Reykjavík ( /ˈreiːcaˌviːk/ (?·pàg.)«Badia del fum» en islandès) és la capital i major ciutat d'Islàndia i és la capital d'estat més septentrional del món. Situada al sud-oest de l'illa, a la badia de Faxaflói, té una població de 121.230 hab. habitants (2014), que pugen a 200.000 a l'aglomeració urbana, la qual inclou les localitats de Kópavogur, Hafnarfjörður, Garðabær, Mosfellsbær, Seltjarnarnes i Kjósarhreppur.

A 50 km al sud per la costa hi ha Keflavík, que és on està situat l'Aeroport Internacional de Keflavík. Atès que la seva latitud és 64° 08′ N, prop del cercle polar àrtic (66° 33′ N), la ciutat rep només quatre hores de llum solar al dia durant l'hivern, i durant l'estiu la major part de la nit està il·luminada com el dia. És una de les ciutats més netes, verdes i segures del món.

El prime...Llegeix més

Reykjavík ( /ˈreiːcaˌviːk/ (?·pàg.)«Badia del fum» en islandès) és la capital i major ciutat d'Islàndia i és la capital d'estat més septentrional del món. Situada al sud-oest de l'illa, a la badia de Faxaflói, té una població de 121.230 hab. habitants (2014), que pugen a 200.000 a l'aglomeració urbana, la qual inclou les localitats de Kópavogur, Hafnarfjörður, Garðabær, Mosfellsbær, Seltjarnarnes i Kjósarhreppur.

A 50 km al sud per la costa hi ha Keflavík, que és on està situat l'Aeroport Internacional de Keflavík. Atès que la seva latitud és 64° 08′ N, prop del cercle polar àrtic (66° 33′ N), la ciutat rep només quatre hores de llum solar al dia durant l'hivern, i durant l'estiu la major part de la nit està il·luminada com el dia. És una de les ciutats més netes, verdes i segures del món.

El primer assentament noruec al lloc de l'actual ciutat data del 870, però no va passar de ser un lloc rural fins al 1786, que es considera l'any de fundació de la ciutat.

 Pintura d'Ingólfur Arnarson en el moment que s'estableix la ciutat.Assentament

Es creu que per la zona de Reykjavík es fundà el primer assentament de noruecs, liderats per l'Ingólfur Arnarson fins al 870, segons es registra en el Llibre de l'Assentament (Landnámabók). A causa del vapor de les nombroses fonts termals, la ciutat va rebre el nom de Reykjavík, que en islandès vol dir ‘badia fumejant’.[1]

Industrialització

Reykjavík no és mencionat en cap font medieval, sinó com una terra rural. No obstant això, durant el segle xviii començà la industrialització, i per tant, el creixement urbà. Els governants de Dinamarca donaren suport a una indústria domèstica a Islàndia que ajudaria a portar el progrés tan esperat a l'illa. L'any 1752 el rei de Dinamarca donà a l'estat de Reykjavík la Corporació Innréttingar; el nom ve del danès (indretninger) que significa emprenedor.

Durant la dècada del 1750 es construïren diverses cases per albergar cotó, indústria que fou el major ocupador a Reykjavík. Altres manufactures de Innréttingar eren la pesca, l'extracció del sulfur, l'agricultura i la construcció de vaixells.

Moviments de comerç

El 1786 l'assentament de 302 habitants es convertí en un municipi, la Corona Danesa abolí el seu monopoli comercial aquell mateix any i concedí a sis comunitats als voltants de la ciutat una ruta de comerç exclusiva. Reykjavík era una d'aquestes comunitats i era l'única en mantenir aquesta comunicació permanentment.

No obstant això, els drets comercials encara estaven limitats als assumptes de la Corona Danesa, i a mesura que els comerciants danesos dominaren el comerç islandès, els seus negocis s'expandiren. Després del 1880, el lliure comerç començà a escampar-se a tots els països i va anar creixent amb la influència dels mercats islandesos.

Declaració com a capital d'Islàndia  Reykjavík l'any 1860

El moviment nacionalista guanyà molta influència durant el segle xix, i les idees sobre la independència d'Islàndia van començar a escampar-se. Com que Reykjavík era l'única ciutat d'Islàndia, s'havia convertit en el punt de concentració d'aquestes idees. Els partits del moviments independentista sabien que Reykjavík havia de ser fort per aconseguir aquest objectiu. Els anys més importants de lluita a favor de la independència foren clau per a la ciutat.

El 1845, l'Alþingi, l'Assemblea General que els islandesos havien creat el 930 fou reoberta aquesta vegada a Reykjavík, després d'haver sigut suspesa diverses dècades anteriors a Þingvellir, la seva ubicació original. En aquells temps l'Alþingi compila les funcions d'una Assemblea Consultiva, que suggeria al rei les accions a prendre respecte a diferents temes del país. La ubicació d'Alþingi a Reykjavík va fer que la ciutat es convertís efectivament en la capital d'Islàndia. El 1874 Islàndia va rebre la seva primera Constitució i amb ella l'Alþingi obtingué alguns poders legislatius limitats i en essència es convertí en la institució d'avui dia. El pas següent era el de passar el poder executiu a Islàndia, i això va aconseguir gràcies a la Casa de Govern el 1904 quant s'establí l'oficina del Primer Ministre a Reykjavík. El major pas a la independència fou donat l'1 de desembre de 1918 quan el país es convertí en estat sobirà de la Corona de Dinamarca.

Ocupació i creació de la República  Reykjavík els anys 1930

En les dècades del 1920 i el 1930 la creixent indústria pesquera va sorgir de Reykjavík, sent el bacallà el principal producte de la indústria. No obstant això, a finals del 1929 la Gran Depressió copejà a la ciutat amb la desocupació i amb conflictes gremials, dels quals molts acabaren en violència.

El matí del 10 de maig del 1940, quatre cuirassats de guerra arribaren a Reykjavík i van ancorar al port. Poques hores després l'ocupació aïllada es completà sense violència. El govern islandès havia rebut de part del govern britànic el rebut per a l'ocupació, però aquesta sempre havia estat declinada, basant-se en la política neutral adoptada pel país. Durant els següents anys que quedaven de la Segona Guerra Mundial, els soldats britànics i posteriorment nord-americans construïren bases a Reykjavík. El nombre de soldats estrangers a Reykjavík era equivalent a la població actual de la ciutat. Els efectes econòmics de l'ocupació foren molt positius per a la ciutat quant s'esvaïren els efectes de la Gran Depressió i la demanda augmentà com mai abans. Els britànics construïren l'aeroport de Reykjavík, que encara funciona, i els nord-americans construïren l'Aeroport Internacional de Keflavík, a uns 50 km de la capital.

El 17 de juny de l'any 1944 es fundà la República d'Islàndia, i un president escollit per vot popular assumí les funcions del monarca danès.

Creixement de la postguerra

Durant els anys de postguerra, el creixement de Reykjavík es va enfortir. Un èxode de camperols va començar a poblar la ciutat principalment a causa de les millores en la tecnologia de l'agricultura que va reduir la força laboral d'aquell sector i a causa de l'explosió demogràfica provocada per les millors condicions de vida a Islàndia.

El grup de migració a Reykjavík estava format, principalment, per joves que van arribar a la ciutat per aconseguir el "Somni de Reykjavík" i amb el temps la capital es va convertir en la ciutat dels nens. La planificació urbana es va modificar de manera molt notable amb la construcció de complexos habitables en les zones dels suburbis.

El 1972, Reykjavík va ser la seu del campionat mundial d'escacs entre Bobby Fischer i Borís Spasski.

 Reyjavík els anys 1970De la dècada del 1980 fins al segle XXI

En les últimes dues dècades, Reykjavík s'ha convertit en un centre important de la comunitat global. En 1986 va ser la seu de la cimera entre Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov, remarcant el nou estatus polític de Reykjavík. La desregulació del sector financer i la revolució informàtica han contribuït a una nova transformació de Reykjavík. El sector financer i la tecnologia de la informació són els principals ocupadors de la ciutat.

Reykjavík és el principal centre de la literatura i de la música d'Islàndia, i ha contribuït a la cultura amb famoses personalitats els escriptors Halldór Laxness i Arnaldur Indridason o la cantant Björk i la banda de rock Sigur Rós.

La ciutat va ser l'epicentre de les protestes de la crisi financera del 2008 i 2009. Al seu barri financer es troben les seus dels bancs Landsbanki, Glitnir i el Kaupthing.

Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
Fotografies de:
Bjørn Giesenbauer - CC BY-SA 2.0
Statistics: Position
869
Statistics: Rank
122520

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
368921547Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 6336

Google street view

On puc dormir a prop de Reykjavík ?

Booking.com
483.506 visites en total, 9.176 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 96 visites avui.