سيوة
( Oasi de Siwa )





























L'oasi de Siwa o de Siwah (àrab: واحة سيوة, wāḥat Sīwa; amazic: ⵉⵙⵉⵡⴰⵏ, Isiwan) és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert Líbic, aproximadament 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire. Situació: altitud: -13 m. L'oasi fa uns 80 km de longitud i 20 km d'amplada, és una de les regions més aïllades d'Egipte, amb prop de 23.000 habitants, la majoria parlants d'una llengua amaziga pròpia, anomenada siwi o tasiwit. És l'enclavament amazigòfon més oriental del món, molt allunyat de les principals àrees lingüístiques amazigues, que es troben al Magrib. L'activitat principal n'és l'agricultura, on preval el cultiu de dàtils i olives.
L'oasi de Siwa o de Siwah (àrab: واحة سيوة, wāḥat Sīwa; amazic: ⵉⵙⵉⵡⴰⵏ, Isiwan) és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert Líbic, aproximadament 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire. Situació: altitud: -13 m. L'oasi fa uns 80 km de longitud i 20 km d'amplada, és una de les regions més aïllades d'Egipte, amb prop de 23.000 habitants, la majoria parlants d'una llengua amaziga pròpia, anomenada siwi o tasiwit. És l'enclavament amazigòfon més oriental del món, molt allunyat de les principals àrees lingüístiques amazigues, que es troben al Magrib. L'activitat principal n'és l'agricultura, on preval el cultiu de dàtils i olives.

Encara que se sap que a l'oasi de Siwa hi va haver assentaments en el mil·lenni X aC, les primeres proves de contactes amb l'antic Egipte són durant la dinastia XXVI d'Egipte, quan es va datar una necròpoli. L'antic nom egipci de Siwa era Sekht-am, 'terra de palmeres'.
Els pobladors grecs de Cirene van establir contacte amb l'oasi al mateix temps que els egipcis (segle VII aC), i el temple de l'oracle d'Ammó (Zeus Ammon) ja era famós en l'època d'Heròdot. Una llegenda, transmesa per aquest historiador, narra que el rei Cambises II de Pèrsia (524 aC) va enviar un exèrcit de 50.000 soldats per atacar la població de l'oasi, però va desaparèixer enmig de la sorra del desert. L'oracle d'Ammó va confirmar a Alexandre el Gran que era un ésser diví i el legítim faraó d'Egipte durant una visita prèvia al començament de la seva campanya de conquesta a Pèrsia, l'any 331 aC.
Els romans van usar posteriorment l'oasi com un lloc per a allotjar els desterrats. Sota el seu govern, les profecies de l'oracle van caure en desprestigi. L'evidència sobre l'existència del cristianisme a Siwa és dubtosa i, encara que el 708 els habitants de l'oasi van resistir el setge d'un exèrcit musulmà, probablement no s'hi van convertir fins al segle xii. Un document de l'any 1203 esmenta set famílies vivint a l'oasi, amb només quaranta persones, però després la població va créixer fins a 600 habitants.
La primera visita d'un europeu, des de temps dels romans, va ser la de William George Browne, que va visitar el lloc el 1792 per contemplar l'antic temple de l'oracle. L'oasi va ser annexionat oficialment a Egipte per Muhàmmad Alí Paixà, el 1819, però el seu domini va ser relatiu, ja que hi va haver nombroses revoltes.
Siwa va ser el lloc d'algunes batalles durant la Primera i la Segona Guerra mundial. El Long Range Desert Group de l'exèrcit britànic va tenir una base en aquest oasi, però les unitats de Rommel de l'Afrika Korps van prendre possessió d'aquest lloc en tres ocasions.
Llocs d'interès històric