El Barret d'or de Berlín o Barret d'or de Berlín (alemany: Berliner Goldhut) és un artefacte de l'edat del bronze final fet amb una fina fulla d'or. Va servir com a coberta externa d'un tocat llarg d'ala cònica, probablement d'un material orgànic. Ara es troba al Neues Museum de l'Illa dels Museus de Berlín, en una sala sola amb una elaborada exposició explicativa.

El barret d'or de Berlín és l'exemplar millor conservat entre els quatre barrets d'or cònics coneguts fins ara a Europa de l'edat del bronze. Dels altres tres, dos es van trobar al sud d'Alemanya i un a l'oest de França. Tots es van trobar als segles XIX i XX. En general s'assumeix que els barrets servien com a insígnia de divinitats o sacerdots en el context d'un culte al sol que sembla haver estat molt estès a l'Europa central en aquell moment. També es suggereix que els barrets han fet funcions astronòmiques/calendàries.

El barret d'or de Berlín va ser adquirit el 1996 pel Museum für Vor- und Frühgeschichte de Berlín com una troballa única sense procedència. Un estudi comparatiu dels ornaments i les tècniques juntament amb les troballes datables suggereix que es va fer a l'edat del bronze final, al voltant de entre 1.000 i 800 aC.