El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del segle xiv situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer"). Amb el de Restormel (Cornualla), el de Michelstetten (Baixa Àustria), al qual serví de model, i el de Montaner (Bearn, Gascunya), és un dels quatre únics castells europeus de planta circular. El castel del Monte (1240) és semblant, amb una planta poligonal amb dos eixos de simetria.

 Portal interior, vall, revellí i barbacana, al fons 

No es coneix l'autor o autors de les traces originals del cos central de l'edifici, tot i que Pere Salvà està documentat pel llibre de comptes del castell com el mestre que rebia els honoraris més elevats a l'entorn de 1309,[1] i Marcel Durliat també hi va destacar l'aportació de Pons Descoll, arquitecte de la casa reial de Mallorca. Per a la construcció s'aprofitaren les pedreres del mateix puig, alguna de les quals es troba sota mateix de la fortificació, cosa que ha provocat esquerdes en l'edifici. Quan calia pedra més forta, se'n duia de Portals i Santanyí.

El castell va fer al principi les funcions residencials per les quals fou construït, en temps dels reis Jaume II, Sanç i Jaume III de Mallorca. També hi va fer estada el rei Joan I, fugint de la pesta que atacava el continent (1394). Al s. XVII fou esporàdicament residència d'alguns virreis. Tanmateix, com a fortificació, va patir també diferents setges, el primer, l'any 1343, durant la campanya de reincorporació del Regne de Mallorca a la corona d'Aragó, per Pere el Cerimoniós; el següent, a l'any el 1391, durant la revolta contra el Call, i el darrer, l'any 1521, amb l'únic assalt de la seva història, durant la Segona Germania.

L'any 1408, el rei Martí l'Humà concedí la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa, la qual des d'aleshores en nomenà el castellà. L'any 1459, arribà a Mallorca el príncep de Viana per tal de prendre possessió dels castells de l'illa, d'acord amb el pacte amb son pare, Joan II, que el feia senyor de Mallorca, però a la fi el rei no li concedí la senyoria ni li cedí el castell de Bellver.

Com a recinte tancat, des del s. XIV mateix es feu servir de presó, primer de la reina Violant i dels prínceps Jaume III i Elisabet i altres partidaris del rei Jaume III, després de la seva mort a la Batalla de Llucmajor (1349). El 1523, dels agermanats vençuts. El 1639, 1666 i 1667, de bandolers. Durant la Guerra d'Ocupació, de botiflers, i, després de la victòria francoespanyola, d'austriacistes. Al s. XIX, durant la Guerra del Francès, de presos de la Batalla de Bailén i, després, de presos polítics, el primer i el més famós dels quals fou el ministre Gaspar Melchor de Jovellanos (1802-1808), que feu la primera descripció del castell i n'encarregà els primers plans i dibuixos,[2] com també feu una descripció botànica i geològica del pinar circumdant i amb elles fundà el moviment conservacionista del patrimoni. El català Francesc Aragó, que participava en el mesurament del meridià de París, s'hi refugià, acusat d'espia per la població. El seguiren el general antiabsolutista Luis de Lacy y Gautier, que hi fou afusellat (1817), els liberals Esteve Bonet i Perelló i d'altres (1824), i Miquel Bibiloni i Corró (1867), republicans catalanistes com Valentí Almirall (1869), el restaurador de la monarquia borbònica a Espanya, amb Alfons XII, Arsenio Martínez Campo (1874) i diferents carlins. Al s. XX, fou cedit per l'estat a l'ajuntament de Palma, el 1931. Després de la revolta feixista de 1936, hi tancaren 800 presos polítics republicans,[3] els quals foren obligats a construir l'actual carretera d'accés al castell. Entre aquests presos hi havia Alexandre Jaume, que com a diputat havia aconseguit la cessió del castell a la ciutat, i Emili Darder, batlle en el moment de la cessió, tots dos afusellats després.[4]

Sastre Moll, Jaume «Realitzacions urbanístiques de Jaume II i el castell de Bellver de la Ciutat de Mallorca». Bellver 1300 - 2000. 700 del Castell, Palma, 2001, pàg. 24-32. Crespo, D i Domenge, J.. Gaspar Melchor de Jovellanos. Memorias histórico-artísticas de arquitectura. Madrid: Akal, p. 91-103. ISBN 978-84-460-2927-4.  Ferrero-Horrach, Aina, Canyellas, Tomeu. Ajuntament de Palma. Bellver, presó franquista (en catalán), 2018. ISBN 978-84-87159-94-7.  Font, Margarida «Un castell rodó». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, pàg. 57. ISSN: 1695-2014.
Fotografies de:
Friedrich Haag - CC BY-SA 4.0
-
Statistics: Position
606
Statistics: Rank
159805

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
562134879Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 7186

Google street view

Vídeos

On puc dormir a prop de Castell de Bellver ?

Booking.com
479.970 visites en total, 9.173 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 182 visites avui.