Pazo de San Lorenzo de Trasouto

( Pazo de San Lourenzo de Trasouto )

El Monestir de Sant Llorenç de Trasouto, denominat en l'actualitat Pazo de Sant Llorenç, és un complex d'edificis d'origen monàstic que es troba a Santiago de Compostel·la, en concret a la zona extramurs, fora del recinte emmurallat de la ciutat. Malgrat que les primeres edificacions daten de 1216, sofrirà al llarg de la història una sèrie de modificacions, tant al segle xv com a principis del xvi, moments en els quals es realitzen ampliacions com la de la sagristia.

Va acabar transformant-se en un edifici d'ús privat passant a denominar-se pazo, a partir de la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal, ja al segle xix.

El 1979 va ser declarat monument nacional.

Sent bisbe de Zamora Martín Arias, al voltant de l'any 1200, i veient arribar l'hora del seu retir, va decidir buscar un lloc tranquil a Galícia, la seva terra natal.[1] És així com decideix la construcció d'uns primers edificis al voltant de 1216, a la zona extramurs de Santiago de Compostel·la, entre els quals destacava l'església de Sant Llorenç de Trasouto Tot això va succeir abans de 1216, l'any en què es data una carta de confirmació del rei Alfons IX relativa a la qual ja és, llavors, església de Sant Llorenç de Trasouto.[2][3]

D'aquesta manera es va fundar un ermitori, que amb el temps es transformaria en monestir, es posseeix documentació de la Butlla de Fundació, que va ser atorgada pel rei Alfons IX. Segles més tard, per a uns autors durant finals del segle xiv, i per a uns altres ja en el xv, la incapacitat de mantenir econòmicament l'ermitori, va fer que passés a ser propietat i patronat del capítol catedralici de Santiago de Compostel·la, que va cedir l'usdefruit del monestir als franciscans.[2][3] Hi ha autors que consideren que en aquesta època la propietat era ja dels comtes d'Altamira.[1]

Aviat, en existir un cert grau de parentiu entre un d'aquests franciscans i els comtes d'Altamira d'aquell moment, es va constituir un patronat, que va cedir les terres i va transformar a la seva costa l'ermitori en monestir, donant-lo en usdefruit als monjos. És d'aquesta manera que els comtes d'Altamira es converteixen en benefactors, ajudant-los econòmicament.[1]

L'entrada dels frares va fer necessària una sèrie de modificacions arquitectòniques, i d'aquesta manera s'inicia a partir de 1392 una sèrie d'ampliacions, restauracions i reformes, que es van estendre fins al segle xv. La importància del monestir és tal que en 1520 l'emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic es va retirar en ell per passar la Setmana Santa.[2]

Al segle xviii es realitza l'ampliació del convent, afegint noves cel·les, és en aquest moment quan s'inicia el mecenatge de l'arquebisbe Monroy, que va permetre la construcció de la capella major, la sagristia (en la capçalera de l'església) i l'allargament del creuer que s'enllaça a la planta original.[3]

Amb la desamortització de Mendizábal, l'edifici és confiscat per l'Estat. S'inicia llavors una disputa per la propietat en reconèixer la Justícia la propietat al comte d'Altamira. En desamortitzar el monestir, els franciscans han d'abandonar-lo, i l'Estat se'n fa càrrec. És llavors quan Vicente Pío Osorio de Moscoso, marquès d'Astorga i comte d'Altamira, s'enfronta a la decisió de l'administració i al·lega que el monestir es va donar perquè habitessin en ell els franciscans, per la qual cosa si els franciscans no hi habitaven, la propietat havia de tornar als seus legítims amos i no passar a l'Estat. El plet dura diversos anys i, després de la defunció de Vicente Pío, Eulalia Osorio de Moscoso, la seva filla i hereva (duquessa de Medina de las Torres), es fa càrrec de Sant Llorenç en la testamentaria, oferint-lo de nou als franciscans, els quals, havent trobat un altre monestir on residir, decideixen declinar l'oferiment. D'aquesta manera, la duquessa de Medina de las Torres el restaurarà i adaptarà adequant-lo a l'estètica d'un pazo gallec.[1][2]

Actualment el Pazo és explotat com a complex hoteler, oferint una gran varietat de serveis (còctels, presentacions de productes, conferències, desfilades de moda, dinars, sopars, reunions, concerts, rodes de premsa, rodatges de pel·lícules…), en els quals s'inclou la possibilitat d'ús per a celebracions privades de l'església, el claustre (amb el seu laberint de boix) o els jardins privats.[4]

↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades pro ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades art ↑ 3,0 3,1 3,2 [enllaç sense format] http://www.elcorreogallego.es/santiago/ecg/antiguo-convento-san-lourenzo-trasouto-compostela/idEdicion-2014-06-22/idNoticia-875877/ Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine.. [enllaç sense format] http://www.pazodesanlorenzo.com/
Fotografies de:
Adriande01 - CC BY-SA 4.0
Statistics: Position
4323
Statistics: Rank
25525

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
197365284Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 4848

Google street view

On puc dormir a prop de Pazo de San Lourenzo de Trasouto ?

Booking.com
487.349 visites en total, 9.186 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 34 visites avui.