La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, de les quals n'és característica la presència de foc, pirotècnia i elements d'origen religiós.

L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya Festa patrimonial d'interès nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO i, per aquest motiu, elegida permanent en Patrimoni cultural immaterial d'Espanya.

Actualment la Patum de Berga és dirigida pel Patronat de la Patum, òrgan format pels caps de colla de totes les comparses, el regidor de la Patum i de cultura, l'alcalde de Berga, un historiador i un gerent.

La comparseria de la Patum, àdhuc havent sofert una important superposició de significats al llarg de la seva història, encara conserva reminiscències en el seu interior de pràctiques precristianes, en els rituals de vegetació i de regeneració genèsica que sustenten el cicle de Maig, pràctiques que l'Església Catòlica va assimilar, readaptar i integrar part d'aquest cerimonial primigeni, convertint-lo en un vehicle de cristianització.[1]

Els orígens de La patum s'han de cercar en la celebració de Corpus Christi, festa nascuda durant el segle xiii i universalitzada el 1316 pel papa Joan XXII. A la ciutat de Berga la referència documental més antiga conservada de la festivitat del Corpus i la seva Processó correspon al 20 de maig de 1454.

Des dels seus inicis la processó de Corpus, arreu, començà a integrar tot un seguit d'escenificacions, que amb el pas del temps s'anomenaran entremesos, que tenien com a objectius principals l'educació i la moralització d'aquells qui observaven el seguici. Moltes vegades, aquestes escenificacions eren simples cristianitzacions d'elements pagans preexistents, els quals, foren readaptats i acabaren representant diferents passatges de les sagrades escriptures, adquirint el seu caràcter processional definitiu.

Aquests entremesos, amb el pas dels anys, van obtenir entitat pròpia i van guanyar adeptes entre el poble, més pel seu vessant lúdic que pel seu caràcter alliçonador, quedant-ne tan sols les parts més festives. Aquestes mostres festives protagonitzades pels mateixos entremesos que prenien part en la Processó derivaren posteriorment en la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, preludi de l'actual Patum.[2] Així arran de la processó de Corpus s'esdevingueren dos actes clarament diferenciats: la Processó pròpiament dita, venerant el Santíssim Sagrament i l'església catòlica, i la Bulla, amb un caràcter purament civil i laic i destinada a honorar i homenatjar les autoritats civils.

Cal mencionar que altres poblacions catalanes foren capaces de crear una Bullícia del Santíssim Sagrament emanada de la Processó del Corpus, és a dir, crearen la seva pròpia “Patum”, tot i que aquestes no han estat capaces de mantenir-la viva al llarg dels segles com ha passat a Berga, fet que fa de la Patum una celebració única.[3]

La Bulla de Berga és documentada, com a tal, des de l'any 1525. La majoria d'actes consisteix en uns drames mímics que representen les lluites dels cristians contra els musulmans, de sant Miquel Arcàngel que, ajudat per àngels, lluita contra Llucifer i els seus diables, les burles contra Abul-Afer o Bullafer,[n. 1] cabdill àrab que va envair aquest país. En canvi l'acte de l'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei.

Ben aviat, els aires de festa que la Bulla comportava foren titllats “d'abusos” per part de l'autoritat eclesiàstica, la qual es va preocupar d'erradicar aquestes mostres festives intentant retornar el seguici processional a la dignitat que aquest requeria, tot provocant prohibicions. A Berga cal destacar dues d'aquestes prohibicions. D'una banda, la disposada a les Sinodals de 1689 per part del bisbe de Solsona, Miguel de Santos, i de l'altra, la lletra del vicari general de Solsona al rector de Berga, carta que segons alguns autors fou el detonant de la prohibició definitiva de l'actuació dels entremesos a l'interior de l'església.

Des de mitjan segle xvi, aquests entremesos deixaren de dependre de determinats gremis o confraries i passaren a ser gestionats per l'Ajuntament. Durant els segles xvii i XVIII, a les comparses originals s'afegiren els Gegants, documentats per primera vegada el 1695 (per bé que incorporats entre 1662 i 1694), i l'Àliga, construïda l'any 1756. Entre finals del segle xviii i primers del XIX començà a donar-se, de manera gradual, la substitució de l'antic nom de Bulla per l'actual de Patum.[4]

Els segles XIX i XX van acabar de conformar la major part de canvis importants en la Patum, tot respectant l'essència de la tradició; a mig segle xix la festa havia viscut la introducció de la primera comparsa de Nans, els Nans Vells (documentats per primera vegada el 1855), i el canvi dels antics Gegants pels actuals Gegants Vells l'any 1866; tot i que és a finals del segle xix quan la Patum rep una veritable revolució en la forma i el desenvolupament de la representació: Durant aquests anys, s'introduïren les músiques dels Plens i dels Turcs i Cavallets (1888-1890), es compraren els Nans Nous i els nous Cavallets (1890), s'introduí la Guita Xica en la celebració (1890), es compraren vestits nous per als Turcs i Cavallets i la Guita Grossa (1890), es va reformar el vestit de la Geganta Vella (1890), es compraren els Gegants Nous (1891) i es reintroduïren els Nans Vells (1892). També fou per aquests anys quan es va compondre la música dels Nans Nous.[5]

42° 05′ 57″ N, 1° 50′ 45″ E / 42.0991°N,1.845706°E / 42.0991; 1.845706 (Monument de La Patum)

El maig de 2010 es va instal·lar a Berga el Monument de La Patum, una estructura de ferro corten de 6,40 m d'alçada que reprodueix el logotip de La Patum.[6] Tant l'estructura com el logotip van ser dissenyats per Salvador Vinyes i Reig, qui juntament amb l'Ajuntament de Berga n'impulsaren la seva construcció. L'obra fou possible gràcies a la participació de 4086 persones qui, a canvi d'una petita aportació, el seu nom es gravà sobre el Monument.

Comparses perdudes

Les comparses de la Patum no han estat sempre les mateixes, tot i que en els últims gairebé 150 anys, dels quals se'n conserva més documentació, s'hi observa una gran continuïtat. Diverses comparses o entremesos han estat eliminats i reintroduïts posteriorment al llarg de la seva història, com és el cas dels nans o el porrer. Es té constància que havia existit un ball de bastons i un ball de faixes que actualment s'han perdut i s'han oblidat completament. També és sabut que la Guita era coneguda com a mulassa, mulaguita i mulafera i que inicialment n'hi havia només una. Pel que fa al ball de bastons perdut, n'hi ha testimoni a la revista El Bergadán del 27 de maig de 1877 i en una acta municipal de l'Ajuntament d'abril de 1900.[7]

Visió antropològica Arxivat 2010-09-29 a Wayback Machine. - Museu de la Patum de Berga «Dossier UNESCO - Descripció, p.19». Arxivat de l'original el 2010-10-04. [Consulta: 14 setembre 2009]. «Dossier UNESCO - Descripció, p.20». Arxivat de l'original el 2010-10-04. [Consulta: 14 setembre 2009]. «Dossier UNESCO - Descripció, p.21». Arxivat de l'original el 2010-10-04. [Consulta: 14 setembre 2009]. «Dossier UNESCO - Descripció, p.22». Arxivat de l'original el 2010-10-04. [Consulta: 14 setembre 2009]. Regió 7, 28 de maig de 2010, Instal·len el monument de la Patum Felipó, Ramon «El ball de bastons de Patum perdut». Regió 7, 28-05-2016, pàg. 17.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.

Fotografies de:
Jordi escarre - CC BY-SA 4.0
Ràdio Berga - CC BY-SA 2.0
Ràdio Berga - CC BY-SA 2.0
Ràdio Berga - CC BY-SA 2.0
Statistics: Position
440
Statistics: Rank
190927

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
746183592Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 1921
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Patum de Berga ?

Booking.com
6.284.030 visites en total, 9.281 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 87 visites avui.