La presó de Kilmainham (anglès: Kilmainham Gaol, gaèlic irlandés: Príosún Chill Mhaighneann) és una antiga presó, ubicada al barri Kilmainham, a Dublín. Actualment és un museu des de mitjans del decenni de 1980.
Kilmainham Gaol ha exercit un paper important en la història irlandesa, ja que molts dirigents de les revoltes irlandeses van ser empresonats, i alguns executats, a la presó. El centre s'ha utilitzat per a la filmació de diverses pel·lícules.
Quan va ser construïda el 1796, Kilmainham Gaol va ser anomenada la "New Gaol" (nova presó) per a distingir-la de l'antiga presó en mal estat que es tenia la intenció de substituir, a pocs centenars de metres del lloc actual. Oficialment era la presó del comtat de Dublín, i va ser dirigida pel Gran Jurat del Comtat de Dublín. Durant 140 anys va servir com una presó. A les seves cel·les s'hi va confinar molts dels activistes més famoses que van participar en la campanya per la independència irlandesa. Els dirigents d...Llegeix més
La presó de Kilmainham (anglès: Kilmainham Gaol, gaèlic irlandés: Príosún Chill Mhaighneann) és una antiga presó, ubicada al barri Kilmainham, a Dublín. Actualment és un museu des de mitjans del decenni de 1980.
Kilmainham Gaol ha exercit un paper important en la història irlandesa, ja que molts dirigents de les revoltes irlandeses van ser empresonats, i alguns executats, a la presó. El centre s'ha utilitzat per a la filmació de diverses pel·lícules.
Quan va ser construïda el 1796, Kilmainham Gaol va ser anomenada la "New Gaol" (nova presó) per a distingir-la de l'antiga presó en mal estat que es tenia la intenció de substituir, a pocs centenars de metres del lloc actual. Oficialment era la presó del comtat de Dublín, i va ser dirigida pel Gran Jurat del Comtat de Dublín. Durant 140 anys va servir com una presó. A les seves cel·les s'hi va confinar molts dels activistes més famoses que van participar en la campanya per la independència irlandesa. Els dirigents de l'Aixecament de Pasqua de 1916 van ser executats aquí.
No hi va haver segregació dels reclusos. Van ser reclosos fins a 5 persones en cada cel·la, homes, dones i nens junts, únicament amb un ciri per a la llum i la calor, regnant el fred i la foscor.
Kilmainham Gaol va ser abandonat com a presó pel govern del nou Estat Lliure Irlandès el 1924. Després d'un llarg temps de restauració, ara arreplega un museu sobre la història del nacionalisme irlandès i ofereix visites guiades de l'edifici. Una galeria d'art en el pis superior exhibeix pintures, escultures i joies dels presos empresonats en les presons de tota la Irlanda contemporània.
Les condicions de les dones preses eren persistentment pitjor que per als homes. Ja en 1809, un informe de l'Inspector observava que els reclusos dormien en llits de ferro, mentre que les dones ho feien a la palla i sales comuns. Mig segle més tard la secció de dones, situada a l'ala oest, continuava superpoblada.
La importància històrica de Kilmainham Gaol es deu als hómens i dones que es reclogueren i moriren aquí pels seus ideals nacionalistes. La història de la presó com una presó, el destí comú de l'home i la dona com a culpable, és una història per dret propi. La seva història dona una visió única de transport i condemnar la Gran fam, dos esdeveniments importants en la història social de la irlanda moderna.
Quan la presó es va construir les penes de mort tenien lloc a la part frontal de la presó.
When it was first built in 1796, Kilmainham Gaol was called the "New Gaol" to distinguish it from the old prison it was intended to replace – a noisome dungeon, just a few hundred metres from the present site. It was officially called the County of Dublin Gaol, and was originally run by the Grand Jury for County Dublin.
Originally, public hangings took place at the front of the prison.[1] However, from the 1820s onward very few hangings, public or private, took place at Kilmainham.[1] A small hanging cell was built in the prison in 1891. It is located on the first floor, between the west wing and the east wing.
There was no segregation of prisoners; men, women and children were incarcerated up to 5 in each cell, with only a single candle for light and heat. Most of their time was spent in the cold and the dark, and each candle had to last for two weeks. Its cells were roughly 28 square metres in area.[1]
Children were sometimes arrested for petty theft, the youngest said to be a seven-year-old child,[1] while many of the adult prisoners were transported to Australia.
At Kilmainham, the poor conditions in which women prisoners were kept provided the spur for the next stage of development. As early as 1809, in his report, the Inspector had observed that male prisoners were supplied with iron bedsteads while females "lay on straw on the flags in the cells and common halls". Half a century later there was little improvement. The women's section, located in the west wing, remained overcrowded. In an attempt to relieve the overcrowding, 30 female cells were added to the Gaol in 1840.[2] These improvements had not been made long before the Great Famine occurred, and Kilmainham was overwhelmed with the increase of prisoners.
![[node:title]](/sites/default/files/styles/640x320/public/default_images/default_0.JPG?itok=nAKl_DR1)
Afegeix un nou comentari