La porta d'Ixtar (en assiri: ܕܵܪܘܲܐܙܲܐ ܕܥܵܐܫܬܲܪ, transliterat: Darwaza Ištar, en àrab:بوابة عشتار) era la una de les vuit portes d'accés a la ciutat interior de Babilònia. Fou construïda vers el ][575 aC per ordre del rei Nabucodonosor II a la cara nord de la ciutat. Era part d'una via processional murallada que conduïa a la ciutat. Dedicada a la deessa babilònica Ixtar, la porta fou construïda amb rajoles vidriades majoritàriament blaves (cosa que la feia contrastar fortament amb tots els edificis del seu voltant, que eren majoritàriament de tons daurats o vermellosos). La decoració, en fileres, alterna baixos relleus de dracs, urs, lleons i altres éssers mitològics. La part inferior i l'arc de la porta estan decorats per fileres de grans flors semblants a margarides. La porta tenia originàriament dues esfinxs dins de l'arc de la porta, que s'han perdut avui en dia.

Les restes de la porta original van ser descobertes a Babilònia durant les campanyes arqueològiques alemanyes de 1902 a 1914. La majoria de fragments es va traslladar a Alemanya, on es va reconstruir la porta al Museu de Pèrgam de Berlín, el 1930, lloc on segueix actualment en exposició. Alguns dels relleus originals de lleons, dracs i urs es troben actualment repartits en diversos museus, com ara el Museu Arqueològic d'Istanbul, l'Institut d'Arts de Detroit, el Museu Metropolità d'Art de Nova York, l'Institut Oriental de Chicago, el Museu de l'Escola de Disseny de Rhode Island i el Museu de Belles Arts de Boston.

Hi va haver diferents fases de construcció per a la porta d'Ixtar, que modificaren cada vegada la seva decoració: la primera fase és caracteritzada per una decoració esmaltada, i l'última pels baixos relleus. L'ur simbolitza el déu Adad (déu de la tempesta). El drac (mušḫuššu) és una criatura híbrida: una cua i un cos de serp i el seu cap és una representació del déu Marduk. En un costat de la porta s'hi pot observar una inscripció dictada per Nabucodonosor II explicant els detalls de la construcció.