Nördlingen

Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera. És considerat un Große Kreisstadt

 A Nördlingen va viure tribus de la cultura de la ceràmica lineal. Una de les portes d'entrada a la ciutat Ajuntament Orgue superior de l'església de sant Georg Orgue lateral de l'església de sant Georg Una altra de les portes de la muralla. Cases a la plaça de mercat Löwenturm escultura a sant Georg zona del mercat

Les troballes de les coves Ofnethöhlen proven àrea local d'avui de Nördlingen ja estava habitada en el Paleolític Superior.[1] la zona més poblada era una àrea en la vora oriental del districte de Baldingen on es van descobrir els assentaments de la cultura de la ceràmica lineal i el neolític, la cultura dels camps d'urnes, la Hallstatt i La Tène.

Al voltant de l'any 85 dC es va establir al sud de la ciutat un castrum romà, amb un destacament militar responsable de tot el vicus, però l'any 259/260 es va reduir per la lluita amb els alamans en la conquesta del que avui és sud d'Alemanya. El nom d'aquest assentament va ser probablement Septemiacum. Aquest nom en llatí de la localitat es troba al pergamí conegut com a Peutingertafel però encara hi ha dubtes sobre la seva relació amb l'assentament abans esmentat. Una vil·la romana (casa rural) va ser trobada en unes excavacions al districte Holheim, la qual pot ser visitada, però amb prou feines ha començat el seu estudi arqueològic.

Tres cementiris dels segles vi i vii demostren que hi va haver un assentament alamànic. L'any 898 el municipi surt esmentat amb el nom de "Nordilinga" com un dels llocs on es va reunir la cort carolíngia. En aquell temps Nördlingen estava sota el govern del bisbat de Ratisbona, va ser el temps en què la ciutat va créixer gràcies al seu mercat, que aplegava gent dels voltants.

El 1215 l'emperador Frederic II, va atorgar els drets a Nördlingen com a ciutat imperial lliure. En aquest any va ser construïda la primera muralla de la ciutat, el contorn de la qual és encara visible avui dia. El 1219 va ser esmentada per primera vegada en un document la Fira de Pentecosta de Nördlinger. La ciutat, situada en la cruïlla de dos importants rutes comercials (Frankfurt, Würzburg-Ulm-Augsburg i Nuremberg), va arribar a esdevenir un important centre comercial de cereals, bestiar, tèxtils, pells i articles de metall. A més de Frankfurt, Nördlingen va ser una de les fires comercials de llarga distància més importants d'Alemanya.

El 1238 un incendi va destruir gran part de la ciutat, però es va recuperar ràpidament. Tres generacions més tard, a fora de les muralles es van instal·lar un gran nombre d'artesans. El 1327 es va construir una nova muralla, amb la qual l'espai interior va créixer quatre vegades. El 1427 es va iniciar la construcció de l'Església de Sankt Georg (sant Jordi).

L'any 1469 el tribunal de la ciutat va jutjar Linhardt Freiermuth i la seva dona Barbara, els quals havien acollit una dona a casa seva. El motiu de l'acusació va ser el d'avortament forçat de la prostituta d'Els Eystett. El tribunal va dir que la parella era culpable de proxenetisme. L'esposa de Linhardt va ser exposada per a ser avergonyida públicament. Les 40 pàgines conservades en l'arxiu municipal de Nördlingen d'aquest procés, donen una visió única del funcionament dels antics estats.

La ciutat va formar part del representants de la minoria protestant a la Dieta d'Espira (1529. La seva ciutadania va demanar l'acceptació i propagació de la fe protestant. El 1579 el Bürgermeister (alcalde) Peter Seng (1512-1589) va adscriure la ciutat al luteranisme signant el document de la Concòrdia Luterana.[2][3]

La història de la persecució de bruixes a Nördlingen està ben documentada. Entre 1589 i 1598, 34 dones i un home van ser executats a la foguera per bruixeria.[4]

Un punt d'inflexió històric en la Guerra dels Trenta Anys va ser el setge de Nördlingen i la posterior batalla del 1634, en la qual les forces protestants sueques van ser derrotades per primera vegada per les tropes imperials dels Habsburg. La ciutat va haver d'obrir-se als vencedors, però no van ser acomiadats fins al pagament d'altes indemnitzacions per part de les tropes vencedores. No obstant això, la ciutat va perdre més de la meitat de la població durant i després del setge, a causa de la fam i les malalties.

El comerç va canviar després de la guerra desviant-se cap als ports marítims, fet que va restar importància i recursos a Nördlingen. Amb la ciutat veïna d'Oettingen hi va haver freqüents conflictes pels drets territorials. Des del segle XVI fins al segle xviii l'assumpte va estar en mans del Tribunal Imperial.[5]

Com a conseqüència de la reorganització napoleònica d'Alemanya (Tractat de Lunéville) Nördlingen va perdre el 1803 la seva condició de ciutat imperial i es va convertir en part de l'electorat de Baviera, que havia ocupat la ciutat en previsió dels termes ja negociats al setembre de 1802. L'1 de gener del 1806, la ciutat aconsegueix d'acord amb la Pau de Pressburg en rang de ciutat dins el principat de Baviera.

El 15 maig del 1849 Nördlingen va ser connectada amb la xarxa ferroviària, però la seva construcció no es va completar fins al 1863.

A Nördlingen hi va haver una comunitat jueva que va construir una sinagoga el 1885, però que va ser destruïda durant el pogrom del novembre del 1938 per homes de les SA, fet que s'esmenta en una placa a la sala de la parròquia protestant. També hi ha una pedra commemorativa al cementiri jueu instal·lada pels ciutadans jueus l'any 1979, en memòria les víctimes de l'Holocaust.[6]

En els atacs aeris cap a finals de la Segona Guerra Mundial, a la primavera del 1945, un total de 33 persones van perdre la vida. L'estació de tren i diverses cases van ser destruïdes, l'església de Sant Georg va quedar molt malmesa, però la resta del nucli històric es va salvar.

A partir del 1945 Nördlingen va pertànyer a la zona d'ocupació nord-americana. L'administració militar nord-americana va establir un camp de persones desplaçades per donar cabuda als anomenats desplaçats (DP). El campament va ser supervisat per la UNRRA[nota 1] i acollia prop de 500 AD. La majoria d'ells eren de Letònia i Lituània. Més de 4.500 persones expulsades es van establir després de la guerra a Nördlingen.

Durant la reorganització administrativa del 1972, Nördlingen va passar a formar part de la demarcació comarcal del Donau-Ries l'1 de maig del 1973.

Jörg Orschiedt:"Ergebnisse einer neuen Untersuchung der spätmesolithischen Kopfbestattungen aus Süddeutschland", en: Conard, N. J. & Kind, C.-J. : "Aktuelle Forschungen zum Mesolithikum – Current Mesolithic Research. Urgeschichtliche Materialhefte 12". Tübingen, 1998. pàgs. 147-160 Bekenntnisschriften der evangelisch-lutherischen Kirche(Confessions de l'Església Evangèlica Luterana), Göttingen, ed: Vandenhoeck & Ruprecht, 1930, pàg 17 i 765 Document de la Concòrdia Luterana «La cacera de bruixes a Nördlingen». Arxivat de l'original el 2010-04-10. [Consulta: 19 abril 2014]. Max Spindler, Andreas Kraus:"Geschichte Schwabens bis zum Ausgang des 18. Jahrhunderts" (Manual de la Comunitat Bàvara= Handbuch der bayerischen Geschichte), volum 3: "Franken, Schwaben, Oberpfalz bis zum Ausgang des 18. Jahrhunderts", pàg. 371, ed. Beck, München 2001, ISBN 3-406-39452-3 Gedenkstätten für die Opfer des Nationalsozialismus. Eine Dokumentation, Volum 1, pàg. 179, ed. Bundeszentrale für politische Bildung, Bonn, 1995, ISBN 3-89331-208-0


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

Fotografies de:
Statistics: Position
8047
Statistics: Rank
5105

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
495328671Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 5123
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Nördlingen ?

Booking.com
522.533 visites en total, 9.230 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 117 visites avui.