El bosc de Białowieża (en belarús: Белавежская пушча, transcrit: Bielavièjskaia puixtxa; en polonès: Puszcza Białowieska, que usant grafia catalana seria aproximadament: Puixtxa Bialovieska, on la "l" s'assembla a la "w" anglesa) és una reserva natural situada a Belarús i Polònia, enclavada en un dels últims boscos verges d'Europa que acull un gran nombre d'ungulats de gran grandària, entre els quals el raríssim bisó europeu (nom científic: Bison bonasus; belarús, rus i ucraïnès: Зубр, transcrit: Zubr; polonès: Żubr). El bosc està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.

Des de 1945 està dividit administrativament entre Polònia (4.700 ha de reserva integral) i Belarús, on es troba el 80% del territori del bosc (72.000 ha de reserva especial). Ara per ara, ambdues parts estan separades per una tanca que impedeix per igual el lliure moviment de grans animals i dels turistes. El bosc rep el seu nom de la torre de sentinella del segle xiii a Belarús anomenada Bielaia vieja (Белая вежа, 'torre blanca'), prop del poble de Kamianiets (Камяне́ц, AFI: [kamʲaˈnʲets]). També hi ha una localitat polonesa homònima (Białowieża) a la vora del bosc. La ciutat belarussa de Brest es troba a 70 quilòmetres del bosc en direcció sud.

A la part belarussa del parc, el bisó es mou en total llibertat, excepte en una zona on es fa la cria i se l'estudia, una espècie de zoo amb zones acotades on també hi ha altres ungulats sota vigilància especial (entre aquests, dos híbrids de bisó i vaca domèstica, de gran grandària). També conté un museu, un restaurant, bars i hotels construïts durant l'època soviètica. Per a accedir al parc, cal obtenir primer el permís del Ministeri d'Interior, per la qual cosa el nombre de turistes estrangers anuals (ja de per si escàs quant a visitants de Belarús mateixa) és bastant baix. En els últims anys, s'ha tractat de promoure el turisme nacional de família mitjançant la construcció a la rodalia de la casa de Died Moroz o "l'avi dels freds", la versió eslava de Santa Claus o "pare Noel". A la part polonesa, d'altra banda, es troba el refugi de caça personal construït pels tsars de Rússia. En l'actualitat, ha estat reformat i acull en el seu interior un hotel, restaurant i aparcaments. Els turistes poden moure's pel parc a peu, en bicicleta o en carruatge de cavalls, sempre sota la supervisió d'un encarregat. S'estima que cada any visiten la part polonesa prop de 100.000 turistes l'any, tot i que és considerablement més petita que la belarussa.

La part polonesa del bosc va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1976 i Patrimoni de la Humanitat el 1979; la part belarussa va rebre aquestes mateixes qualificacions el 1993 i 1992, respectivament. Entre les àrees protegides i de transició d'ambdós països suma més de 1.800 quilòmetres quadrats d'extensió, i la seva superfície actual és de 10.502 ha (105.020.000 m quadrats), de les quals 4.747 ha es troben sota protecció integral.

La banda polonesa està parcialment protegida com a Białowieski Park Narodowy (Parc Nacional de Białowieża), i ocupa més de 100 km². A la banda belarussa, la Reserva de la Biosfera ocupa 1.771 km²; l'àrea clau o central ocupa 157 km²; la zona entremig o "zona coixí", 714 km²; i la zona de transició, 900 km². El Parc Nacional i l'espai Patrimoni de la Humanitat ocupen un total de 876 km². La part belarussa també té un parc nacional: el Parc Nacional de Bielaviéjskaia Puixka (Нацыянальны парк Белавежская пушча, transcrit: Natsyianalny park Bielaviéjskaia puixka), de 51.000 hectàrees.