Alba Iulia

En l'antiguitat en l'emplaçament de l'actual ciutat va existir una població dàcia anomenada Apulon, esmentada pel geògraf grec Ptolemeu.[1] Després de la conquesta de la Dàcia pels romans, la ciutat va ser coneguda com a Apulum, i es va convertir en seu de la XIII Legió Gèmina. En el segle ix la ciutat apareix esmentada en documents de l'època com Bălgrad ("Ciutadella Blanca").[2][3] En el segle x va ser elegida pel duc hongarès Gyula com a capital dels seus territoris. Després de l'adopció del cristianisme pel rei hongarès sant Esteve I, es va aixecar a Alba Iulia una primera catedral al segle xi. (Tot i que la catedral catòlica actual és dels segles xii i xiii). L'any 1442 Joan Hunyadi (1387-1456), voivoda de Transsilvània,[4] va utilitzar la fortalesa com a base de la seva guerra contra els turcs otomans. Així mateix es va procedir a ampliar l'edifici de la catedral, on des de la seva mort es conserva el seu sepulcre.

L'any 1541, Alba Iulia va passar a ser la capital del principat de Transsilvània, situació que es va perllongar fins a l'any 1690. El novembre de 1599, Mihai Viteazul (en català Miquel El Valent), Voivoda de Valàquia, va entrar triomfalment a Alba Iulia[5] després de la seva victòria a la Batalla de Şelimbăr i es va convertir en governador de Transsilvània. L'any 1600, Mihai Viteazul aconseguiria el control de Moldàvia, reunint així els tres principats sota el seu govern abans de ser assassinat l'any 1601 per agents al servei de Giorgio Basta.

A pesar de la seva curta durada, l'assoliment de Mihai Viteazul va constituir un fet de gran significança històrica per als romanesos al representar la primera unificació dels tres principats històrics de Valàquia, Moldàvia i Transsilvània, majoritàriament poblats per romanesos.[6] Durant el regnat del príncep Gabriel Bethlen, la ciutat es va dotar d'una acadèmia, fet que es considera un dels fites més importants de la seva història cultural.

Entre altres esdeveniments importants lligats al desenvolupament urbà destaquen la fundació de la Biblioteca Batthyanaeum en el segle xviii, i l'arribada del ferrocarril en el segle xix.

L'1 de desembre de 1918 es va celebrar a Alba Iulia la proclamació solemne de la unió de Transsilvània al Regne de Romania. El dia se celebra des de llavors a Romania com el dia de la unificació. L'any 1922, Ferran I de Romania va ser coronat simbòlicament com a Rei de Romania a Alba Iulia, en un acte que honorava la proesa de Mihai Viteazul.

↑ Ring, Trudy; Watson, Noelle; Schellinger, Paul. Northern Europe: International Dictionary of Historic Places (en anglès). Routledge, 2013-10-28. ISBN 978-1-136-63951-7. ↑ Rapport sur la situation de l'archéologie urbaine en Europe: 3e conférence européene de ministres responsables du patrimoine culturel, Malta, 1992 (en anglès). Council of Europe, 1999, p. 175. ISBN 978-92-871-3671-8. ↑ Fermor, Patrick Leigh. Between the Woods and the Water: On Foot to Constantinople from the Hook of Holland: The Middle Danube to the Iron Gates (en anglès). John Murray Press, 2010-10-10, p. 138. ISBN 978-1-84854-524-3. ↑ Muresanu, Camil. John Hunyadi: Defender of Christendom (en anglès). Center for Romanian Studies, 2018-10-15, p. 86. ISBN 978-1-59211-115-2. ↑ Revelations of Byzantium: The Monasteries and Painted Churches of Northern Moldavia (en anglès). Center for Romanian Studies, 2021-01-12, p. 19. ISBN 978-1-59211-068-1. ↑ Egry, Gabor. «An Obscure Object of Desire: The Myth of Alba Iulia and its Social Functions, 1918-1940». A: Claudia-Florentina Dobre, Cristian Emilian Ghita (edit.). Quest for a Suitable Past: Myth and Memory in Central and Eastern Europe (en anglès). Central European University Press, 2017-09-01, p. 11-28. ISBN 978-963-386-138-7.