El palau de Peterhof són una sèrie de palaus i jardins situats a la ciutat de Peterhof, a la riba meridional del Golf de Finlàndia, a uns 29 km de Sant Petersburg, encarregat per Pere el Gran com a resposta directa al palau de Versalles de Lluís XIV a França. Plantejat originalment el 1709 com un habitatge rural, Pere el Gran va intentar ampliar la propietat com a resultat de la seva visita a la cort reial francesa el 1717, inspirant el sobrenom d'«El Versalles rus». Entre 1714 i 1728 l'arquitecte va ser Domenico Trezzini, i l'estil que va emprar es va convertir en la base del barroc petrí, l'estil afavorit a tot Sant Petersburg. També el 1714, Jean-Baptiste Alexandre Le Blond, probablement escollit a causa de les seves col·laboracions anteriors amb el paisatgista de Versalles André Le Nôtre, va dissenyar els jardins. Francesco Bartolomeo Rastrelli va completar una expansió de 1747 a 1756 per a Isabel de Rússia.

El conjunt monumental del palau i el jardí de la ciutat de Petrodvorets i el seu centre històric forma part, amb el codi 540-017, del lloc Patrimoni de la Humanitat anomenat «Centre històric de Sant Petersburg i conjunts monumentals annexos». El centre del conjunt el constitueix el Gran Palau, que està construït en la terrassa marítima i és d'estil barroc. Destaquen els seus parcs i fonts. Fins a la Revolució d'Octubre de 1917, Peterhof va ser residència dels tsars. L'any 1918 es va transformar en museu.