Rize és l'antiga Rhizos o Rhizaion. Fou part dels Lazistan sota influència romana i romana d'Orient, disputada per perses i àrabs; era romana d'Orient quan el 1204 es va formar l'Imperi de Trebisonda del que va formar part fins a la seva annexió pels otomans el 1462 i fou un kada de la província de Trebisonda; al districte rural a l'entorn de la població i havia uns 29 pobles i 35 barris (mahalles). Els abkhazos hi van fer diverses expedicions a la cerca d'esclaus; igualment hi van fer incursions els cosacs de la Mar Negra. Al segle xvii la va visitar Evliya Çelebi. A la meitat del segle xviii la regió va caure en mans de la família local dels Tuzju-oghullari, que foren els derebeys de la zona i s'hi van construir un palau notable prova de la seva potència. El 1814-1817 la família dels Tuzju-oghullari es va revoltar contra el sultà sota la direcció de Memish Agha, però foren reprimits; es van revoltar altre cop el 1832 (fins a 1834); els membres de la família foren finalment desterrats a Ruse i Varna. El 1877 Rize va passar al nou sandjak de Lazistan i esdevingué capital provincial; hi residia el mutesarrif i el districte tenia aleshores uns 160.000 habitants dels quals 138.820 eren musulmans. Durant el segle xix la sobrepoblació obligava als joves a emigrar i alguns es van establir a Istanbul i altres a Odessa; entre aquestos emigrants predominava l'ofici de pastisser. Després de la revolució russa els emigrants d'Odessa van retornar a Rize. Els que vivien a Istanbul van passar també les tribulacions de la guerra, postguerra i guerra nacionalista, i també molts van tornar a Rize que es va tornar a sobrepoblar creant la crisi dels anys vint. Per intentar arranjar la situació l'estat va iniciar la introducció de nous cultius, el primer el te a partir de 1930 i fins al 1950; la iniciativa va despertar poc interès però el 1950 el govern va decidir garantir els preus i encarregar-se de la comercialització; de fet com que el cost de producció i transport és alt, el te de Rize no va poder rivalitzar mai amb el d'altres llocs, i encara que va restar una font d'ingressos local destacada, a partir del 1980 l'emigració cap a les regions industrials de Turquia va tornar a ser una constant.