Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el segle xv a partir d'una església anterior. Representa un bell exemple del gòtic a Catalunya.

Està situat al capdamunt de la vall de Sant Miquel, dins el paratge natural dels Cingles de Bertí, en el terme municipal de Bigues i Riells i àmbit del poble de Riells del Fai, al Vallès Oriental. Per damunt mateix del monestir discorre el termenal del seu municipi amb el de Sant Quirze Safaja, del Moianès.

246 Sant Miquel del Fai, casa del priorat, des del camí de l'Ermita.JPG 

El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle x fins al xvi. Va ser fundat per Gombau de Besora, senyor feudatari del castell de Montbui, després de rebre en donació dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda l'alou del Fai l'11 de juny del 997[1] la cova on es venera sant Miquel Arcàngel (speleam suam, cum venerandis titulis que infra sunt, quod est sanctum Michaelem Archangelum. El 1006 el monestir ja funcionava com a tal, aprofitant-ne com a església la primitiva de Sant Miquel.

Començà sent un monestir independent, però el 1042 es vinculà a Sant Víctor de Marsella. Al llarg de la història rebé nombroses i importants dotacions, entre les quals Sant Vicenç de Riells el 1043 i Sant Julià de Lliçà d'Amunt el 1148, a més de moltes rendes diverses.

A principis del segle xiv, la comunitat es fixà en un prior, dos monjos i dos beneficiats, però amb el temps anà decaient, fins que quedà tan sols amb un o dos monjos i un capellà encarregat de la parròquia annexa. Aquesta parròquia, de primer era a la propera església de Sant Martí del Fai, però es traslladà a l'església del monestir, més ben preparada. Malgrat la decadència que sofria, llavors es feu la gran casa prioral, ja que la decadència era de la comunitat, no de les seves rendes. El 1567 el monestir fou secularitzat i les seves rendes donades a l'ardiaca menor de la catedral de Girona; foren aquests ardiaques qui en tingueren la possessió, i qui hi feren les darreres obres importants: el pont sobre el Rossinyol i l'escala d'accés al monestir que forada la roca (feta el 1592, segons la inscripció que hi consta). Eren ells qui feien de prior, i nomenaven el sacerdot que tenia cura de la parròquia.

El 1832 el priorat fou abolit, i el 1835 va ser espoliat i venut. D'aquesta manera va passar a mans particulars, que a la segona meitat del segle xx i primers anys del XXI convertiren el lloc en una destinació turística important. L'explotació comercial del lloc no ha estat prou curosa, i alguns elements antics s'han destruït sense cap criteri ni planificació.

L'any 2017, al Diputació de Barcelona va adquirir les 70 hectàrees de la finca de Sant Miquel del Fai per garantir-ne l'ús públic.[2][3]

Pladevall Font, Antoni. La comtessa de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, i la seva contribució als inicis de l'art romànic: lliçó inaugural del curs 2000-2001 a càrrec d'Antoni Pladevall i Font, membre de l'Institut d'estudis catalans, pronunciada el dia 25 d'octubre de 2000. Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 9788472835276 [Consulta: 15 març 2011]. , pàg. 17 «La Diputació de Barcelona adquireix Sant Miquel del Fai per convertir-lo en un espai públic i de referència patrimonial i natural». [Consulta: 5 març 2019]. Vicente, Mar. «La Diputació compra l'espai natural de Sant Miquel del Fai - 23 maig 2017». [Consulta: 5 març 2019].
Fotografies de:
Statistics: Position (field_position)
1603
Statistics: Rank (field_order)
840

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
836125479Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 2793

Google street view