La ciutat, es registra per primer cop durant el regnat del Rei Xuan (827-782 aC), de la dinastia Zhou.[1] Originàriament, abans de les dinasties Qin (221-206 aC) i Han (206 aC-220 dC), aquesta ciutat medieval era coneguda com a Antic Tao.

Durant el període de primaveres i tardors (771-476 aC), el comptat pertanyia al regne de Jin i, durant el període dels Regnes Combatents, va ser part del regne de Zhao. El sistema dels comptats va substituir el sistema senyorial quan el primer emperador de Qin, Ying Zheng, conegut pels historiadors com a Qin Shi Huangdi (259-210 aC), va unificar el país. Antic Tao es va establir llavors com la ubicació del comptat, que coneixem actualment, i va passar a tenir el nom de Pingtao.[2] Més tard, durant el període de la dinastía Wei del Nord (220-280 a.C.), Pingtao va passar a dir-se Pingyao per evitar la pronunciació Tao, ja que, l'emperador de l’època va ser nomenat Tuoba Tao i d’acord amb les regles antigues, el nom d’un emperador, alt funcionari, director d’una familia o un ancià d’un clan era considerat com un tabú pels seus súbdits o joves.

 Carrer central del centre històric, a Pingyao.Arquitectura

Pingyao és un clar exemple d’una ciutat xinesa Han, de les dinasties Ming i Qing. Encara conserva el traçat urbà,[1] conformant un patró típic de ba gua. Miraculosament, va ser l'única ciutat medieval que es va salvar en el seu conjunt dels canvis provocats per la revolució cultural.[3] La ciutat compta amb més d’un centenar de carrers i carrerons, vorejats per prop de 4.000 botigues i residències del segle XVII-XIX.[4] Ha conservat, també, altres característiques com: teulades de ceràmica vidriada, cases amb la façana de fusta, fanalets vermells, entre d'altres.[3]

La muralla

La muralla de Pingyao, va ser construïda el 1370,[1] per l'emperador Hongwu, el primer emperador de la dinastia Ming.

Segons registres històrics, durant la dinastia Zhou occidental (1045-256 aC), el rei Xuan va enviar al seu general Jiefu Yin per a combatre els invasors d’altres regnes. El general Yin, va estacionar les seves tropes a l’Antic Tao i va construir una muralla defensiva.[2] Més tard, a principis de la dinastia Ming (1368-1644 dC), el govern va ampliar i va reconstruir els murs de la ciutat per a proporcionar un major espai per a fins militars. En els últims cinc-cents anys de les dinasties Ming i Qing (1644-1911), la muralla ha estat reconstruïda i reparada aproximadament 26 vegades,[1] conservant el seu estil i grandària. El 2004, part dels murs es van esfondrar, i es van tornar a reconstruir.

 Centre històric de Pingyao, amb la Torre del Mercat de fons. Exteriors de la muralla de Pingyao.

La muralla tanca una àrea de 2,25 km², i inclou, sis portes barbacanes d’accés a la ciutat, una situada en cadascun dels murs del nord i sud, i dues als de l'est i l’oest. El patró que segueix és similar al d’una tortuga (el cap, la cua i les quatre potes), la ciutat guanya així el sobrenom de “Ciutat de les Tortugues”. Els murs mesuren uns 12 m. d’alçada, amb un perímetre de 6.163 m. Al costat exterior trobem un fossat d’uns 4 m. d’amplada per 4 m. de profunditat. A part de les quatre torres, ubicades a les cantonades, també trobem 72 torres de vigilància i més de 3.000 merlets.

Aquesta muralla es considera una de les millor conservades en territori xinès. La funció militar que tenia s'ha convertit en redundant. Ara l'antiga muralla presenta a les generacions més tardanes, un recordatori del canvi de dinasties i els fets ocorreguts en els últims tres mil anys.[2]