Phoenix Park (gaèlic irlandès Páirc an Fhionnuisce)) és el parc urbà més gran d'Europa. Està situat a tres quilòmetres del nord-oest del centre de la ciutat de Dublín, capital de la república d'Irlanda. Té una extensió de 712 hectàrees i consta d'una circumferència barrada de 16 quilòmetres d'extenses zones verdes, boscoses i avingudes d'arbres en filera amb passejos i monuments.
Des de 1660, és la llar d'un ramat de daines que va introduir el duc d'Ormond. El seu nom és la corrupció del gaèlic irlandès fionn uisce que significa aigua clara. És corrent veure als visitants corre prop del ramat de cérvols i també a genets galopar amb els seus cavalls.
És un dels parcs adossats a ciutat de major extensió d'Europa, ja que el Parc Richmond en Londres, Anglaterra, és només 10 km² major. El Phoenix Park és més gran que el Central Park de Nova York i, que el Hyde Park de Londres. El govern irlandès fa gestions davant la UNESCO per tal que el parc si...Llegeix més
Phoenix Park (gaèlic irlandès Páirc an Fhionnuisce)) és el parc urbà més gran d'Europa. Està situat a tres quilòmetres del nord-oest del centre de la ciutat de Dublín, capital de la república d'Irlanda. Té una extensió de 712 hectàrees i consta d'una circumferència barrada de 16 quilòmetres d'extenses zones verdes, boscoses i avingudes d'arbres en filera amb passejos i monuments.
Des de 1660, és la llar d'un ramat de daines que va introduir el duc d'Ormond. El seu nom és la corrupció del gaèlic irlandès fionn uisce que significa aigua clara. És corrent veure als visitants corre prop del ramat de cérvols i també a genets galopar amb els seus cavalls.
És un dels parcs adossats a ciutat de major extensió d'Europa, ja que el Parc Richmond en Londres, Anglaterra, és només 10 km² major. El Phoenix Park és més gran que el Central Park de Nova York i, que el Hyde Park de Londres. El govern irlandès fa gestions davant la UNESCO per tal que el parc sigui designat patrimoni de la humanitat.
Després de la conquista cambro-normanda i la possessió de Dublín i de les seves terres en el segle xii, Hugh Tyrell, primer home de Castleknock, va concedir una bona part de terra, incloent part de l'actual parc als cavallers de Sant Joan de Jerusalem. Els cavallers van establir una abadia a Kilmainham, en el costat on es troba el «Royal Hospital». Van perdre les seves terres quan Enric VIII d'Anglaterra va confiscar les propietats monarques en 1537 i, vuit anys més tard, una vegada més, les terres van tornar a ser revertides a la propietat dels representants del rei a Irlanda.
En la restauració al tron de Carles II (també rei d'Escòcia i Irlanda), el seu Governador a Dublín, James Butler va establir un «Parc Reial de Cacera» que, contenia faisàns i cérvols salvatges, per tant va ser necessari barrar tota l'àrea. Va ser obert al públic per Lord Chesterfield en 1747.
En 1882 hi tingueren lloc dos assassinats. El Secretari en Cap per a Irlanda (ministre del gabinet britànic per a afers irlandesos), Lord Frederick Cavendish, i ele Sotssecretari per a Irlanda (cap funcionari civil), Thomas Henry Burke, van ser apunyalats fins a la mort amb ganivets quirúrgics mentre passejaven cap al castell de Dublín. Un petit grup insurgent anomenat the Invincibles en foren els responsables.[1]
Durant L'Emergència milers de tones d'herba van ser transportades des dels pantans a Dublín i s'emmagatzemen en grans monticles al llarg de la carretera principal al parc.[2][3][4]
![[node:title]](/sites/default/files/styles/640x320/public/default_images/default_0.JPG?itok=nAKl_DR1)
Afegeix un nou comentari