Los Bañales és un jaciment arqueològic romà situat en el terme municipal d'Uncastillo, al nord-oest de la província de Saragossa (Espanya), tot just a 15 quilòmetres de la pròpia Uncastillo i a tan sols 95 quilòmetres de Saragossa. Avui dia és el jaciment romà més important de la comarca de Las Cinco Villas d'Aragó -d'altra banda, d'intensa presència romana- i un dels més notables d'Aragó. Com a jaciment arqueològic, Los Bañales amaga les restes d'una ciutat romana el nom de la qual no pot certificar-se encara amb seguretat. Va haver d'ocupar una extensió d'una mica més de vint hectàrees de terreny, delimitades al nord per un monumental espai residencial, al sud pel turó de l'Ús i la Filosa (El Huso y la Rueca), a l'est per Puy Foradado i el traçat elevat d'un aqüeducte romà, i a l'oest per la suposada necròpoli al peu del turó de El Pueyo.

De la citada ciutat, durant molts anys, l'única cosa estudiada amb detall va ser el seu sistema hidràulic, dotat d'unes monumentals...Llegeix més

Los Bañales és un jaciment arqueològic romà situat en el terme municipal d'Uncastillo, al nord-oest de la província de Saragossa (Espanya), tot just a 15 quilòmetres de la pròpia Uncastillo i a tan sols 95 quilòmetres de Saragossa. Avui dia és el jaciment romà més important de la comarca de Las Cinco Villas d'Aragó -d'altra banda, d'intensa presència romana- i un dels més notables d'Aragó. Com a jaciment arqueològic, Los Bañales amaga les restes d'una ciutat romana el nom de la qual no pot certificar-se encara amb seguretat. Va haver d'ocupar una extensió d'una mica més de vint hectàrees de terreny, delimitades al nord per un monumental espai residencial, al sud pel turó de l'Ús i la Filosa (El Huso y la Rueca), a l'est per Puy Foradado i el traçat elevat d'un aqüeducte romà, i a l'oest per la suposada necròpoli al peu del turó de El Pueyo.

De la citada ciutat, durant molts anys, l'única cosa estudiada amb detall va ser el seu sistema hidràulic, dotat d'unes monumentals termes -construïdes a la fi del segle I d. C.- i d'un aqüeducte que transportava l'aigua a la ciutat des d'un possible embassament proper. Van ser precisament les termes les que van haver de donar nom al lloc i a l'antiga advocación de Nuestra Señora de Los Bañales, l'Ermita de la qual presideix l'àrea arqueològica. En els últims anys, des de 2008, gràcies a l'embranzida de la Fundación Uncastillo i de la Direcció general de Patrimoni del Govern d'Aragó, s'ha reprès la recerca en el lloc i s'han posat al descobert interessants espais de l'urbanisme de la ciutat i, també, objectes que van formar part de la seva cultura material quotidiana.

En l'actualitat els treballs arqueològics, de recerca i de formació d'ells derivats, i de posada en valor, compten amb el suport de la Direcció general de Patrimoni Cultural del Govern d'Aragó, de la Comarca de les Cinc Viles i dels Ajuntaments de Uncastillo, Sádaba, Layana i Biota. A més, amb un model totalment innovador en gestió del patrimoni arqueològic, la Fundación Uncastillo canalitza també una sèrie d'ajudes de diverses empreses privades (E.on, General Eòlica Aragonesa o la Fundació ACS) que col·laboren amb el projecte.

Segons les dades de les fonts antigues -Plinio el Vell, Ptolemeu, Tito Livio, Estrabón-, Los Bañales va haver de formar part del territori que els textos clàssics atribueixen als Vascons, un poble que va ocupar els territoris de l'actual Navarra i les Cinc Viles d'Aragó fins al Riu Gállego. Com a tal, pertanyeria a la jurisdicció de Caesaraugusta, l'actual Saragossa estant, possiblement, comunicat amb ella a través de la via que, a través de Caesaraugusta i Pompelo (l'actual Pamplona) enllaçava els ports de Tàrraco (Tarragona) i Oiasso (Irun). A través de Los Bañales i de les Altes Cinc Viles, part d'aquesta via es dirigia probablement cap a Aquitània travessant les antigues ciutats romanes situades en el Cabezo Ladrero (Sofuentes) i Campo Real/Fillera (Sos del Rey Católico-Sangüesa), la qual cosa explicaria la monumentalitat dels tres centres i, especialment, de Los Bañales. Abans d'arribar a Los Bañales, aquesta mateixa via, que accedia al lloc travessant el terme municipal de Biota, passava per la ciutat romana que va haver-hi en Ejea de los Caballeros, tal vegada la Segia de les fonts antigues.

S'ignora el nom que la ciutat va tenir pels qui la van habitar i, també, aquell amb el qual poguessin conèixer-la els romans a la seva arribada a la zona cap al 195 a.C. En tots els anys que s'han dedicat a l'estudi d'aquest jaciment, molts han estat els noms possibles que se li han atribuït, Clarina, Muscaria, Atiliana, però el que actualment es considera més plausible és el de Tarraca, la Terracha llistada en el Ravenate (IV 43 - 311,11) que és una ciuitas foederata segons els llistats de Plinio (Nat. 3, 24) relatius al convent jurídic de Caesaraugusta, la Tarraga vascona citada per Ptolemeu (O 6, 66), en la via de Caesaraugusta a Pompelo, encara que aquesta via no se citi en l'Itinerari de Antonino.[1] En qualsevol cas, només l'aparició d'alguna inscripció pública en les excavacions futures, en la qual figuri el nom de la ciutat, podrà resoldre aquesta incògnita.

Segons proposen les últimes dades conegudes, la ciutat va tenir –almenys en la seva part baixa, la més monumental– un primer i gairebé general abandonament entorn del segle iii, un trasllat de les seves elits locals a finques rurals -explotades ja des del segle I a.C.- i una retracció del seu poblament cap a El Pueyo -monticle predominant de la ciutat-, on sembla sobreviure fins al segle IX d.C.[2]

ROLDÁN, J.M.:Itineraria hispana. Fuentes antiguas para el estudio de las vías romanas en la Península Ibérica, Valladolid‐Granada, 1975, p. 127. ANDREU, J.: “Rationes rei publicae uexatae y oppida labentia. La crisis urbana de los siglos II y III d. C. a la luz del caso del municipio de Los Bañales de Uncastillo (Zaragoza, España)”, en VAQUERIZO, D., GARRIGUET, J. A., y LEÓN, A (eds.): Ciudad y territorio: transformaciones materiales e ideológicas entre la época clásica y el Altomedioevo Arxivat 2015-01-19 a Wayback Machine., Córdoba, 2014, pp. 251-264.
Fotografies de:
Buhasapos - CC BY-SA 3.0
Statistics: Position
5642
Statistics: Rank
15315

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
394586721Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 7371
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Los Bañales ?

Booking.com
542.578 visites en total, 9.237 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 335 visites avui.