Oracle d'Ammon

Encara que se sap que a l'oasi de Siwa hi va haver assentaments en el mil·lenni X aC, les primeres proves de contactes amb l'antic Egipte són durant la dinastia XXVI d'Egipte, quan es va datar una necròpoli. L'antic nom egipci de Siwa era Sekht-am, 'terra de palmeres'.

Els pobladors grecs de Cirene van establir contacte amb l'oasi al mateix temps que els egipcis (segle VII aC), i el temple de l'oracle d'Ammó (Zeus Ammon) ja era famós en l'època d'Heròdot. Una llegenda, transmesa per aquest historiador, narra que el rei Cambises II de Pèrsia (524 aC) va enviar un exèrcit de 50.000 soldats per atacar la població de l'oasi, però va desaparèixer enmig de la sorra del desert. L'oracle d'Ammó va confirmar a Alexandre el Gran que era un ésser diví i el legítim faraó d'Egipte durant una visita prèvia al començament de la seva campanya de conquesta a Pèrsia, l'any 331 aC.

Els romans van usar posteriorment l'oasi com un lloc per a allotjar els desterrats. Sota el seu govern, les profecies de l'oracle van caure en desprestigi. L'evidència sobre l'existència del cristianisme a Siwa és dubtosa i, encara que el 708 els habitants de l'oasi van resistir el setge d'un exèrcit musulmà, probablement no s'hi van convertir fins al segle xii. Un document de l'any 1203 esmenta set famílies vivint a l'oasi, amb només quaranta persones, però després la població va créixer fins a 600 habitants.

La primera visita d'un europeu, des de temps dels romans, va ser la de William George Browne, que va visitar el lloc el 1792 per contemplar l'antic temple de l'oracle. L'oasi va ser annexionat oficialment a Egipte per Muhàmmad Alí Paixà, el 1819, però el seu domini va ser relatiu, ja que hi va haver nombroses revoltes.

Siwa va ser el lloc d'algunes batalles durant la Primera i la Segona Guerra mundial. El Long Range Desert Group de l'exèrcit britànic va tenir una base en aquest oasi, però les unitats de Rommel de l'Afrika Korps van prendre possessió d'aquest lloc en tres ocasions.

Llocs d'interès històric  Ruïnes de la ciutadella de ShaliLes ruïnes del temple de l'oracle, amb algunes inscripcions del segle iv aC, afrontant amb les ruïnes d'Aghurmi. Gebel al-Mawta ('la muntanya dels Morts'), una necròpoli de l'època romana que conté diverses tombes de pedra; i el Bany de Cleòpatra, unes termes naturals. L'antiga fortalesa medieval de Siwa, construïda al segle xiii amb kershef (maons de terra, sal i guix) i fusta de palma, coneguda com a Shali Ghali; encara que abandonada i devastada per les pluges torrencials del 1926, en destaca com a element prominent, elevant-se sobre un monticle, al costat de la ciutat moderna. L'illa Fatnas, actualment una península repleta de palmeres, localitzada a l'interior del llac (amb més contingut en sal que la mar Morta). Com que aquest va ser parcialment drenat en èpoques recents, a causa de la intensa activitat agrícola, l'illa Fatnas està ara envoltada de zones llotoses.