L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al segle xi a Saragossa.

Situat extramurs, a l'oest de la porta de Sancho, l'Aljaferia era al pla de l'Almozara, la zona on es desenvolupaven les ostentacions militars. Amb l'expansió urbana a través dels anys, l'edifici ha quedat dins de la ciutat.

Construït en la segona meitat del segle xi, per iniciativa del sultà Abu-Jàfar ibn Hud al-Múqtadir com a residència dels monarques Banu Hud de Saraqusta, aquest palau d'esbarjo, anomenat al-Jafariyya o palau de Jafar reflecteix l'esplendor assolida per l'emirat en el període del seu màxim apogeu polític i cultural. Passà a ser la residència dels reis cristians d'Aragó després de la conquesta d'Alfons I el Bataller en 1118. Destaca la reforma que realitzaren els Reis Catòlics en 1492. En 1593 Felip I d'Aragó la transformà en una caserna. Va ser reformat en els segles XII (1129), xiii (1260 i 1292), xiv (1301 i 1356), xv (1490-1493), xvi (1593), xviii (1772) i xix (1862).

Finalment fou restaurada per l'arquitecte Francisco Iñiguez Almechi des de 1947 fins a la seva mort el 1982, i continuades per Ángel Peropadre Muniesa fins al 1985. En 1980 va passar a propietat municipal i l'Ajuntament va cedir-lo per ser la seu de Corts d'Aragó el 1985. L'any 2001 fou declarat Patrimoni de la Humanitat com a part del conjunt d'arquitectura mudèjar d'Aragó.