El Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera protegeix l'arxipèlag de Cabrera i els fons marins que l'envolten.

La protecció de l'arxipèlag fou un llarg procés ple d'entrebancs a causa de l'ús com a camp de maniobres militars per part de l'exèrcit espanyol entre 1973 i 1986. L'any 1988, el Parlament de les Illes Balears aprovà, per unanimitat, una proposició de llei elevada a les Corts Espanyoles, de creació del Parc Nacional Maritimoterrestre de l'arxipèlag de Cabrera, però les Corts no l'aprovaren fins al 29 d'abril de 1991, mitjançant la Llei 14/1991. El febrer del 2019 es va aprovar per Acord de Consell de Ministres l’ampliació dels límits del Parc Nacional de Cabrera per incorporació d'espais marins colindants (Resolució del 7 de febrer de 2019, de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals).

El Parc, a més de per la llei, es regeix pel pla rector d'ús i gestió del Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera, per al període 2006-2012. aprovat mitjançant el Decret 58/2006 d'1 de juliol, pel Consell de Govern de les Illes Balears.

El seu àmbit està inclòs dins xarxa de Zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i és Lloc d'Importància Comunitària (LIC), essent per tant integrant de la Xarxa Natura 2000. Així mateix està integrat en la xarxa de Zones d'Especial Protecció d'Importància per la Mediterrània (ZEPIM) del Protocol d'àrees marines protegides del Conveni de Barcelona des de l'any 2003.

L'arxipèlag ha conservat poc alterats un conjunt d'ecosistemes i valors naturals de gran importància ecològica, com són els seus fons marins, els illots, la garriga, un important conjunt d'endemismes i una magnífica presència d'aus marines.

Així mateix disposa d'importants elements patrimonials com són el Castell de Cabrera, que és Bé d'Interès Cultural i un important conjunt de jaciments arqueològics terrestres i, sobretot, subaquàtics.

Malgrat la seva distància física, la zona terrestre del parc pertany al municipi de Palma, la seva superfície total és de 10.021 hectàrees, de les quals 8.703 són marítimes i 1.318 terrestres, la seva cota màxima és de 172 sobre el nivell de la mar i la mínima de menys 118 metres sota el nivell de la mar. Els terrenys del Parc són de propietat estatal i es mantenen usos militars limitats.

L'arxipèlag de Cabrera, juntament amb les aigües i els fons marins que l'envolten, constitueixen un dels espais naturals millor conservats de la Mediterrània, plens de vida, tant marina com terrestre. El nombre de mamífers presents a la Cabrera no és gaire elevat i abunden sobretot els introduïts per l'ésser humà; el conill, que va ser un malson per als antics cultivadors de l'illa. Per combatre-ho es va introduir la geneta. Són abundants també la rata negra, el ratolí, el gat cimarrón i l'eriçó clar, a més de tres espècies de ratpenats autòctons. Entre els rèptils, destaquen de forma especial les poblacions de sargantana balear (Podarcis lilfordi), endemisme illenc.

Només en l'Arxipèlag de Cabrera es donen 11 subespècies que es distingeixen per petites variacions en la forma i color. Són de talla més aviat modesta, 15 centímetres de cap a cua, de colors blaus i verds, gairebé negre. El 80% de la població d'aquest rèptil endèmic de les Balears es troba en l'Arxipèlag de Cabrera i gairebé cada illa té la seva pròpia subespècie, que han anat evolucionant de manera diferent a causa del aïllament genètic a què han estat sotmeses des de fa 6.000 anys. La llista de rèptils es completa amb l'abundant dragó i l'escàs "dragonet". Els amfibis són els grans absents del nostre Arxipèlag, hagut de sobretot a la falta d'acumulacions d'aigua, un bé bastant escàs a les illes.

Des del punt de vista faunístic, el més important de la riquesa biològica de Cabrera, entre moltes altres coses, és l'abundància i varietat d'aus que viuen o passen per les illes i que s'incrementa en època de migració, ja que milers d'aus utilitzen l'Arxipèlag com a zona de descans. Això ha fet possible la seva declaració com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Per a moltes d'aquestes aus i rapinyaires, de les quals algunes es troben en perill d'extinció, el parc natural representa una àrea tranquil·la, idònia per a la nidificació. Formen colònies en l'Arxipèlag, espècies com el gavià argentat, la gavina corsa, la baldriga cendrosa, la nostra entranyable baldriga balear, el corb marí i el escateret. No obstant això, les aus més emblemàtiques són les rapinyaires. Entre elles destaquen el xoriguer comú, el falcó pelegrí, el falcó d'Eleonor, que no viu permanentment a l'illa, però que torna cada any, per nidificar en els penya-segats.

A la seva flora trobam la Palònia.

(Paeonia cambessedesii) És l'única representant, en estat silvestre, de la família Paeoniaceae a les Illes Balears i és endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera. Herba perenne, proveïda d'un tronc subterrani, treu fulles noves cada any durant l'hivern i després s'assequen a l'estiu. Les fulles són grans i dividides en folíols amb forma de punta de llança irregular, són verdes per l'anvers i vermelloses o blanquinoses pel revers. Desenvolupa grans i espectaculars flors de color porpra, proveïdes de molts estams. Floreix al principi de la primavera.

La Palònia floreix entre el març i el maig, a llocs ombrívols i arrecerats, dins barrancs i al peu de cingles, des de vora la mar fins al 1.400 m. d'altària.

Produeix uns fruits característics, en fol·licle, amb unes llavors negres i carnoses. Prèvia cocció, la Palònia era emprada contra algunes afeccions nervioses (epilèpsia, histèria greu); la recol·lecció antigament era una de les seves principals amenaces, avui en dia les seves poblacions es veuen afectades més per l'alteració del seu hàbitat (urbanització i excessiva freqüentació), per l'acció les cabres i altres herbívors i per la competència amb altres espècies vegetals per ocupació del seu hàbitat. Amb tots els seus problemes, la seva població sembla estable.

Està qualificada de Risc feble al LLibre Vermell de la Flora Vascular de les Illes Balears, inclosa al Conveni de Berna i a l'annex II de la Directiva Hàbitats (que obliga a crear per aquesta espècie zones d'especial conservació). També es troba catalogada amb la categoria d'Especial protecció al Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades. A Menorca (on l'anomenen Pampalònia) existeix una proposta de Pla de Conservació redactada dins el marc del Projecte LIFE. La pràctica totalitat de les localitats on es troba ja estan qualificades com a ANEI o LIC.