La primera documentació de l'existència del castell és de l'any 893[1][2] al Cartulari de la Catedral de Vic. Inicialment el castell va ser dels senyors de Taradell, el 1165 va passar a mans dels Vilademany mitjançant un enllaç matrimonial, i el 1500 passà als Cruïlles, Perapertusa (1619),als vescomtes de Joc(1634) i després als comtes d'Aranda (1721) i ducs de Híjar (1790), per aliances matrimonials.

 Restes de la capella de la Santa Creu

No obstant cal aclarir que el domini eminent del castell, és a dir, el dret de propietat superior al domini útil dels senyors, estava en mans dels comtes de Barcelona; per exemple, formà part del dot que el comte Ramon Borrell donà a la seva muller Ermessenda de Carcassona qui, el 1057 vengué tots els seus drets al seu net Ramon Berenguer I.

El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell que residien al casal d'Espinzella. Fins al s. XII el castell era habitat per castlans que sembla que aviat renunciaren a fer-hi vida. Hi ha diverses notícies posteriors sobre els castlans fins al 1406, en què es perd el rastre dels posseïdors de la castlania.

A partir del segle xvi, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la "Torre de la plaça" (1550) a la vila de Taradell. A causa d'això es va anar abandonant i durant una part del segle xvi consta com una masoveria. Del segle xvii en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.