgària, envoltada pel mont Vitoixa al sud, la muntanya Liulin a l'oest i les muntanyes dels Balcans al nord. La seva superfície total és de 492 quilòmetres quadrats i la seva mitjana d'altitud és de 600 msnm, la qual cosa la converteix en la quarta capital més alta d'Europa.

Una de les capitals més antigues d'Europa, l...Llegeix més

La ciutat de Sofia, búlgar: София AFI [ˈsɔfijɐ] ( ? i  escolteu-ne la pronunciació en búlgar) és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària. Està localitzada a la regió oest del país i n'és el centre administratiu, cultural i industrial. Amb una població d'1.291.591 habitants el 2011, es tracta de la 14a major ciutat de la Unió Europea, i al voltant d'1.380.406 en la seva àrea metropolitana. Està situada al centre de la península balcànica, a l'oest de Bulgària, envoltada pel mont Vitoixa al sud, la muntanya Liulin a l'oest i les muntanyes dels Balcans al nord. La seva superfície total és de 492 quilòmetres quadrats i la seva mitjana d'altitud és de 600 msnm, la qual cosa la converteix en la quarta capital més alta d'Europa.

Una de les capitals més antigues d'Europa, la història de Sofia es remunta al segle viii aC, quan els tracis van establir un assentament a la zona. Sofia ha tingut diversos noms en els diferents períodes de la seva existència, però va adoptar, finalment, el nom de l'Església de Hagia Sofia, una de les més antigues de la ciutat, en homenatge nacional als Sants Màrtirs de Sofia, mare de la Fe, Esperança i Amor. El Dia de Sofia se celebra el 17 de setembre i el 4 de gener la ciutat celebra que el 1878 va ser alliberada de la dominació otomana per les tropes russes. Sofia va ser declarada capital de Bulgària el 3 d'abril de 1879 com a antic poble búlgar, lluny de la frontera amb Turquia, i va ser bombardejada intensament per les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial.

Sofia és el centre administratiu, econòmic, cultural, de transport i educatiu del país, on es concentra la sisena part de la producció industrial de Bulgària. La ciutat és, també, un important centre religiós, ja que Sofia és la seu de l'Església ortodoxa búlgara i compta amb la Catedral d'Alexandre Nevski, una de les catedrals més grans del món ortodox. A Sofia es troba l'Acadèmia de Ciències de Bulgària, diverses universitats i institucions culturals com la Galeria d'Art Nacional de Bulgària, el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Nacional d'Història, el Ballet i Òpera Nacional o el Palau Nacional de la Cultura, entre altres. L'arquitectura dels diferents pobles que van dominar Sofia és un exemple de la mil·lenària història de la ciutat, amb edificis d'estil otomà, rus ortodox o del seu període socialista.

 Imatge aèria de Sofia

El lloc on es troba la ciutat, ha estat habitat des del segle xiii aC, cosa que en fa la segona ciutat en peu més antiga d'Europa. Ha tingut diversos noms al llarg de la història, i encara avui s'hi poden veure les restes de les ciutats antigues. Sofia era originalment un assentament traci anomenat Sàrdica, nom que prové de la tribu tràcia de Serdi. Va ser conquerida per Roma el 29 dC. Quan Dioclecià va dividir la província de Dàcia en Dacia Ripensis a la vora del riu Danubi i Dacia Mediterranea, Sàrdica es va convertir en la capital de la segona. Va ser destruïda pels huns el 477 i reconstruïda per l'emperador romà d'Orient Justinià I, amb el nom de Triaditsa. Coneguda com a Sredets pels búlgars, va ser anomenada Sofia, que en grec significa "saviesa", el 1376. Sofia va ser conquerida pels otomans el 1382 i es va convertir en la capital de la província turca de Rumèlia. Va ser reconquerida pels russos el 1878, i es va convertir en la capital de Bulgària el 1879.

Antiguitat

Sofia va ser originalment un assentament traci anomenat Sàrdica, possiblement el nom de la tribu celta Serdi. Durant un curt període durant el segle iv aC, la ciutat va ser governada per Filip II de Macedònia i el seu fill Alexandre Magne. Al voltant de l'any 29 a. de C., Sàrdica va ser conquerida pels romans. Es va convertir en municipi o centre de la regió administrativa durant el regnat de l'emperador Trajà (98-117) i va passar a anomenar-se Ulpia Serdica. Sembla que el primer esment escrit de Sàrdica va ser fet per Claudi Ptolemeu (al voltant de 100 dC).

 L'Església de Sant Jordi es troba entre els temples cristians més antics de la Península Balcànica, data del segle iv

Sàrdica es va expandir amb torres, murs, banys públics, edificis administratius i de culte, una basílica, un amfiteatre, l'Ajuntament (Boulé), un gran fòrum, un gran circ (teatre).

Al segle ii era el centre administratiu romà de Mèsia. Al segle iii va ser la capital de Dàcia Aureliana,[1] i quan l'emperador Dioclecià va dividir la província de Dàcia en Dacia Ripensis (a la vora del Danubi) i Dàcia mediterrània, Sàrdica es va convertir en la capital d'aquesta última. La ciutat es va expandir posteriorment durant un segle i mig, es va convertir en un important centre polític i econòmic, es va convertir en una de les primeres ciutats romanes on el cristianisme va ser reconegut com a religió oficial (sota Galeri). El 343 d. de C., el Concili de Sàrdica es va celebrar a la ciutat, en una església situada en el lloc on va ser construïda més tard l'Església de Santa Sofia del segle vi.

La ciutat va ser destruïda durant la invasió dels huns el 447.[2] Va ser reconstruïda per l'emperador romà d'Orient Justinià I i per un temps anomenada Triaditsa o Sredets per les tribus eslaves. Durant el regnat de Justinià la ciutat va florir, envoltada de grans murs de fortalesa les restes de la qual encara es poden veure avui dia.

Edat mitjana i domini otomà

Sofia va formar part del Primer Imperi Búlgar durant el regnat del kan Krum el 809, després d'un llarg setge.[3] Més tard, va ser coneguda pel nom búlgar "Sredets" i es va convertir en una important fortalesa i centre administratiu. Després de la caiguda del nord-est de Bulgària a les mans de Joan I Tsimiscés el 971, el patriarca búlgar Damià va triar Sofia per a la seva seu a l'any següent. Després de diversos setges fallits, la ciutat va caure en mans de l'Imperi Romà d'Orient el 1018, però una vegada més, va ser incorporada al restaurat Imperi Búlgar pel tsar Ivan I.

 L'Exèrcit otomà avança sobre Sofia el 1788.

Des del segle xii fins al xiv, Sofia va ser un pròsper centre de comerç i d'artesania. És possible que fos anomenada per la població comuna Sofia (del grec antic: "saviesa") el 1376 per l'Església de Santa Sofia. No obstant això, en diferents testimoniatges s'assegura que va ser coneguda tant "Sofia" com "Sredets" fins al final del segle xix. El 1382 Sofia va ser capturada per l'Imperi Otomà en el curs de les guerres búlgar-otomanes després d'un llarg setge. Al voltant de 1393 es va convertir en la seu del recentment creat Sandjak de Sofia.[4]

Després de la croada fallida de Ladislau III de Polònia el 1443 cap a Sofia, l'elit cristiana de la ciutat va ser aniquilada i Sofia es va convertir en la capital de la província otomana (beylerbeylik) de Rumèlia durant més de quatre segles, la qual cosa va encoratjar al fet que molts turcs s'establissin allí. Al segle xvi, el traçat urbà de Sofia i la seva aparença va començar a mostrar un clar estil otomà, amb moltes mesquites, fonts i hammam (banys públics). Durant aquest temps la ciutat tenia una població de prop de 7.000 habitants.

La ciutat va ser segrestada durant diverses setmanes per haiducs búlgars el 1599. El 1610 el Vaticà va establir la seu de Sofia per als catòlics de Rumèlia, que va existir fins al 1715, quan la majoria dels catòlics havien emigrat.[5] Al segle xvi hi havia 126 famílies jueves, i hi havia una sinagoga a Sofia des de l'any 967. La ciutat era el centre de l'eialat de Sofia (1826-1864).

Edat moderna  Plaça del Parlament de Sofia el 1943.

La ciutat, aquesta vegada, va ser presa per les forces russes el 4 de gener de 1878, durant la guerra russoturca de 1877-78 i es va convertir en la capital del Principat autònom de Bulgària el 1879, que es va convertir en el Regne de Bulgària el 1908. Va ser proposada com a capital per Marin Drinov i va ser acceptada com a tal el 3 d'abril de 1879. Després de la Guerra d'Alliberament, el nou nom "Sofia" va reemplaçar a l'antic ("Sredets"). Al moment del seu alliberament, la població de la ciutat era d'11.649 habitants.[6] Durant unes poques dècades després de l'alliberament, la ciutat va experimentar un creixement enorme de població, principalment procedent d'altres regions del país.

Durant la Segona Guerra Mundial, Sofia va ser bombardejada per avions aliats a la fi de 1943 i 1944. Com a conseqüència de la invasió de l'Exèrcit Roig soviètic, el govern de Bulgària, que es va aliar amb Alemanya, va ser enderrocat.

La transformació de Bulgària en una República Popular el 1946 i la República de Bulgària va marcar una sèrie de canvis significatius en l'aspecte de la ciutat. La població de Sofia es va expandir ràpidament a causa de la migració del camp a la ciutat. Es van construir noves zones residencials als afores de la ciutat, com Druzhba, Mladost i Lyulin.

El 1992 es va declarar el 17 de setembre el Dia de Sofia, per ser aquesta la data cristiana en celebració dels màrtirs Sofia, Fe, Esperança i Amor.[7]

; Cameron «Provinces and Frontiers». A: The Cambridge ancient history: The crisi of empire, A.D. 193-337 (en anglès). The Cambridge ancient history. 12. Cambridge University Press, 2005, p. 253. ISBN 978-0-521-30199-2. [Enllaç no actiu] Sofia International Dictionary of Historic Places Theophanes Confessor. Chronographia, p. 485 Godisnjak. Sarajevo: Drustvo Istoricara Bosne i Hercegovine, 1950, p. 174. «Санџак Софија Овај је санџак основан око г. 1393.»  Sardica.  Кираджиев, Светлин (2006). „София. 125 години столица. 1879–2004 година“. ИК „Гутенберг“. ISBN 978-954-617-011-8 «Sofia through the Centuries a www.sofia.bg». Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 17 juliol 2015].
Fotografies de:
Harfang - CC BY-SA 3.0
Statistics: Position
1707
Statistics: Rank
73512

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
346571928Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 4556

Google street view

On puc dormir a prop de Sofia ?

Booking.com
487.353 visites en total, 9.186 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 38 visites avui.