El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d'ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut una dama identificada com la Verge Maria a la gruta de Massavielha. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l'11 de febrer a tota l'Església Catòlica.
Al costat de la gruta on Bernadeta Soubirous va tenir 18 visions el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció, i després s'ha edificat la Basílica de Nostra Senyora del Rosari i la Basílica de Sant Pius X. L'àrea que la compon té 52 hectàrees amb 22 llocs de culte. Amb dades del 2010, la visiten 6 milions de persones l'any. Entre aquests pelegrins n'hi ha més de 100.000 que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes. A Catalunya hi ha diverses d'aquestes hospitalitats.
El santuari de Lorda, juntament amb el de Torreciutat, Montserrat, Meritxell i el del Pilar con...Llegeix més
El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d'ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut una dama identificada com la Verge Maria a la gruta de Massavielha. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l'11 de febrer a tota l'Església Catòlica.
Al costat de la gruta on Bernadeta Soubirous va tenir 18 visions el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció, i després s'ha edificat la Basílica de Nostra Senyora del Rosari i la Basílica de Sant Pius X. L'àrea que la compon té 52 hectàrees amb 22 llocs de culte. Amb dades del 2010, la visiten 6 milions de persones l'any. Entre aquests pelegrins n'hi ha més de 100.000 que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes. A Catalunya hi ha diverses d'aquestes hospitalitats.
El santuari de Lorda, juntament amb el de Torreciutat, Montserrat, Meritxell i el del Pilar conformen la Ruta mariana.
L'extraordinària popularitat que va assolir la devoció a la Mare de Déu de Lorda fa que arreu del món es puguin trobar santuaris que li són dedicats, sovint incloent una reproducció de la cova (o Gruta de Massavielha), un dels objectes devocionals característic del culte marià. Es poden esmentar, per exemple, els de Bogotà o Singapur. A Catalunya destaquen el Santuari de Lurda de la Nou de Berguedà o els que es troben a Arenys de Munt, Prats de Lluçanès, Tona, etc.
El santuari de la Mare de Déu de Lorda a França, va començar al segle xix. El 1858, de l'11 de febrer al 16 de juliol, una jove camperola de 14 anys, anomenada Bernadette Soubirous, va veure una visió de la Mare de Déu mentre jugava al rierol amb la seva germana i amiga. La visió era Maria al costat d'un roser a l'entrada de la gruta Massavielha, a la riba esquerra del rierol. Bernadette va veure aquesta visió divuit cops. Li va dir a la seva germana que no ho digués als seus pares, però ella era dolenta guardant secrets, així que els va dir als seus pares, que estaven enfadats amb ells i les van castigar i les va dir que no hi tornessin mai més, però hi va anar de totes maneres. Li van dir que apareixeria una font i que la gent vindria en processó.
En un terreny vorejat per un bucle del riu Gave de Pau hi ha un aflorament de roca anomenat Massavielha (que en occità vol dir "massa vella"). A l'aspecte nord d'aquesta roca, prop de la riba del riu, hi ha una cova o gruta poc profunda de forma irregular de forma natural, en la qual van tenir lloc les aparicions[1]
En el moment de les aparicions, la gruta estava molt fora de la ciutat, en un terreny comú que els vilatans utilitzaven per pasturar animals, recollir llenya i com a abocador d'escombraries, i tenia la fama de ser un lloc desagradable.[2]
La figura apareixia sempre en un lloc, un nínxol sobre la cavitat principal de la gruta, en què creixia un roser silvestre. Entre les instruccions de la "Mare de Déu" hi havia "Aneu a beure de la font", "Aneu i digueu als sacerdots que construeixin aquí una capella" i "Feu que la gent vingui aquí en processó". Aquestes tres instruccions, en particular, havien de resultar fonamentals en el desenvolupament del domini i les seves cerimònies.
L'interès públic per les aparicions va créixer i els visitants curiosos van començar a ser substituïts per pelegrins de cada vegada més llunyans, atretes per contundents històries d'aparicions i miracles.
Un sacerdot local, l'abé Dominique Peyramale, juntament amb el seu bisbe, monsenyor Bertrand-Sévère Mascarou Laurence, van comprar la gruta i els terrenys que l'envoltaven a la comuna el 1861, 3 anys després de les aparicions. Immediatament van començar a modificar l'àrea per fer-la més accessible als visitants i van començar a treballar per construir la primera de les esglésies, que ara es coneix com la cripta .
En 1864, l'escultor Joseph-Hugues Fabisch es va encarregar de crear una estàtua de la Mare de Déu de Lorda sobre la base de les descripcions de Bernadette. Tot i que s'ha convertit en un símbol icònic de la Mare de Déu de Lorda, representa una figura que no només és més antiga i alta que la descripció de Bernadette, sinó que també s'ajusta a les representacions ortodoxes i tradicionals de la Mare de Déu. L'estàtua descansa al nínxol on la Verge va aparèixer a Bernadette. El roser silvestre original va ser destruït poc després de les aparicions pels pelegrins que buscaven relíquies, però se n'ha plantat un de més recent.[3]
A causa del trastorn polític francès que va resultar en una separació forçada de l'Església i l'Estat, les propietats i els terrenys del Domini van ser confiscats a l'Església i retornats a la propietat de la ciutat el 1910. El llavors bisbe, Mons. François-Xavier Schoepfer, va impugnar aquesta confiscació i se li va permetre llogar el domini de la ciutat fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914.[4]
Més tard, una visita a Lorda del mariscal Pétain el 1941 va proporcionar el reconeixement oficial del domini. Els funcionaris de l'església van sol·licitar amb èxit a Pétain que permetés a l'Església recuperar la propietat del domini.[4]
Afegeix un nou comentari