长江三峡水利枢纽工程

( Presa de les Tres Gorges )

La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, a la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.

Amb l'excepció d'un elevador de vaixells, la presa, acabada, va entrar en funcionament el 4 de juliol de 2012, quan l'última de les principals turbines de la planta subterrània va iniciar la producció. Cada turbina principal té una capacitat de 700 MW. El cos de la presa es va acabar en el 2006. Amb 32 turbines principals i dos generadors més petits (50 MW cadascun) per alimentar la planta, la capacitat de generació elèctrica total de la presa...Llegeix més

La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, a la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.

Amb l'excepció d'un elevador de vaixells, la presa, acabada, va entrar en funcionament el 4 de juliol de 2012, quan l'última de les principals turbines de la planta subterrània va iniciar la producció. Cada turbina principal té una capacitat de 700 MW. El cos de la presa es va acabar en el 2006. Amb 32 turbines principals i dos generadors més petits (50 MW cadascun) per alimentar la planta, la capacitat de generació elèctrica total de la presa és de 22.500 MW.

A més de la producció d'electricitat, la presa va permetre augmentar la capacitat de navegació del riu Iang-Tsé i reduir el risc d'inundacions i de sequera en el curs més avall. El govern xinès considera que el projecte d'enginyeria és històric i ha generat una gran prosperitat social i econòmica, sobretot pel que fa al disseny de les grans turbines, i perquè permet reduir les emissions de gas amb efecte d'hivernacle. Els efectes negatius de la infraestructura han estat la inundació de zones arqueològiques i culturals, el desplaçament d'1,24 milions de persones, i la irrupció de canvis ecològics significatius, així com l'increment del risc d'esllavissades. La presa ha estat un tema de controvèrsia tant a escala nacional com a l'estranger.

 Poema "Nedant" (1956), gravat al monument memorial de la inundació de 1954 a Wuhan, Mao Zedong imagina les "parets de pedra" erigint-se aigües amunt.[1]

La idea d'una gran presa sobre el riu Iang-Tsé va ser concebuda originalment per Sun Yat-sen en el seu llibre Desenvolupament internacional de la Xina, del 1919.[2][3] Sun Yat-sen postulava que es podia fer un dic capaç de generar 30 milions de cavalls de força (22 GW) a les Tres Gorges.[3] El govern nacionalista xinès liderat per Chiang Kai-shek va iniciar els estudis preliminars per a dur a terme el projecte a les Tres Gorges el 1932. En el curs de la Segona Guerra Sinojaponesa, el 1939, les forces militars japoneses van ocupar Yichang, van examinar la zona i van dissenyar el pla Otani en previsió d'una victòria japonesa sobre la Xina. El 1944 John L. Savage, enginyer cap de disseny de l'Oficina de Reclamació dels Estats Units, també va inspeccionar la zona i va elaborar el "Projecte del Riu Iang-Tsé" per a construir una presa.[4] Fruit d'aquest darrer informe 54 enginyers xinesos van anar a formar-se als EUA. Segons els plans originals només es podien moure els vaixells després de situar-los en indrets específics situats a l'extrem inferior i superior de la presa, des d'on un conjunt de grues els havien de portar d'una resclosa a la següent. En el cas de les embarcacions més petites, es farien grups d'embarcacions que serien elevades juntes per tal d'augmentar l'eficiència. No se sap si l'objectiu d'aquesta solució era garantir l'estalvi d'aigua o si els enginyers van pensar que l'alçada entre la part superior i la inferior de la presa era excessiva per a emprar mètodes alternatius.[5] Es realitzaren diversos estudis econòmics, tasques d'exploració i algun treball de disseny, però el govern, enmig de la guerra civil xinesa, va aturar el projecte l'any 1947.

Va ser després de la victòria comunista de 1949 quan Mao Zedong va donar suport al projecte. Abans d'apostar-hi decididament Zedong va decidir iniciar el projecte de la presa Gezhouba, que juntament amb les grans polítiques com l'anomenat Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural van generar uns problemes econòmics que van fer paralitzar momentàniament el projecte. Després de les inundacions de 1954 del riu Iang-Tsé, el 1956, Mao Zedong escrigué el poema "nedant", on evidencia la seva fascinació per fer una presa al riu Iang-Tsé. El 1958, després de la Campanya de les Cent Flors, alguns dels enginyers que es van pronunciar en contra del projecte van ser empresonats.[6]

Durant la dècada de 1980, la idea d'una presa tornà a posar-se sobre la taula. L'Assemblea Popular Nacional de la Xina va aprovar-ne la construcció l'any 1992 a través d'unes votacions. Els 2.633 delegats van emetre 1.767 vots favorables, 177 vots contraris, 664 vots nuls i 25 delegats no van votar.[7]

La construcció de la presa va començar el 14 de desembre de 1994.[8] Tot i que es preveia que la presa seria plenament operativa l'any 2009, això no va ser possible a causa dels retards en alguns projectes parcials. Una d'aquestes obres que es van acabar tard fou la central elèctrica subterrània de sis generadors addicionals, que es va acabar el maig de 2012.[9][9][6][6]

Finalment, el 6 de novembre de 2002 es va aconseguir tancar el curs del riu i el 2003 va començar a operar el primer grup de generadors. A partir de 2004 es van començar a instal·lar 4 grups de generadors cada any, fins a completar la totalitat de l'obra. El 21 de maig de 2006 es va acabar de construir la paret de presa.[10] Prop d'1,24 milions de persones van ser reallotjades pel govern, principalment als nous i moderns barris de la ciutat de Chongquing. El 6 de juny de 2006 es va derruir l'últim mur de contenció de la presa.[11][12] S'espera que l'elevador de vaixells es completarà durant el 2015.[13] A finals de 2008 la presa havia elevat el nivell d'aigua en la reserva als 172,5 m sobre el nivell del mar, però el disseny ha de permetre arribar als 175 m.[14][15]

Durant la construcció de la presa el Iang-Tsé s'ha endut diverses víctimes mortals. La xifra oficial de peons morts durant les obres són un centenar, però a la veïna ciutat de Yichang la xifra que popularment es dona per bona és de 1.500 obrers difunts. La professora de la Universitat Harvard experta en estudis asiàtics, Deirdre Chetham, adverteix al llibre Before the deluge que les pèssimes condicions amb què van treballar els obrers poden afectar la qualitat i la seguretat futura de la presa. Segons Chetham els precedents són alarmants, ja que de les 80.000 preses construïdes els primers 40 anys de la República Popular de la Xina, cada any se n'han ensorrat una mitjana de més d'un centenar.[16][17]

«"Swimming" by Mao Zedong». Marxists.org. [Consulta: 1r agost 2009]. Lin Yang «China's Three Gorges Dam Under Fire». Time, 12-10-2007. Arxivat 2007-10-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-10-13. [Consulta: 13 març 2012]. ↑ 3,0 3,1 «octubre 23/113410303856s.shtml 中国国民党、亲民党、111新党访问团相继参观三峡工程_新闻中心_新浪网». News.sina.com.cn. [Consulta: 1r agost 2009].[Enllaç no actiu] John Lucian Savage Biography by Abel Wolman & W. H. Lyles, National Academy of Science, 1978. "China's Dream Dam." Popular Science, juliol 1946 ↑ 6,0 6,1 6,2 Steven Mufson «The Yangtze Dam: Feat or Folly?» (en anglès). Washington Post, 09-11-1997 [Consulta: 23 novembre 2010]. «1992年4月3日全国人大批准兴建三峡工程». News.rednet.cn. [Consulta: 16 agost 2009]. Allin, Samuel Robert Fishleigh «An Examination of China's Three Gorges Dam Project Based on the Framework Presented in the Report of The World Commission on Dams» (PDF) (en anglès). Virginia Polytechnic Institute and State University, 30-11-2004 [Consulta: 23 novembre 2010]. ↑ 9,0 9,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades inventspot «la Xina finalitza la construcció del dic més gran del món a la presa de les Tres Gorges». Vilaweb (Europa Press), 2006. [Consulta: 25 novembre 2014]. «Demolida la última barrera de la presa de las Tres Gargantas» (en castellà). 20minutos, 2006. [Consulta: 25 novembre 2014]. «Los ingenieros chinos vuelan el último muro de contención de la Presa de las Tres Gargantas» (en castellà). elmundo.es, 2006. [Consulta: 25 novembre 2014]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades CnHubei20071110 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Xin2010 «三峡完成172.5米蓄水 中游航道正常维护(图)-搜狐新闻». News.sohu.com. [Consulta: 16 agost 2009]. Segura, Cristian «La terra trontolla amb la presa» (pdf). Avui, 23-03-2008, p. 34-35 [Consulta: 13 desembre 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-13. [Consulta: 19 maig 2021]. «Els viatges impossibles: la presa de les Tres Gorges». Vilaweb, 2002. [Consulta: 25 novembre 2014].
Fotografies de:
Statistics: Position
3191
Statistics: Rank
36756

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
421389765Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 7698
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Presa de les Tres Gorges ?

Booking.com
499.109 visites en total, 9.226 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 253 visites avui.